Menú
A càrrec de Noemí Caballer
Quan jo era petita vivia en un poble verd. Verd era el poble i verd era tot el que hi havia als voltants, les muntanyes, els camins, el riu… Hi havia una cosa que m’encantava fer: notar quan arribava la pluja. Sentia com un raig de vent fresc em corria pel clatell i llavors notava l’olor de l’aigua i els núvols es tornaven grossos, panxuts, foscos. Seia llavors al replà de l’entrada de casa meva i no treia els ulls de la pluja que començava a caure, plim plim plim, primer gotetes fines, després gotasses grosses com punys. Hi havia dies que plovia un dia i prou, però quan la pluja durava més de tres dies seguits, la meva àvia Anita treia el temps d’allà on podia per entretenir-nos a les meves germanes i a mi, i ens explicava contes assegudes a la vora de la finestra en una cadireta baixa i començava l'hora: temps era temps...
Per a famílies amb infants a partir de 4 anys, entrada lliure.