'República de marins', un viatge al Masnou mariner del segle XIX

Última revisió 24-07-2018 17:42
01/06/2018

Vegeu l'àlbum d'imatges de la presentació.

República de marins, de Joan Muray, és un llibre que permet viatjar al Masnou del segle XIX. “Més que un poble, sembla una república de marins”, escrivia Víctor Balaguer i Cirera el 1901. Aquesta sentència ha inspirat el títol i sintetitza el contingut d'aquest llibret, tal com detallava Muray divendres passat a la presentació del quadern. Se n'han editat 500 exemplars, que es poden aconseguir a la Casa de Cultura, l'Arxiu Municipal i l'Ajuntament. També es podrà descarregar en breu al web Publicacions de l'Arxiu Municipal.

El públic va omplir de gom a gom la sala de plens amb motiu d'aquest acte. L'alcalde, Jaume Oliveras, i la regidora de Cultura, Neus Tallada, van acompanyar l'autor i van participar en el torn final de preguntes, en què algunes persones van deixar palesa la seva curiositat pel Masnou de l'època. Oliveras va agrair la feina minuciosa de Muray com a investigador de la història del Masnou.

El Masnou del segle XIX era una vila eminentment marina. “Era autosuficient, amb una gran presència d'oficis relacionats amb la marina”, explicava Muray, citant algunes dades ben significatives. Per exemple, s'han comptabilitzat 785 capitans al Masnou d'aquell segle. “Una xifra altíssima –considera Muray per a una població que aleshores només tenia entorn de quatre mil habitants. Per tant, un de cada cinc habitants era o havia estat capità.”

Francesc Maristany i Ramentol, “Tomàs”, és un dels capitans del vuit-cents. És el que Muray ha triat com a model per bastir un relat de lectura amena i farcit de protagonistes, històries i anècdotes reals. Conté, a més, un bon nombre de documents, fotografies i il·lustracions. En presentar-lo, Muray relatava algunes anècdotes de l'època, com la preponderància de cognoms com Maristany, Pagès o Millet entre els capitans d'aquella època –ben presents encara entre la ciutadania masnovina o episodis derivats de la segona vida familiar que alguns mariners feien en ports llunyans a causa de les llargues temporades que hi passaven.

Al llarg dels seus capítols s'hi troben passatges dedicats a la vida a bord. També  a l'activitat econòmica i acadèmica que es va generar al Masnou al voltant de la marina de vela, com les escoles de nàutica, la compravenda de naus o els tallers i fàbriques que proveïen aquest negoci. Les darreres pàgines relaten la decadència i el final de l'època daurada de la marina de vela masnovina, a finals del segle XIX. També com això va provocar una forta emigració cap a Amèrica, on probablement avui viuen un bon nombre de descendents d'aquells masnovins.

República de marins. La vida dels capitans del vuit-cents, de Joan Muray, és el tercer volum de la sèrie “Quaderns d'Història Local del Masnou” que edita l'Ajuntament, sota la coordinació de l'Arxiu Municipal, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Els dos títols anteriors són:

La repressió franquista: el cas del masnoví Lluís Benito Embid, de Marta Roig i Miquel Rico (novembre 2015)

Les lliçons de Maria Canaleta, de Sònia Hernández (novembre 2017).