El Cant de la Sibil·la arrela al Masnou

El 23 de desembre es farà el seguici fins a l’església de Sant Pere, on s'interpretarà la profecia

El Cant de la Sibil·la, una representació religiosa de gran difusió a l’edat mitjana, ja fa uns anys que figura en la programació del Nadal masnoví, des que s’hi introduí l’any 2015, a partir de l’empenta i les complicitats que van teixir diverses persones i entitats de la vila. Des d’aleshores, i només interrompuda per la pandèmia de la COVID-19, ha anat arrelant com un acte cada cop més reeixit.

Enguany es farà el 23 de desembre. A tres quarts de vuit del vespre començarà el seguici de la Sibil·la, per acompanyar aquesta figura, oracle de l’apocalipsi, des de la plaça de Catalunya i fins a l’església de Sant Pere. Allà tindrà lloc el Cant de la Sibil·la, que comptarà amb un cor i escenografia. Tothom està convidat a participar en el seguici i gaudir d’aquesta litúrgia ancestral i llegendària.

L’Ajuntament i les Capitanes del Masnou són qui organitzen l’edició d’enguany, amb la col·laboració de la parròquia, La Teatral, el Consell Comarcal del Maresme, La Fundació La Calàndria i el Taller Els Cavallets. Des del 2015, són moltes les persones i les associacions que s’han implicat per incloure aquest esdeveniment en el patrimoni immaterial masnoví:  Iago Pericot, Amics de la UNESCO el Masnou, Colla de Diables del Masnou, Marc Ariño, Cor Scandicus, M. Lluïsa Cortada, Grallers dels Gegants del Masnou...

Tradició ancestral

Per tal de donar a conèixer la figura de la Sibil·la i la tradició ancestral d’aquest cant, s’han organitzat dues conferències. La primera, pronunciada per Francesc Vicens Vidal, professor de la Universitat de les Illes Balears, va tenir lloc dijous passat, 30 de novembre. La segona es farà el 13 de desembre, a les 18 h, a la Sala de les Lletres de l’Edifici Centre. Organitzada per l’Associació UNESCO El Masnou, serà a càrrec de la cantant i compositora Mariona Segarra i Trias.

El professor Vicens Vidal va acudir a la Sala Joan Comellas convidat per les Capitanes i l’Ajuntament del Masnou. És membre del Consell Assessor de Cultura Popular del Consell de Mallorca en qualitat d'expert de la Sibil·la. A més, entre els anys 2009 i 2015, va ser designat pel Consell de Mallorca per redactar els informes de seguiment respecte a la inclusió del Cant de la Sibil·la al Llistat de Béns Immaterials de la Humanitat de la UNESCO, cosa que s’aconseguí l’any 2010.

La vinculació de la Sibil·la amb Mallorca és cabdal. Tot i que va ser un cant molt estès a Europa durant l’edat mitjana, el Concili de Trento va incentivar-ne la prohibició, en considerar-se una superstició d’origen pagà. A Mallorca, tot i les dificultats, el cant va restar viu, no sols com a acte musical, sinó també com un esdeveniment festiu de la cultura popular. Val a dir que diverses propostes recents han reinventat el cant. Ho han fet músics balears, com Júlia Colom, però també catalans i d’altres indrets. Un bon exemple de les versions dels darrers anys és la creada per Maria Arnal i Marcel Bagés.

A Catalunya es va començar a recuperar al segle XIX. A Barcelona s’interpreta, a Santa Maria del Mar, des del 1948 i, posteriorment, en altres temples. El Masnou s’ha unit, doncs, des del 2015, a un bon nombre de pobles i ciutats que han tornat a posar en valor aquesta profecia, que és alhora un acte de cultura popular arrelat en profunditats mesurades en segles.