Menú
L’oposició es nega a donar continuïtat al contracte d’un servei que no s’ha licitat a temps
El Ple Municipal celebrat ahir, 20 de setembre, va rebutjar la pròrroga que proposava el govern per allargar sis mesos més el contracte de manteniment i neteja de parcs i jardins. La proposta va ser rebutjada per 14 vots contraris (PDeCAT-Unió, C’s, CUP, ICV-EUiA i PSC). Els vots favorables van ser 7, emesos per l’equip de govern (ERC) i pel regidor del PP.
Es duia a votació aquesta mesura perquè la licitació actual s’extingeix el 30 de setembre, que és quan compleix sis anys (quatre del contracte inicial i dos de pròrrogues). El govern posava sobre la taula aquesta pròrroga de sis mesos per tenir temps d’elaborar els plecs per fer una nova licitació d’un servei que han de prestar obligatòriament els municipis que tenen més de 5 mil habitants. La proposta incloïa la dotació pressupostària necessària per satisfer-ne el cost, xifrada en 288.732,80 euros per al període comprès entre l’octubre del 2018 i el març del 2019.
“Hem de garantir la prestació d’aquest servei fins que tinguem una nova empresa adjudicatària”, manifestava Joaquim Fàbregas, regidor de Serveis Municipals i Paisatge, en presentar les propostes d’acord. Fàbregas afegia que l’empresa està obligada a continuar prestant el servei fins que no hi hagi una nova adjudicatària. Per al regidor, aquesta clàusula del contracte actual donaria cobertura legal a la nova pròrroga malgrat l’exhauriment el període màxim de licitació (sis anys). A més, va citar l’informe favorable emès per la Secretaria i la Intervenció de l’Ajuntament davant la proposta de continuïtat del servei i en base, precisament, a aquesta clàusula.
Federico de las Heras, regidor del PP, tot i ser l’únic membre de l’oposició que finalment va votar a favor de la pròrroga, es va mostrar molt crític amb el govern: “No es pot plantejar una pròrroga in extremis, sinó que s’hauria d’haver fet una licitació com cal”. De las Heras va precisar que l’informe de Secretaria i Intervenció diu que “la manca d’adjudicació es deu a la inactivitat de l’Ajuntament”. Va posposar la decisió del seu vot al final del debat, demanant que abans s’aclarissin els motius pels quals no s’ha licitat a temps.
Ernest Suñé, del PSC, va sentenciar que “no hi ha possibilitat de prorrogar de nou”, donat l’exhauriment del període màxim de vigència del contracte. “No hi ha nova adjudicació a causa de la incapacitat manifesta del govern”. Suñé va citar diverses lleis i normatives per sustentar la seva negativa: “La proposta del govern, amb arguments peregrins derivats de la incompetència, és una clara distorsió de la norma i es podria incórrer en nul·litat. Sis mesos més no ens garanteixen que es facin els plecs, si en dotze no han fet ni l’esborrany”. Al seu parer, aquesta situació té una sortida en positiu: “És una oportunitat única de remunicipalitzar el servei. No hauríem de tenir problemes per gestionar el personal, la maquinària i l’import restant de la concessió”.
Elena Crespo, d’ICV-EUiA, va compartir els arguments del PSC afegint que la pròrroga “presenta un problema de forma gran, fruit de la precipitació”. “Es va advertir l’any passat –continuava la regidora-, el govern no ha fet el que calia i en sis mesos més no arribarem a temps amb els plecs”. Per a Crespo, “el problema personal” adduït pel govern per explicar el retard en els plecs no és una excusa vàlida: “Entenem que les treballadores es poden posar malaltes, però l’ajuntament té altres maneres per assegurar els serveis de forma eficient i eficaç”. En el segon torn d’intervenció, el seu company de partit, Màxim Fàbregas, va dir que l’oposició no té la responsabilitat del fet que el departament compti només amb una tècnica auxiliar. Va recordar, a més, que la nova llei de contractes fa que aquesta licitació sigui d’abast europeu: “No s’hi arribaria ni en quatre ni en cinc mesos”.
“No som aquí per salvar el govern”, va subratllar Dídac Miró, de la CUP. “No només aprovaríem la continuïtat de la prestació del servei, sinó també dels beneficis privats d’una empresa que tampoc ho ha fet perfectament”, matisava el regidor per apuntar a una solució positiva per al seu grup: “Apostem per la municipalització, per la gestió del servei de manera popular, pública i transparent, i donant tranquil·litat als equips humans. ja que amb les externalitzacions les empreses competeixen retallant costos i això gairebé sempre recau en les treballadores”.
“No es pot pretendre que avalem la mala gestió de l’equip de govern”, comentava Frans Avilés, de C’s, per manifestar la seva oposició a la pròrroga i a una situació que “té afectacions sobre el servei i les persones treballadores”. Avilés va apuntar “a la distracció del govern per qüestions que no són de competència municipal” com una de les raons perquè el resultat sigui “la feina no feta”. Va disparar directament a l’Alcalde per, segons Avilés, “una manca absoluta de lideratge i una improvisació que espanten”.
Jordi Matas, del PDeCAT-Unió, va preguntar “com és possible que s’arribi a aquest punt”. Per al regidor, la “inactivitat” citada a l’informe de Secretaria i Intervenció “és una mostra d’irresponsabilitat i incompetència sabent que el límit de temps estava fixat fa un any”. En el segon torn, i per respondre a l’acusació d’incoherència del regidor Joaquim Fàbregas, va citar plecs i licitacions fetes en mandats anteriors, tot recordant que “sempre havien tirat endavant, amb més o menys suports”.
El regidor de Serveis Municipals i Paisatge, Joaquim Fàbregas, va respondre que la manca d’elaboració dels plecs es deu a motius diversos: “Un d’ells és que la regidoria de Paisatge és unipersonal, només té una auxiliar tècnica que ha estat de baixa”. També va explicar que s’havia demanat assessorament a la Diputació de Barcelona però que aquest suport tampoc ha servit per tenir-los a punt. Tot seguit va passar a titllar d’incoherents a diversos regidors de l’oposició recordant que en els últims 10 anys l’Ajuntament ha fet “set o vuit pròrrogues en contractes del servei de jardineria” , en períodes en què alguns d’ells formaven part dels governs municipals del moment.
Fàbregas, ja conscient que el Ple no aprovaria la pròrroga, va reconèixer que s’entra en una fase d’incertesa: “Sembla que probablement els treballadors podrien entrar per la via directa a la plantilla municipal, però no tindrem maquinària”. Per a Fàbregas, el fet que l’oposició no doni suport a la pròrroga, i que s’entri en aquesta situació, demostra que “es fa un vot de càstig al govern que patirem tots”.
A partir de la petició de diversos regidors per aclarir què passarà amb el servei i els treballadors a partir de l’1 d’octubre, el secretari municipal va intervenir per dir que és una situació complexa i que hi ha “posicionaments jurisprudencials contradictoris”. En resum, va considerar que es podrien subrogar els treballadors i treballadores però que aquesta mesura “pot dur molta conflictivitat”. Sobre la maquinària va ser més taxatiu: “El contractista ha aportat maquinària que s’emportarà. Tot això s’hauria d’adquirir”.
Una mesura rellevant que sí ha aprovat el Ple Municipal de setembre és la instauració nou model de recollida selectiva del paper i cartró que generen els comerços del Masnou. En realitat, van ser dos punts, el 8 i el 9, que es van debatre i votar conjuntament per la seva vinculació. Un d’ells instaura el nou sistema de recollida porta a porta del paper i cartró per als comerços i delega aquest servei al Consell Comarcal del Maresme. L’altre permet fer la modificació de crèdit necessària sobre el pressupost municipal per tal que l’Ajuntament aboni al Consell Comarcal el cost previst per dur a terme aquesta tasca durant els mesos de novembre i desembre: 9.734,20 euros.
Es van aprovar els dos punts amb un ampli suport, en obtenir 19 vots a favor (ERC, PDeCAT-Unió, C’s, CUP, ICV-EUiA i PP) i 2 en contra (PSC). A partir de l’entrada en vigor d’aquest acord, l’1 de novembre, l’empresa mixta Residus del Maresme efectuarà la recollida porta a porta i el transport del paper i cartró que generen els comerços del Masnou. Es recolliran dos cops per setmana a partir de les 12 hores i fins a la finalització del servei.
El regidor de Medi Ambient, Joaquim Fàbregas, va explicar que els residus comercials suposen, aproximadament, entre el 35 i el 42%, del total de la recollida selectiva. “Ara fem el primer pas per segregar el paper i cartró dels comerços, però creiem que després s’haurà de fer amb les altres fraccions”, va avançar. Alhora va considerar com a una bona opció la delegació d’aquesta tasca al Consell Comarcal en base a l’experiència positiva d’altres municipis del Maresme.
Ernest Suñé, del PSC, va justificar el rebuig del seu grup per diverses raons. Es va mostrar contrari a la delegació del servei al Consell Comarcal. A més, va argumentar que la mesura “és un parany del govern per assegurar l’aprovació del pressupost de l’any vinent”. Per últim, va citar “la ferma voluntat de la majoria de grups per municipalitzar serveis o almenys estudiar-ho”. “Creiem que és el camí i ara ho tenim més fàcil que mai perquè no estem obligats amb cap empresa ni contracte”, ampliava Suñé alhora que recordava que s’ha fet una prova pilot de recollida porta a porta del paper i cartró dels comerços amb personal propi i que ha estat positiva.
En la resposta, Fàbregas va precisar que la prova pilot s’ha fet amb personal contractat temporalment a través d’un pla d’ocupació i amb un camió obert, no compactador, que obligava a fer diversos viatges. A més, va subratllar que l’empresa Residus del Maresme compta amb un 50% de capital públic. En contrast, el regidor de Medi Ambient va agrair el suport de la resta de forces de l’oposició: PDeCAT-Unió, C’s, CUP, ICV-EUiA i PP. Totes elles van considerar positiva aquesta mesura, si bé van expressar matisos. En síntesi, els vots favorables se sustenten en el fet que s’espera que la gestió dels residus guanyi en eficiència i perquè es preveu que augmenti el volum de paper i cartró que es recull de forma selectiva, cosa que comporta beneficis mediambientals.
El Ple també va sotmetre a votació conjunta els punts 6 i 7, que es van aprovar per unanimitat. Un d’ells estableix un increment del 0,25% en les retribucions del personal de l’Ajuntament, amb efectes 1 de juliol del 2018, motivades pel creixement del PIB. L’altre, regula la modificació de crèdit corresponent per fer efectiu aquest increment en les retribucions.
Un altre punt que va prosperar per unanimitat va ser el 10, que proposava l’aprovació inicial de les cartes de serveis municipals relatives a Promoció Econòmica, Serveis Socials, OMIC (Oficina Municipal d’Informació de Consum), Arxiu, OAC (Oficina d’Atenció Ciutadana) i Recursos Humans. Tal i com va explicar la regidora Sílvia Folch, primera tinenta d’Alcaldia, són documents que informen sobre els serveis que presta l’Ajuntament, la qualitat dels mateixos i els drets i obligacions del consistori i de la ciutadania. “Són instruments de millora, que vetllen per la qualitat i estableixen compromisos i objectius”, va precisar Folch. L’Ajuntament ha començat pels serveis citats però preveu aprovar-ne per a la resta.
També va sortir endavant la ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística. Es va aprovar amb 18 vots a favor (ERC, PDeCAT-Unió, CUP, ICV-EUiA, PSC i PP) i 3 abstencions (C’s).
El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible del Masnou 2016-2017 va obtenir també en aquest Ple la seva aprovació definitiva. En aquest cas, amb 7 vots a favor (ERC i PP) i 14 abstencions PDeCAT-Unió, C’s, CUP, ICV-EUiA i PSC).
L’últim punt que es va sotmetre a votació va ser la declaració institucional per a l’adhesió al Correllengua 2018, una iniciativa de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana per a la normalització plena del català. Es va aprovar amb 17 vots a favor (ERC, PDeCAT-Unió, CUP, ICV-EUiA i PSC) i 4 en contra (C’s i PP).
El Ple va començar amb l’aprovació de les actes de les sessions de juny i de juliol. Tot seguit l’Alcalde va comunicar diverses informacions rellevants dels esdeveniments i successos esdevinguts al municipi des de l’anterior ple, el de juliol. També es va donar compte dels decrets d’Alcaldia, de l’informe sobre el compliment dels pagament de les obligacions pendents en el segon trimestre del 2018 i de l’informe d’intervenció d’avaluació de compliment dels objectius respecte al seguiment del segon trimestre del pressupost 2018.
A banda, i com en totes les sessions, bona part del Ple es va dedicar als precs i preguntes dels regidors i regidores de l’oposició i a les explicacions corresponents exposades per l’equip de govern. Prèviament a l’inici de la sessió es va celebrar l’Audiència Prèvia. Ahir va ser un ciutadà qui va prendre la paraula. La seva intervenció es va centrar en la crítica envers l’equip de govern per, segons la seva opinió, el mal estat de l’espai públic per manca de manteniment i de neteja.
