El Masnou celebra una Diada marcada per la crisi de la COVID-19

Última revisió 16-09-2020 09:12
11/09/2020

La crisi sanitària de la COVID-19 ha marcat aquesta Diada nacional de Catalunya, que ha limitat les mobilitzacions d’arreu i els actes que tradicionalment s’han celebrat per aquestes dates. El context d’excepcionalitat també ha condicionat la celebració al Masnou i tant l’ofrena floral com la conferència amb motiu de l’Onze de Setembre s’han adaptat a les restriccions de la pandèmia.

L'obligació de celebrar l’Onze de Setembre de manera molt diferent a anys anteriors s’ha reflectit en l’ofrena floral. Malgrat la impossibilitat de l’assistència de públic i de la realització d’actuacions de música i ball, ha comptat amb més de quaranta entitats que, després que sonés "Els segadors", han dipositat, esglaonadament, rams i coixins de flors al monòlit que commemora, aquest 2020, els vuitanta anys de l’afusellament i l'assassinat del qui va ser president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, i que es troba als Jardins que duen el seu nom.

A l’acte, l’alcalde, Jaume Oliveras, acompanyat per alguns dels representants del consistori d’ERC-AM, Fem Masnou, PSC i JxCAT-Units pel Masnou (un de cada grup, amb motiu de les restriccions), ha parlat de la necessitat de mantenir els actes de la Diada per refermar el compromís com a Ajuntament “per les llibertats socials i nacionals del nostre poble”.  Amb tot, el desig del batlle per a l’any vinent, ha estat “poder recuperar la normalitat i commemorar i reivindicar la Diada en les millors condicions possibles”.

Un dia abans, el 10 de setembre, va tenir lloc la conferència “Pensar la república en temps de pandèmia”, a càrrec de Jordi Muñoz, politòleg i professor de ciències polítiques a la Universitat de Barcelona. L’acte, d’aforament limitat i amb les mesures de prevenció sanitàries i de distanciament, com per exemple, la distància d’un metre i mig entre les persones del públic amb mascareta, va fer palesa l’atípica situació actual.

“La Diada és un bon moment per reflexionar sobre on som i cap a on volem anar”. L’alcalde, Jaume Oliveras, va apuntar aquesta idea a partir del darrer llibre del ponent Principi de realitat. Una proposta per a l’endemà del Procés, una reflexió sobre els fets de 2017 amb hipòtesis sobre possibles solucions i camins de futur. Un assaig polític que va veure la llum enmig del confinament, que parlava sobre el passat recent i el futur i, com no podia ser d’una altra manera, “va quedar fora de joc perquè, de sobte, el món havia canviat radicalment i no sabíem —ni sabem— cap a on anem”, va explicar Muñoz.

La ponència es va centrar en dues vies sobre com podem esperar que canviï la política en general i, en concret, l’enfocament del debat nacional i sobre la idea de república a Catalunya. Partint de la realitat actual, complicada i canviant, i que l’origen de la crisi és, a diferència de les anteriors, sanitària, el politòleg va plantejar diverses idees. Va apuntar a la confiança social com la clau per al bon funcionament de les societats. “Com més confiança hi hagi entre la ciutadania i, entre aquesta i les institucions, més fàcil serà de gestionar la crisi”, va dir, per afegir que era necessari “que intentem trencar el cercle viciós de la desconfiança generada durant tots aquests anys”.

Centrant-se en el context de Catalunya, va apuntar cap a dues possibles hipòtesis de futur. La primera és que l’independentisme “passi de moda perquè la gent tingui altres preocupacions que passin per davant”. L’altra assenyalava tot el contrari: “que es reforci un cert descontentament amb l’status quo i porti a la gent a voler pensar alternatives per canviar la situació”.

“Només si incorporem una reflexió a fons és possible que el projecte  sobiranista, com qualsevol altre projecte polític que pugui ser viable, pugui sobreviure”. La diagnosi, segons Muñoz, ha d’analitzar quines prioritats canviaran a partir d’ara i quines no i, sobretot, quines eines necessitem com a societat per tal que aquesta crisi no ens porti a una decadència. Quant a les institucions, l’expert va centrar-se a cercar les limitacions que tenen i que impedeixen donar resposta a aquesta mena de situacions. “Si som capaços de fer aquesta reflexió a fons i d’incorporar-la en les estratègies, en en sortirem”, va afirmar.

La ponència va acabar amb l’optimisme del conferenciant, que va assegurar que “tenim les eines col·lectives com a societat per aresistir aquestes situacions i pensar en una resposta col·lectiva”.  Tant l’alcalde com el públic assistent van aportar diverses idees relacionades amb la dissertació de Jordi Muñoz que van generar un fructífer debat a l’entorn de les noves perspectives per a la societat, la política i les institucions després de la COVID-19.

 

 

 

 

Les entitats han fet l'ofrena floral, tancada al públic, de forma esglaonada
Les entitats han fet l'ofrena floral, tancada al públic, de forma esglaonada