Menú
S’estableixen dues zones. A la primera, no es concediran noves llicències. A l’altra, només per a cases unifamiliars aïllades
El Ple municipal celebrat ahir, 21 de març, va aprovar restriccions que, a la pràctica, dificulten que al Masnou es puguin concedir noves llicències per destinar habitatges a l’ús turístic. Actualment, hi ha133 habitatges al Masnou amb llicència d’ús turístic, als quals no els afecta la nova regulació aprovada. Al municipi hi ha un total aproximat de 10.000 habitatges. L’interès social d’aquesta qüestió va quedar ben palès amb el nombrós públic que va omplir la sala de plens de l’Ajuntament per donar suport a l’aprovació d’aquestes restriccions.
Cal precisar, però, que al Masnou no s’ha concedit cap llicència des del 7 de juny del 2018, quan la Junta de Govern va aprovar una moratòria que expira el 7 de juny d’aquest any. Si s’hagués arribat a aquesta data sense cap nova regulació, no s’hauria pogut limitar la concessió de noves llicències; és a dir, s’haurien de concedir a la pràctica totalitat de propietats que ho sol·licitessin, cosa que finalment s’evita.
La proposta que ho restringeix va ser aprovada ahir amb 12 vots a favor (ERC –Equip de Govern–, CUP, ICV-EUiA, PP i el regidor no adscrit Joan Fontcuberta), 4 en contra (Cs i PSC) i 5 abstencions (PDeCAT-Unió). En concret, la via escollida per dificultar la concessió de llicències d’habitatges d’ús turístic ha estat una proposta de modificació del Pla general d’ordenació urbanística del Masnou (PGOUM).
S’estableixen dues zones: la A i la B. A la zona A no es podrà atorgar cap llicència més, en cap cas i sigui quin sigui el tipus d’immoble. A la B, només es concediran en habitatges unifamiliars aïllats; és a dir, cases amb jardí. La zona A engloba el barri antic i l’àrea més cèntrica del Masnou, adjacent a la platja. Dibuixa un polígon pseudorectangular, amb una contorn establert pel front marítim central, els carrers de Joan Maragall i de la República Argentina, l’avinguda de la Generalitat de Catalunya i els carrers de Fontanills, de Tomàs Vives, de Sant Miquel i del Torrent Umbert. La zona B comprèn tot el terme municipal que queda fora d’aquest polígon.
Ricard Plana, regidor d’Urbanisme, va defensar la proposta en nom de l’Equip de Govern: “Això no va de turisme, va d’habitatge. És un dret, però s’ha convertit en un greu problema social”. “Proposem –continuava- que només es puguin dedicar a l’ús turístic cases unifamiliars aïllades de la zona B. Entenem que qui vol accedir a un habitatge digne a un preu assequible, que és el tipus d’habitatge que protegim, no necessita una torre amb molts metres quadrats i jardí”. El regidor va introduir, a més, el procés administratiu que seguirà la modificació del PGOUM aprovada: “Primer, fem l’aprovació inicial amb el document d’avui. Això és important perquè el 7 de juny s’acaba, per llei, la suspensió establerta l’any passat, cosa que voldria dir que qualsevol propietari podria obtenir llicències allà on vulgui”. Després de l’aprovació inicial d’ahir, es farà la provisional. L’últim pas, l’aprovació del text refòs. “Continuarà el debat; automàticament tenim un any per continuar-lo, però és molt important aprovar la inicial avui o, com a molt tard, en el Ple d’abril”.
La CUP va ser un dels grups que va donar suport a aquesta “bona i molt encertada proposta”, tal com la va qualificar el seu portaveu, Dídac Miró. “Cada habitatge al que se li concedeix una llicència d’ús turístic és un habitatge menys on poder viure”, va sintetitzar abans d’exposar la dinàmica, que al seu parer, s’engega amb els habitatges d’ús turístic: “Es dediquen pisos al turisme, un sector amb llocs de feina precaris que no permeten pagar un lloguer al Masnou, i això fa pujar encara més els preus. Se’ns fa fora del nostre poble”. Es va mostrar preocupat pel posicionament dels grups que van votar en contra d’aquestes restriccions: “Si no s’aprova, a partir del juny es tornaran a tramitar llicències, que sabem que després són molt difícils de tombar”. Malgrat donar suport a la proposta del govern, va criticar les polítiques d’habitatge del mandat: “Els primers dos anys van ser inexistents; els altres dos, molt discretes”.
Un altre dels grups favorables va ser ICV-EUiA. No en va, el seu portaveu, Màxim Fàbregas, va detallar les aportacions del seu grup, amb 17 esmenes que s’han integrat al text, afegint detall i concreció al document final. Per a Fàbregas, es duia al Ple “una bona eina per garantir que els habitatges actuals i futurs es dediquin a la gent del Masnou i no a l’activitat econòmica dels habitatges d’ús turístic, que és residual”.
Antonio Marset (PP) i el regidor no adscrit Joan Fontcuberta, completen la majoria de regidors que van aprovar la proposta. “No ens agrada la proposta del govern, però això no s’ha acabat de regular, tenim un any per arribar al consens i establir el model adient de l’ús turístic”, va afirmar Marset. Tot i aquest posicionament, va votar-hi a favor “per evitar que hi hagi barra lliure a partir del juny”. Fontcuberta, al seu torn, va explicitar el seu suport de forma concisa: “El nostre poble necessita habitatges i lloguers assequibles i dignes. De cara al futur, tindrem diverses opcions. Ara el que hem de fer és paralitzar la concessió de més llicències”.
Els grups PDeCAT-Unió, que es va abstenir, C’s i PSC, que van votar-hi en contra, van presentar esmenes abans de debatre i votar la proposta finalment aprovada. Totes les esmenes presentades van ser rebutjades. Els tres grups coincidien en una petició: que es permeti l’ús turístic en edificis plurifamiliars si es destina tota la finca a aquesta activitat, si bé cada portaveu va expressar matisos.
“Sobta aquesta proposta tan proteccionista” va dir Eduard Garcia, portaveu del PDeCAT-Unió, en relació al text presentat per l’Equip de Govern i finalment aprovat. Garcia va criticar que amb la impossibilitat de concedir noves llicències a la zona A “es blinda i s’afavoreix les persones que van tramitar-les abans [de la suspensió del juny del 2018]”, entenent que “es revaloritzen” les propietats que disposen de la llicència. El portaveu del PDeCAT-Unió va repassar les llicències atorgades des del 2013, quan es va sol·licitar la primera, i el creixement exponencial a partir del 2017 i fins a la suspensió establerta el juny del 2018. Va criticar “l’escenari catastrofista, la por i la pressió que el govern posa sobre l’oposició”. Va lamentar que es rebutgessin les esmenes del seu grup, que per a Garcia eren “compatibles” amb la proposta del govern.
L’oposició de Ciutadans a la proposta del govern va ser més contundent, ja que van votar-hi en contra. El seu portaveu, Frans Avilés, va acusar el govern “d’haver cedit a la pressió dels grups de l’extrema esquerra per limitar més els pisos turístics”. Per a Avilés, aquestes restriccions “no solucionaran la manca d’habitatge ni el problema dels alts preus dels lloguers”. “La prova són els pisos de l’Illa Centre –exemplificava -. No tenen preus assequibles i no n’hi ha ni un que sigui d’ús turístic, però el govern compra el discurs de criminalitzar els habitatges turístics”. “No ens fa por l’activitat turística. El Masnou té limitacions però es pot gestionar per fer-la compatible. Centrar-se en la precarietat de llocs de feina al sector turístic és mirar només el costat negatiu, ja que crea activitat econòmica”, argumentava Avilés.
Ernest Suñé, del PSC, va centrar bona part de la seva intervenció a la esmena presentada pel grup: basada en permetre habitatges d’ús turístic a les finques plurifamiliars destinades íntegrament a aquesta activitat. Més enllà d’això, Suñé va sostenir el vot negatiu del seu grup també en la manca de polítiques d’habitatge, que, segons va dir, també podrien ajudar a contenir els preus: “En vuit anys no s’ha fet cap habitatge social nou. Aquest és el veritable problema”. A més de criticar que l’oposició hagi de valorar propostes “a corre-cuita”, va avançar el posicionament futur del grup sobre aquest tema: “Des del PSC creiem que aquesta proposta no és la solució, però en farem seguiment per afinar la norma més endavant”. Va llançar diverses preguntes: “Què passa amb els que ja tenen llicència? Quina regulació específica es farà per als que perjudiquen el veïnat? Hi haurà personal per inspeccionar-los quan s’ha reduït en els darrers 8 anys i hi ha hagut impunitat absoluta?”. “Són responsables de la inacció dels darrers 8 anys”, va reblar.
El Ple d’ahir va aprovar per unanimitat una proposta que dona resposta a recurrents debats i mocions sobre la gestió directa de serveis municipals, com el subministrament d’aigua potable, el transport públic, la recollida d’escombraries o les escoles bressol, entre altres.
Es va aprovar la constitució d’una comissió informativa específica per analitzar aquesta qüestió, les opcions i els possibles avantatges i inconvenients que pot presentar la gestió directa; és a dir, sense concedir-la a empreses privades.
L’alcalde, Jaume Oliveras,va recordar que la creació d’aquesta comissió “és un compromís adquirit amb els grups en l’anterior Ple”. “La gestió dels serveis públics està a l’agenda dels ens locals; cal estudiar-ho i analitzar-ho i tirar endavant la gestió directa si es conclou que és el més adient”, va exposar abans d’afegir: “És un tema de gran complexitat. Queda poc temps en aquest mandat, però la tirem endavant amb la voluntat que tingui continuïtat en el següent manadat”.
La sessió també va donar llum verda a la proposta de modificació de l’ordenança fiscal que regula la taxa per a l’estacionament de vehicles. L’objecte és establir les tarifes per a l’ús de l’aparcament soterrat que s’obrirà properament a la nova plaça resultant de la promoció urbanística de l’Illa Centre.
La proposta va tirar endavant amb 10 vots a favor (ERC –Equip de Govern-, PSC, PP i regidor no adscrit Joan Fontcuberta), 9 en contra (PDeCAT-Unió, C’s i ICV-EUiA) i 2 abstencions (CUP). Sílvia Folch, regidora de Serveis Generals, va resumir el sistema tarifari que s’hi estableix per a les 250 places d’estacionament públic d’aquest nou aparcament. “Hi haurà tarifes diürnes –de 9 a 21 h- i nocturnes –de 21 a 9 h-, amb preus per minuts o per a l’estada completa de dia o de nit. A més, s’oferiran 50 abonaments mensuals. Es podran aplicar reduccions de fins a dues hores gratuïtes per als vehicles de les persones que utilitzin l’aparcament per fer compres al comerç local”.
A la sessió d’ahir, també es van debatre i votar els següents punts:
Com és habitual, a les 19:30 h, mitja hora abans de l’inici del Ple, es va celebrar l’Audiència pública prèvia. Van intervenir-hi dos veïns. Un d’ells va preguntar sobre els semàfors que regulen el trànsit a la rotonda creada recentment a la carretera d’Alella. L’altre es va queixar sobre el trasllat de la zona de càrrega i descàrrega del Mercat Municipal.
A més, al final del Ple, dos veïns més van demanar prendre la paraula. Un d’ells és la persona que va presentar l’al·legació contra la denominació de la plaça Nova de les Dones del Tèxtil a l’espai públic resultant de la promoció urbanística de l’Illa Centre. Va argumentar els seus motius per oposar-se al nom aprovat. L’altre també va exposar apreciacions sobre el nomenclàtor del Masnou. En concret, pel fet que hi apareguin capitans de vaixells que van participar en el tràfic d’esclaus, així com el rei Joan Carles I.
