Menú
El debat polític se centra, però, en el nomenclàtor de carrers i es rebutgen dos dels canvis proposats per l’Equip de Govern
El Ple municipal del mes d’octubre, celebrat ahir de forma telemàtica com a mesura preventiva davant l’acceleració de la propagació de la COVID-19, va aprovar inicialment diverses modificacions en les ordenances fiscals. Això implica canvis en alguns dels impostos i les taxes municipals que s’hauran d’abonar al Masnou durant el 2021. La proposta va tirar endavant amb 12 vots a favor (ERC i PSC) i 9 abstencions (Fem Masnou, JxCAT-Units, Cs i CUP).
L’alcalde, Jaume Oliveras, que assumeix directament les competències d’Hisenda, va exposar les modificacions més rellevants: “Els canvis que es proposen enguany obeeixen bàsicament al compliment i l'adaptació a la normativa vigent i als models de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona".
Un dels més significatius és la regulació de la bonificació del 50% sobre l’impost de béns immobles (IBI) per la instal·lació de sistemes de generació d’electricitat a partir de fonts d’energia renovables, tenint en compte la potència instal·lada i si es tracta d’un habitatge unifamiliar o plurifamiliar. També es modifica la regulació de les bonificacions per la instal·lació de sistemes d’aprofitament tèrmic a partir de fonts d’energia renovables, en els termes que detalla l’ordenança.
Un altre impost en el qual es fan canvis en les bonificacions és el de vehicles de tracció mecànica, tenint en compte el distintiu ambiental que la DGT atorga a cada vehicle, que determinarà si es té dret o no a descomptes en l’impost. El distintiu ZERO dona dret a una bonificació del 75%; l’ECO, del 60%. Per tant, la modificació segueix una màxima: com menys contamini el vehicle, més gran és la bonificació.
També s’introdueixen canvis que afecten la taxa de recollida de residus comercials (escombraries). Hi haurà un increment, tenint en compte el tipus de residus que generen i la superfície del negoci. Segons l’alcalde, el motiu és que s’ha d’adequar a un estudi realitzat uns anys enrere. “L’augment es farà de manera convenientment esglaonda, un 20%, tenint en compte la situació actual”, en referència a la crisi generada per la pandèmia. Oliveras va detallar que aquest mateix estudi va implicar una rebaixa en la taxa de recollida de residus domèstics: “Va passar de 134 a 115 euros per habitatge, perquè la taxa estava fixada per sobre dels costos reals”.
La resta de modificacions d’ordenances fiscals aprovades ahir són d’una rellevància inferior per a la ciutadania, perquè bàsicament s’introdueixen modificacions formals per adaptar-les a les normatives vigents. Es tracta de les que afecten l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana –conegut com a “plusvàlua”– i l’impost sobre activitats econòmiques (IAE).
Amadeu Quintana, portaveu de Fem Masnou, va justificar l’abstenció del seu grup per la manca de “diàleg i negociació” en l’actuació de l’Equip de Govern. “Ens hauria permès parlar i potser arribar a un acord per tenir unes ordenances fiscals que tinguin en compte la tarifació social”, lamentava, tot recordant que van fer una reivindicació similar l’octubre passat: “Malauradament, ha passat un any i ens trobem una proposta continuista que aprofundeix en el sistema de bonificacions, de manera que ens podem trobar que qui més té més pot bonificar-se, i unes mesures que per a nosaltres són merament cosmètiques”.
Maria Llaràs, portaveu del PSC, va defensar el vot favorable especificant que el seu grup ha estat treballant amb l’Equip de Govern les ordenances fiscals durant mesos. “Vull recordar també –afegia– que la modificació íntegra va ser una petició feta pel PSC i la va recollir l’aleshores regidor d’Hisenda, Oriol Fernández Saltor. Ell i els serveis tècnics han fet una feina encomiable”.
Frans Avilés, portaveu de Cs, va anunciar a l’inici del debat que retiraven l’esmena que havien presentat. L’objectiu que tenien en presentar-la, segons va dir, era reclamar “un debat més polític, més profund, sobre les ordenances fiscals, perquè últimament les modificacions que es fan són de caràcter administratiu, d’adaptació a noves normatives”. Va mostrar-se a favor de “replantejar els impostos per rebaixar la pressió fiscal que pateixen tots els ciutadans del Masnou”. Va fer un esment especial a l’IBI i a la crisi provocada per la pandèmia: “Ha suposat una rebaixa efectiva d’ingressos per a la majoria de la població. [...] No hem tingut sort generant el debat, l’esmena no ha provocat l’impacte que esperàvem –reconeixia– i hem decidit retirar-la, però esperem que pugui servir com un inici d’un debat més profund”.
Fèlix Clemente, portaveu de la CUP, es va mostrar d’acord amb la reclamació d’Avilés, considerant que “el debat és necessari”. Ara bé, va puntualitzar que el seu grup té una posició “divergent o contrària a la de Cs”. Ho va exemplificar amb l’IBI: “En tot cas, la rebaixa la faríem a les persones que viuen al seu pis, o podríem discutir-ho, però mai no faríem una rebaixa de l’IBI quan el propietari sigui una empresa o tingui més d’un immoble, ni en aquest ni en cap altre municipi”. El portaveu de JxCAT-Units no va participar en el debat sobre les ordenances fiscals, si bé va anunciar l’abstenció del seu grup.
El Ple d’ahir va aprovar inicialment una modificació puntual del Pla general d’ordenació urbanística en el sector 10 Llevant, a la zona coneguda com la Colomina. La proposta va tirar endavant amb 12 vots a favor (ERC i PSC) i 9 abstencions (Fem Masnou, JxCAT-Units, Cs i CUP).
“Aquesta modificació té un interès públic prou clar, significa l’obtenció de quasi nou mil metres quadrats de sòl públic: sis mil per a equipaments i tres mil per a zona verda”, explicava Ricard Plana, segon tinent d’alcaldia i regidor d’Urbanisme. A més, implica un canvi de tipologia pel que fa als habitatges que s’hi poden construir: “Passaria d’una zona d’habitatges unifamiliars a plurifamiliars, cosa que creiem que és molt més adient per als nostres veïns”, considerava Plana. “En tercer lloc, i molt important, aconseguim 2.700 metres quadrats de sostre per a l’Ajuntament, amb la possibilitat de construir-hi 40 habitatges socials més”.
Isa Redaño, regidora de Fem Masnou, va defensar la seva abstenció posant sobre la taula les queixes del veïnat pel mal estat de la zona i subratllant que caldria aprovar el Pla local d’habitatge abans de fer modificacions al planejament urbanístic: “Primer caldria debatre’l i, a partir del que digui el Ple sobre habitatges, fer les modificacions urbanístiques. Fer-ho al revés és contraproduent. Primer hauríem de parlar del model de poble”. A més, va advocar per millorar la participació del veïnat del barri en aquest assumpte.
Plana va estar d’acord amb Redaño en el fet que seria preferible haver aprovat abans el Pla local d’habitatge, però va precisar que ara és possible fer aquesta modificació, “perquè es va aturar la promoció que s’hi volia fer”. “Ens trobem davant d’una finestra d’oportunitat molt beneficiosa per a tots els veïns del Masnou”, va subratllar. “Seria pitjor haver de dir –continuava Plana– que vam perdre el tren perquè estàvem esperant la redacció d’un pla i, en lloc de tenir-hi habitatges de 90 metres quadrats i uns 40 habitatges socials, hi acabessin construint cases unifamiliars aïllades de 300 metres quadrats en parcel·les de gairebé 1.000 metres quadrats”. A banda, va subratllar que tirar endavant la modificació és la solució “de part dels problemes del veïnat, que venen donats perquè hi ha molts solars que no tenen propietaris”.
Tot i la rellevància dels punts anteriors, els temes que més minuts de debat i polèmica van generar a la sessió d’ahir van ser els tres canvis que es proposaven al nomenclàtor de carrers del Masnou. Només se'n va aprovar un, que és el que afecta la placeta fins ara anònima que hi ha al davant de l’edifici de l’Oficina d’Atenció Ciutadana, a la confluència entre els carrers de Roger de Flor i de Bonaventura Bassegoda. Passa a dir-se plaça de la Igualtat. Aquest punt va obtenir 20 vots a favor (ERC, Fem Masnou, PSC, JxCAT-Units i Cs) i 1 abstenció (CUP).
En canvi, es van rebutjar els altres dos canvis que proposava l’Equip de Govern, malgrat que, com en el cas de la plaça de la Igualtat, es traslladaven les decisions preses pel Consell Municipal de Patrimoni Cultural d'acord amb els dictàmens emesos pel Grup de Treball d’Honors i Distincions.
Per tant, de moment no es canviarà el nom de l’actual passeig de Joan Carles I, que passaria a dir-se passeig del Bellresguard si s’hagués aprovat la proposta. Tampoc no es canviarà el nom de l’actual plaça del Duc d’Ahumada. En aquest cas, la proposta de l’Equip de Govern era que s’anomenés plaça de l’U d’Octubre, cosa que, de moment, tampoc no es farà efectiva. Cadascun d’aquests canvis es van dur al Ple amb la seva proposta corresponent.
En el cas de la proposta per canviar el nom del passeig de Joan Carles I ni tan sols es va votar la proposta inicial, ja que prèviament l’esmena que va introduir-hi el PSC va resultar majoritària (amb els vots de tots els grups de l’oposició). Plantejava que se substituïssin tots els punts de l’acord per un de sol: que es dugui aquest assumpte al Consell de la Vila, com a “màxim òrgan permanent de participació ciutadana”, perquè n’emeti un informe abans que el Ple prengui la decisió definitiva. L’alcalde es va mostrar en contra d’aquesta esmena argumentant que el canvi de nom havia seguit tot el procediment previst per a aquests casos, “a l’òrgan de participació que pertoca”.
En qualsevol cas, en la primera votació de l’esmena hi va haver un empat, amb 9 vots a favor (PSC, JxCAT-Units, Cs i CUP), 9 vots en contra (ERC) i 3 abstencions (Fem Masnou). Fem Masnou, però, va canviar el sentit del vot en la segona votació, posicionant-se a favor de l’esmena. Si s’hagués produït un segon empat, hauria estat decisiu el vot de qualitat de l’alcalde, cosa que hauria descartat l’esmena i hauria permès votar a la sessió d’ahir l’eventual canvi de nom. En definitiva, la proposta de dur abans aquest assumpte al Consell de la Vila va prosperar amb 12 vots a favor (Fem Masnou, PSC, JxCAT-Units, Cs i CUP) i 9 en contra (ERC). “No és una esmena a la totalitat. No és una revocació de l’expedient de canvi de nom, sinó que només demanem un informe previ al Consell de la Vila”, precisava Ernest Suñé, portaveu del PSC.
L’altre canvi que va rebutjar ahir al Ple hauria modificat el nom de la plaça del Duc d’Ahumada (on hi havia l’antiga caserna de la Guàrdia Civil), que hauria passat a dir-se de l’U d’Octubre si no s’hagués rebutjat la proposta de l’Equip de Govern. Va obtenir 12 vots en contra (Fem Masnou, PSC, JxCAT-Units, Cs i CUP) i 9 a favor (ERC). Tres dels grups que van posicionar-se en contra (Fem Masnou, JxCAT-Units i CUP) van aturar el canvi perquè reivindiquen un procés participatiu en el qual la ciutadania decideixi quin indret del poble vol que commemori els fets de l’1 d’octubre del 2017.
L’assumpte es va embolicar encara una mica més. I és que tampoc no va prosperar una altra proposta, en aquest cas presentada per JxCAT-Units i la CUP, perquè es dugués a terme un procés participatiu que inclouria una consulta popular per decidir quin indret del poble acabaria duent el nom de l’U d’Octubre del 2017. Es va rebutjar, amb 14 vots en contra (ERC, PSC i Cs) i 7 a favor (Fem Masnou, JxCAT-Units i CUP).
En l’exposició de la proposta, Romà López, portaveu de JxCAT-Units, va explicar que un dels motius pel qual la presentaven era que ERC (grup municipal de l’Equip de Govern) s’havia compromès en l’acord d’investidura de l’alcalde a organitzar una consulta popular per decidir aquest tema. A més d’això, en un dels punts anteriors, López va acusar l’alcalde de voler “una participació dirigida i controlada”. “Vol matar el tema com més aviat millor i posar aquest nom allà on a vostè li sembla”, afegia, abans d’afirmar que “l’1 d’octubre la gent va votar i és el que ara hem de fer”, fent referència als fets que es volen commemorar: la mobilització popular per organitzar una votació, encara que això signifiqués enfrontar-se al Govern i el poder judicial de l’Estat espanyol.
En aquest sentit es va expressar també Fèlix Clemente, portaveu de la CUP, l’altre grup que va introduir la proposta de la consulta popular: “Justament l’1 d’octubre del 2017 és un símbol de la democràcia des de la base, de la democràcia real, de votar malgrat que gent poderosa t’enviï la policia a pegar-te. [...] Que la gent decideixi si vol una ubicació o una altra”, va reclamar Clemente, a més de recordar a l’Equip de Govern que “quan no es té majoria absoluta, s’ha de consensuar”.
En el debat de l’únic punt vinculat al nomenclàtor de carrers que es va aprovar, el de la plaça de la Igualtat, l’alcalde va admetre sentir “un cert desconcert”. A continuació, adreçant-se a alguns dels grups de l’oposició va criticar: “En la proposta de la plaça de la Igualtat consideren que el Ple té legitimitat. De veritat que no acabo d’entendre que aquesta sí, una altra s’hagi de dur al Consell de la Vila i l’altra, a consulta popular”. Al llarg de les diverses vegades que es van generar discussions pel nomenclàtor, Oliveras va defensar que en tots els casos s’ha seguit el procediment establert i que el Consell de Patrimoni és un òrgan de participació sectorial que fa propostes basades en els informes dels experts que formen el Grup de Treball d’Honors i Distincions. “El Ple està legitimat per prendre aquests acords i és un òrgan de representació democràtica” va reivindicar.
Aprovació, si escau, de l'esborrany de l'acta del Ple ordinari del 17 de setembre i del Ple extraordinari i urgent del dia 30 de setembre de 2020.
S’aprova per assentiment.
Informacions i comunicacions de l'Alcaldia.
Donar compte dels decrets d'Alcaldia.
Donar compte dels decrets d'Alcaldia d'organització.
Donar compte del decret de fixació de les línies fonamentals del pressupost 2021 de l’Ajuntament del Masnou per trametre a través de l’Oficina Virtual de les Entitats Locals del Ministeri d’Hisenda, en compliment de l’article 27 de la LO 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Ratificació del Decret d'Alcaldia número 1740, de 24 de setembre de 2020 de nomenaments per substitució de membres del Consell de la Vila.
S’aprova, amb 18 vots a favor (ERC, Fem Masnou, PSC i JxCAT-Units) i 3 abstencions (Cs i CUP).
Rectificació de l'inventari general de béns i drets de l’Ajuntament del Masnou a 31 de desembre de 2019.
S’aprova, amb 12 vots a favor (ERC i PSC) i 9 abstencions (Fem Masnou, JxCAT-Units, Cs i CUP).
Modificar el nomenament de representant municipal del Grup Municipal d’ERC-AM-AM al Consell Escolar Municipal i al Consell Municipal de Benestar Social.
S’aprova, amb 20 vots a favor (ERC, Fem Masnou, PSC, JxCAT-Units i Cs) i 1 abstenció (CUP).
Aprovació dels festius en què es permet l’obertura comercial durant el 2021.
S’aprova, amb 17 vots a favor (ERC, PSC, JxCAT-Units i Cs) i 4 abstencions (Fem Masnou i CUP).
Correcció de les errades detectades en la modificació puntual del PGOU del Masnou sector 10 Llevant La Colomina N2.
S’aprova, amb 14 vots a favor (ERC, PSC i Cs) i 7 abstencions (Fem Masnou, JxCAT-Units i CUP).
Contesta de l'Equip de Govern als precs i les preguntes de la sessió anterior.
Precs i preguntes adreçats a l'Equip de Govern.
Declaració institucional presentada pel Grup Municipal de Fem Masnou per al desplegament de mesures efectives contra la segregació escolar al municipi del Masnou.
S’aprova per unanimitat. Prèviament s'havia rebutjat una esmena que havia presentat ERC, amb 12 vots en contra (Fem Masnou, PSC, JxCAT-Units i CUP) i 9 a favor (ERC).
Declaració institucional presentada pels grups municipals d'ERC-AM-AM i JxCAT-UNITS de rebuig a la decisió del Tribunal Suprem d'inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya.
S’aprova, amb 16 vots a favor (ERC, Fem Masnou, JxCAT-Units i CUP) i 5 en contra (PSC i Cs).
Declaració institucional d’urgència presentada per Cs per elaborar un pla d’ajudes al sector de l’oci nocturn, la restauració i els locals musicals.
Es va aprovar per unanimitat l’admissió a l’ordre del dia per la via urgent. Tot i que va prosperar la urgència, el ponent va retirar-la tot seguit.
Primera part del Ple del 15 d'octubre del 2020.
Segona part del Ple del 15 d'octubre del 2020.