Menú
Genís Roca, especialista en cultura digital i ponent a les Jornades Cafè i Empresa, convida les pimes del Masnou a desconfiar de la pirotecnologia
Una trentena de persones han assistit aquest matí a una nova edició de les Jornades Cafè i Empresa, que organitza l’Ajuntament del Masnou a través del Centre d’Empreses Casa del Marquès. S’han reunit al restaurant El Salero, del Club Nàutic El Masnou, per compartir un esmorzar i escoltar les reflexions sobre intel·ligència artificial i digitalització de Genís Roca, empresari, professor universitari i especialista en desenvolupament de negoci i cultura digital.
El ponent, presentat per l’alcalde, Jaume Oliveras, i la regidora de Promoció Econòmica, Maria Llarás, ha mantingut al final un interessant col·loqui amb les persones assistents, que han exposat dubtes i preguntes sobre l’anunciada revolució tecnològica actual i la seva afectació sobre el teixit empresarial i comercial local. Roca ha tret pressió a les pimes i el comerç local davant la irrupció de la intel·ligència artificial, i ha incidit en la idea que els canvis tecnològics no provoquen mai revolucions tan ràpides com sovint s’anuncien. Ha sostingut aquesta afirmació fent un repàs històric a l’evolució social i econòmica generada per la informàtica i Internet, des dels anys vuitanta del segle XX, i ha conclòs que transcorren deu o quinze anys des que apareix una innovació tecnològica rellevant i fins que s’acaba adoptant de manera general en els comportaments econòmics i socials.
“No ens hem d’estressar ara amb la intel·ligència artificial, però tampoc no ens podem encantar i mirar de posar-nos al dia de cop d’aquí a deu anys; ara és hora de descobrir, provar i aprendre”, recomanava el ponent, alhora que desaconsellava fugir dels grans projectes tecnològics si abans no s’han fet moltes proves d’aplicacions o procediments petits. “Fugiu de la pirotecnologia”, ha dit, referint-se a “modes” globals passatgeres de suposades innovacions tecnològiques revolucionàries que queden en res al cap d’un temps, com pot succeir ara amb la intel·ligència artificial o com ha passat, fa uns mesos, amb el metavers. “No feu servir res que no entengueu”, ha incidit.
També ha recomanat que pimes, emprenedors i comerços s’agrupin i col·laborin si es volen endegar innovacions digitals, ja que les inversions o els projectes poden ser inassumibles per a negocis petits en solitari i molt rendibles si s’uneixen esforços i es coordinen estratègies. Alhora, ha subratllat la importància de tenir una relació directa amb els clients i d’apuntar de manera estructurada i sistemàtica la informació que es té de cadascun d’ells per saber quins són els seus gustos i necessitats i detectar, per exemple, períodes en què disminueixen les compres que fa algú en concret. A més, els clients han de poder escollir el canals a través del quals volen ser contactats. Per a Roca, la comunicació directa amb la clientela, sense intermediaris (categoria en la qual ha situat les xarxes socials) és cabdal per a una pime o un comerç. Mirant enrere, el ponent fins i tot ha convidat a cada emprenedor que calculi què li ha generat el fet d’obrir perfils a les xarxes socials i dedicar-hi temps i recursos: “No canvieu la vostra mètrica; els vostres resultats són les vendes i heu de calcular la relació entre cost i benefici que us han reportat."
Respecte a la intel·ligència artificial, ha aventurat que la farem servir sense anomenar-la o sense adonar-nos-en. I és que ja s’està integrant en programes informàtics molt utilitzats: d’edició d’imatges, processadors de textos o de dades... A fi de comptes, i reduint-ho a l’essència, Roca ha donat a entendre que la intel·ligència artificial es basa en l’aplicació automàtica i immediata de dades en temps real. Això pot ser “meravellós”, com el fet que un dispositiu adverteixi prèviament a la persona que el duu que patirà un infart i emeti una alerta al seu metge i al servei d’emergències. Però també pot ser “pervers”, si es recullen i difonen dades íntimes i privades sense consentiment.
Ja al final, durant el col·loqui, Roca ha assenyalat uns altres efectes perniciosos de l’economia digital global, de tipus “polític”. “Falla Europa”, ha subratllat, en referència al dúmping fiscal que fan alguns països envers els altres i que possibilita que grans empreses, especialment les tecnològiques, paguin impostos irrisoris i només allà on hi ha una pressió fiscal exigua. “Si s’incendia una botiga Apple de Barcelona, o si pateix un robatori, haurien d’anar-hi els bombers o la policia d’Irlanda”, ha considerat amb sarcasme.
“La digitalització trenca els mecanismes històrics de repartiment de la riquesa, que són els sous i els impostos”, ha afegit en respondre una pregunta sobre els efectes que pot tenir la intel·ligència artificial sobre el mercat de treball, si és que destrueix una gran part dels llocs de feina, tal com vaticinen moltes veus. El professor ha apuntat que, si això es fa realitat i un gran nombre de persones es queda sense opció de treball, es podrà mitigar l’eventual crisi social de pobresa si es recapten prou impostos per atorgar subsidis d’atur o una renda bàsica universal. Tanmateix, ha volgut palesar que la digitalització fa dècades que impacta les nostres societats. Roca ha fet servir la música d’exemple. Ara es paguen subscripcions a una gran plataforma digital estrangera (o a algunes) per escoltar-ne. “Aquests diners se’n van i no tornen”, ha remarcat, quan abans els discos es compraven en botigues que pagaven sous a treballadors locals i tributaven impostos al municipi i el país.
