Menú
Una quarantena de persones assisteixen a la conferència pronunciada ahir pel periodista i exdirector de TV3 a l’Ajuntament del Masnou
“Exigència, paciència i bon humor”, va receptar ahir Vicent Sanchis als dos blocs de la societat catalana enfrontats des del punt de vista nacional. Ho va fer durant la conferència que va pronunciar ahir al Masnou, “De l’1-O al desconcert”, qui va ser director de TV3 entre el març del 2017 i l’abril del 2022, durant el moment àlgid del procés independentista i els anys posteriors.
Una quarantena de persones es van aplegar a la sala de plens de l’Ajuntament per escoltar les seves reflexions. Entre aquesta audiència hi havia diversos regidors i regidores, així com l’alcalde, Jaume Oliveras, que va destacar les capacitats analítiques del ponent i la seva “actitud incisiva davant les persones que ocupen responsabilitats polítiques”. Sanchis, sempre exhibint un gran sentit de l’humor, va començar explicant per què duia unes ulleres de sol ben negres: “Soc un pobre cec, no un macarra”, va dir després d’explicar que s’ha sotmès recentment a una operació d’ulls.
Sanchis va analitzar les causes del fracàs del procés independentista de Catalunya, amb l’ànim de proposar sortides per superar el desconcert que s’ha instal·lat en la societat catalana, que va qualificar de “molt complexa”. Es va adreçar als dos blocs d’aquest conflicte, “els independentistes i els no independentistes”, dirigint-se als partits polítics, però també a la gent, a tots els actors de la societat. “No soc ningú que pugui anar donant lliçons –reconeixia–, ni tinc les solucions, però sí que és oportú reconèixer els mals i detectar errors amb l’objectiu d’avançar cap a un futur una mica més agradable. [...] Venen temps durs. Els hem d’afrontar des de la realitat i sense enfadar-nos tant”.
En desgranar els errors que ha comès el bloc independentista durant el procés, “una llarguíssima etapa política que no ha acabat bé, però que podria anar a pitjor”, va considerar que l’independentisme no va acumular “prou massa crítica” per sortir victoriós d’un embat d’aquestes característiques contra un estat com l’espanyol, tot recordant la seva trajectòria històrica. Les exigües majories parlamentàries independentistes “probablement no eren suficients per aconseguir un canvi tan radical”. Referint-se a la gent, va determinar que no hi va haver prou voluntat d’assumir riscos més enllà de la violència física patida l’1 d’octubre del 2017 a mans dels cossos policials de l’Estat.
Alhora, va afirmar que el Govern de la Generalitat “va fallar en quasi tot, en tots els punts determinants del procés independentista”, i va admetre que, en molts moments, els dirigents polítics podrien haver arribat a autoenganyar-se i enganyar la gent, especialment en calcular “la voluntat resolutiva de l’Estat” i l’actitud que acabaria tenint Europa i la comunitat internacional envers el conflicte. “L’única estructura catalana d’Estat que no es va arronsar, que va aguantar en tot moment, que va plantar cara i que no va ser sotmesa amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució va ser TV3”, va exemplificar. Finalment, i encara adreçant-se al Govern català, Sanchis va constatar que no hi havia “pla B”, tot recordant que li ho va admetre el president Puigdemont en una entrevista. “D’aquí l’escampada de l’endemà”, va concloure, referint-se a l'endemà de la declaració unilateral d’independència, aprovada pel Parlament de Catalunya i suspesa immediatament pel president Puigdemont el 27 d’octubre del 2017.
La majoria independentista del Parlament de Catalunya “ha retornat, per la via dels fets, a l’autonomisme”. Tot plegat ha generat “una situació de desencant, frustració i cabreig” en l’independentisme, que, segons Sanchis, està dividit actualment en tres blocs: “els resignats, els retirats i els alterats, que són molt actius i es fan notar”. A partir d’aquí, va passar a analitzar les actituds, les dificultats i els conflictes que viuen els tres partits independentistes del Parlament, sense descartar que puguin sorgir noves forces polítiques com a resposta al desconcert i la frustració. Si els partits independentistes volen superar aquesta situació i generar “noves opcions”, Sanchis va afirmar que “han de dir la veritat, reconèixer les limitacions, acceptar noves idees i deixar de barallar-se”. Al seu torn, va reclamar a les bases del moviment “que tinguin paciència i facin crítiques constructives, que no insultin i que reclamin sinceritat als dirigents polítics o, si no se’n surten, que donin suport a noves opcions”.
Sanchis va fer també reflexions molt interessants en abordar l’altre bàndol del conflicte, els no independentistes: “Amb l’ajut de l’Estat, la Constitució i el marc legal, no amb majories parlamentàries, han guanyat i han eludit el perill, per ara, però a quin preu?”, va preguntar per començar a analitzar la situació dels partits “que es diuen constitucionalistes”: el PSC, Cs, el PP i VOX. “Només són reactius, tampoc no generen il·lusió”. “La Catalunya autonòmica no il·lusiona”, va manifestar amb arguments com la manca d’inversions i la concentració a Madrid “de tots els esforços públics i privats de l’Estat”, cosa que, com va recordar, també perjudica bona part de la resta de territoris d’Espanya, com el País Valencià, d’on Sanchis n’és oriünd. “Haurien de plantejar un model per a Catalunya, com a mínim des de les esquerres, que il·lusioni”.
A més, per guanyar l’independentisme, “l’Estat només ha apostat per la contenció i la repressió, ha ensenyat totes les seves costures, i la monarquia ha perdut una part molt important del crèdit que tenia a Catalunya”. “Amb el perill descartat, van fent i ja està, però sense generar cap il·lusió ni reclamar cap exigència perquè el país sigui millor i evitar les temptacions independentistes”. En aquest sentit, es va referir també a les “1.500 empreses que van marxar”, cintant-ne algunes de molt grans, com La Caixa. “No tornaran?”, va preguntar amb incredulitat. Ja dirigint-se a la gent, als catalans i catalanes no independentistes, va receptar-los també paciència i va demanar-los “que no s'acontentin només amb la victòria” i que es facin seus també assumptes com la defensa del català, també a les escoles, o la reclamació de més inversions de l’Estat a Catalunya. “Haurien de ser capaços de plantejar un model per a Catalunya que pugui agradar a l’altra part”.
