Una Diada intensa

Avui, un any més, he assistit a la manifestació de Barcelona. Un èxit de participació. Una manifestació festiva en què la gent, malgrat les amenaces de l'Estat espanyol, ha perdut la por. Jo ja he perdut el compte dels Onzes de Setembre als quals he assistit. Per això, quan et pregunten si aquest serà el darrer any d'una Diada reivindicativa, et quedes sense resposta. En un procés com el que vivim és difícil preveure què passarà els propers anys. El que és segur és que mai no havíem estat tan a prop d'aconseguir l'objectiu de la independència.

El Masnou també ha tingut els seus actes: la conferència brillant que va fer Ferran Requejo, l'acte que cada any, la nit de la vigília de la Diada, organitzen les Capitanes del Masnou i, finalment, l'acte del matí a la plaça de l'Onze de Setembre del Masnou en què les entitats de la vila participen en l'ofrena floral, aquest any amb un gran èxit d’assistents.

Però aquest Onze de Setembre també és el tret de sortida per a la data històrica de l'1 d'octubre, en què serem cridats a votar per decidir, per primera vegada en la història, el nostre futur. Ens esperen unes setmanes d'alt voltatge polític. L'Estat mostra la seva cara repressiva, però alhora perd també el seu sentit del ridícul. Des de l'Ajuntament, estarem a l'altura. Jo ja vaig signar el decret de suport a la convocatòria i estem a punt per contribuir i treballar per tal que sigui un èxit. Les urnes ens esperen.