Menú
L’Ajuntament va iniciar l’exercici 2019 amb una pròrroga del pressupost del 2018 però, al Ple del 28 de febrer, l’acord entre l’Equip de Govern (6 vots) i els grups de l’oposició d’ICV-EUiA (2 vots) i el PSC (2 vots) ha donat llum verda als nous comptes per a l’any en curs. El Pressupost aprovat, xifrat en 24.966.570 euros, també va comptar amb el vistiplau del regidor no adscrit, però, per contra, no va tenir el suport de la resta del Ple: van votar-hi en contra PDeCAT (5 vots), Cs (2 vots) i la CUP (2 vots).
L’aprovació del pressupost al Ple del febrer és fruit de la moció d’ICV-EUiA aprovada al darrer Ple del 2018 en què instava el Govern a presentar un pressupost per al 2019 al Masnou. Així ho va recordar l’alcalde, Jaume Oliveras, delegat també de la regidoria d’Hisenda. Com va dir el batlle, “es tracta d’un pressupost de continuïtat respecte al del 2018”, que compta amb un increment de prop de 286.000 euros, als quals se'n sumen 458.000 en incorporar-s’hi subvencions i determinades partides.
Quant als ingressos previstos per a l’any 2019, va explicar que havien incrementat en un 1,16 % amb el condicionant que no s’havien modificat les ordenances fiscals vigents i, per tant, no s’havien incrementat els tipus impositius per als diferents tributs. En aquest sentit, l’alcalde va parlar d’un “correcte equilibri” i va destacar que “aproximadament dos terços dels ingressos (64%) corresponen a recursos propis, un fet que ens dona força i autonomia local”. Gairebé el 28% correspon a aportacions d’altres administracions i el 8%, a préstecs.
Per polítiques de despesa, la partida amb més dotació econòmica correspon al benestar comunitari: 4,8 milions d’euros, que representen un 23% dels recursos de l’Ajuntament. La segueixen les partides destinades a seguretat i mobilitat ciutadana (3,2 milions d’euros, un 15%) i habitatge i urbanisme (2,8 milions d’euros, un 13%).
L’increment més destacat (8,5%) és el destinat a la millora dels serveis bàsics comunitaris de neteja viària, enllumenat i jardineria. Destaca també l’important augment de recursos per a polítiques d’habitatge, que creixen gairebé un 190% respecte del pressupost del 2018. També es doten de més pressupost de despeses corrents les regidories de l’Àrea de Serveis a les Persones i el pressupost destinat a Mobilitat augmenta considerablement com a conseqüència de la prevista posada en marxa de l’aparcament ubicat a la futura plaça Nova de les Dones del Tèxtil.
Les inversions, dotades amb 2 milions d’euros, responen als compromisos adquirits al Pla d’actuació municipal (PAM), i incorporen d’altres actuacions derivades dels acords adoptats amb els grups municipals que han donat suport a la proposta. Oliveras va destacar el “manteniment de la capacitat inversora”, que ve donada per un nivell d’endeutament assumible i per una perspectiva de sostenibilitat financera.
D’entre les previstes, el batlle va destacar les partides més ben dotades econòmicament, destinades a millores a la via pública (637.500 euros), la urbanització del carrer de Montevideo i l'entorn del pavelló esportiu (500.000 euros), l’adquisició d’habitatges socials (250.000 euros) i la millora dels equipaments educatius (150.000 euros).
Tant el PDeCAT-Unió com Cs van presentar-hi un bon nombre d’esmenes que no van prosperar. D’una banda, Frans Avilés (Cs) va presentar una esmena a la totalitat per demanar la retirada de la proposta “perquè s’ha treballat en la foscor política i amb manca de sensibilitat democràtica”. “El pressupost hauria de retirar-se i presentar-se al mes de març”, va demanar. El seu grup també va presentar diverses esmenes parcials i l’Equip de Govern va plantejar la possibilitat de transaccionar-ne algunes, però, en considerar que trencaven l’equilibri pressupostari de les inversions, finalment van ser descartades. L’esmena referent a les bases d’execució, que demanava que les diferents modificacions pressupostàries hagin de ser informades a tots els grups del consistori, va comptar amb l’acord del Govern, així com la proposta de videovigilància a les entrades del municipi.
Juntament amb el pressupost, també s’aprovava la plantilla, el catàleg i la relació de llocs de treball, i Eduard Garcia (PDeCAT-Unió) va ser al primer que hi va fer referència en el seu torn de paraula recordant que va ser la punta de l’iceberg del trencament del pacte de govern, el novembre de 2017, durant el debat de l’anterior pressupost. El seu grup va presentar diverses esmenes referents tant a les inversions —com l’ampliació de la sala de vetlles del cementiri— com a la despesa corrent. Contrari a d’altres partides, ho va justificar perquè “hi ha partides que es doten folgadament i després no s’acaben executant, generen romanent de tresoreria que s’acaba aplicant a altres despeses”.
Tot i la seva no aprovació, les esmenes referents a la videovigilància, la sala de vetlles i els jocs infantils (presentada per ambdós partits) van tenir el compromís de l’alcalde per ser incorporades “quan tinguem romanent disponible, perquè les considerem interessants”.
En any d’eleccions municipals, el debat entre si era millor prorrogar un pressupost o aprovar-ne un amb el que haurà de treballar el govern entrant va ser el principal punt de discordança entre els diferents grups.
Els coautors del pressupost amb l’Equip de Govern, PSC i ICV-EUiA, van exposar els motius del treball conjunt per a l’elaboració d’un pressupost per a aquest any 2019. Ernest Suñé (PSC) va justificar l’acord pres explicant que el seu grup “sempre actua pensant en el millor per al Masnou” i, per tant, “critica les accions del Govern, però també sap asseure’s per dialogar i arribar a acords”. Quant a la filosofia d’actuació recollida al pressupost, Suñé va parlar de “tres línies importants per al futur del municipi: la consolidació de la gerència, la millora de l’estructura policial, i el disseny i la implementació d’una empresa municipal de serveis”. També va remarcar com a indispensable “potenciar accions de mobilitat i accessibilitat, així com la reparació de voreres i calçades, la millora de la neteja i l’increment de contenidors”. D'altra banda, Màxim Fàbregas (ICV-EUiA) va desgranar les millores aconseguides al pressupost per part del seu grup municipal que, segons va dir, “incorpora 24 propostes d’augment a partides per un import de 297.000 euros, que afecten tretze regidories”. Quant a les inversions, Fàbregas va destacar el pla de millora de barris pel que fa a la via pública i les zones verdes —per al qual hi ha previst un procés participatiu—, l’arranjament de voreres i calçades al carrer de Navarra, així com la reforma d’habitatges per augmentar el parc d’habitatge social.
Mentre que el regidor no adscrit, Joan Fontcuberta, va anunciar que donaria conformitat al pressupost, el recentment incorporat al consistori Antonio Marset (PP) va viure el seu primer Ple ordinari amb el debat del pressupost i va dir que “al maig hi ha eleccions i no veig bé fer un pressupost en el qual el nou executiu que surti hagi de treballar”. Amb tot, va dir que no havia tingut gaire temps per estudiar-lo i que les esmenes presentades pels partits no li havien arribat, però que “si el debat es produís al març, podríem arribar a més acords”.
La “manca de transparència, de participació i un oportunisme electoral evident” va ser l’argumentari de Dídac Miró (CUP) per justificar el desacord del seu grup. Va ser crític amb els grups que havien aprovat el pressupost comparant les seves exposicions amb un míting electoral: “Si no s’aprova per interès electoral, no entenem per què s’aprova”, va dir.
Com no podia ser d’una altra manera, la no acceptació de les esmenes presentades pels seus partits van ser els principals motius donats per PDeCAT-Unió i Cs per justificar el vot contrari a l’aprovació del pressupost. A més, Frans Avilés (Cs) va insistir “que no inclou activitats essencials per a nosaltres” i “amb una manera de fer que ha vulnerat la participació de regidors i de ciutadania”. Eduard Garcia va afegir que “prorrogar una plantilla que té noves necessitats és una oportunitat perduda” i que “tal com s’ha portat a terme el pressupost, és evident que no s’ha volgut el nostre suport”.
Ni un llarg debat —amb recés inclòs— a la sessió va aconseguir donar llum verda a l’establiment del servei de l’aparcament públic subterrani per a vehicles a l'Illa Centre, un dels punts d'urgència inclosos a l'ordre del dia. Tots els grups municipals a excepció del PSC, el PP i el regidor no adscrit van tancar la porta a l’Equip de Govern, que va anunciar la possibilitat d’un Ple extraordinari i urgent per desencallar el funcionament d’aquest nou espai amb capacitat per a 500 vehicles on es preveu que la meitat de les places d’aparcament siguin de titularitat municipal.
La regidora de Promoció Econòmica, Sílvia Folch, va remarcar que l’establiment del servei era una aprovació necessària per al funcionament de l’aparcament i que la proposta del Govern plantejava un període transitori de dos anys per decidir la forma de gestió més adequada i unificada amb la resta d’aparcaments públics.
A grans trets, la gestió privada de l’aparcament públic va ocasionar la negativa de Cs i la CUP. PDeCAT-Unió va considerar que hi havia un greuge comparatiu amb d’altres aparcaments públics del municipi i ICV-EUiA demanava un període durant el qual la població pogués fer ús gratuït de les places. Per contra, el PSC es va mostrar contundent i va dir que la no aprovació del punt podia comportar greus conseqüències en l’economia local. L’Equip de Govern va qualificar la desestimació del punt de l’ordre del dia com a una “irresponsabilitat per l’afectació que tindrà sobre la ciutadania i els establiments comercials de la zona”, va dir Folch.
En aquest Ple, que va acabar pels volts de les dues de la matinada, quatre mocions d’urgència van quedar posposades.
Diversos veïns i veïnes dels blocs d’habitatge públic del Sector Llevant, membres de la Plataforma HPO Sector Llevant, van intervenir amb pancartes demanant una proposta clara sobre els nous criteris d’adjudicació així com els de permanència dels habitatges del carrer de Salvador Espriu, on fa prop de deu anys que resideixen. L’Equip de Govern els va emplaçar a una trobada, el proper 15 de març.
També va parlar un membre de la Crida Nacional per la República, per proposar iniciatives relacionades amb l’independentisme i el sobiranisme al municipi. També es va donar veu al col·lectiu virtual Ocata Activa, que va criticar, entre d’altres, l’actuació del pas soterrat del carrer del Brasil i va demanar una audiència pública sobre aquest tema.
L’exregidora del consistori Noemí Condeminas, ara en qualitat de representant de la Fundació Maresme, va agrair l’aprovació de la declaració institucional per garantir la continuïtat dels Centres Especials de Treball a Catalunya.
