De nou una setmana de gran càrrega política. Veurem si el Parlament de Catalunya accelera la formació d'un nou govern. Veurem què passa amb al situació del president Puigdemont i la seva possible extradició d'Alemanya. Tenim bona part dels nostres representants polítics a la presó i a l'exili. Vivim moments molt importants per al futur del nostre país. La repressió de l'Estat i el seu aparell judicial continua impecable. És hora d'unitat, tal com es va veure en el darrer acte del Parlament de Catalunya i en la intervenció que hi va fer el seu president, Roger Torrent.

Unitat per fer front a la repressió i unitat per sortir de l'article 155, fer govern i continuar amb el compromís per la república catalana de l'1 d'octubre.

Però avui també és un dia per recordar que ens ha deixat una persona, no tan coneguda com els represaliats d'ara, però amb un compromís que ve de lluny. La Rosa Naval ens ha deixat amb 71 anys. Veïna des de fa anys del Masnou, militant independentista de sempre, represaliada l'any 1980. Fou representant d'una generació que va lluitar contra tot, però que va ajudar a obrir pas a noves generacions fins al moment que vivim ara. Al cementiri de Sant Andreu, amb vells companys, recordàvem que això de la repressió no ve d'ara, sinó que ve de lluny, d'un fil històric que no s'aturarà fins a la victòria.