Menú
El volum és fruit d’una rigorosa investigació sobre la repressió perpetrada pel franquisme contra 200 veïns i veïnes
La sala Joan Comellas de l’Edifici Centre es va omplir ahir al vespre de desenes de persones que no volien perdre’s la presentació del llibre La repressió al Masnou (1939-1952), fruit del treball dut a terme per la prestigiosa historiadora masnovina Rosa Toran. A més de l’autora, a l’acte van prendre la paraula la també historiadora Conxita Mir i l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras. Aquesta presentació s’ha emmarcat dins els actes que ha organitzat l’Ajuntament amb motiu del vuitantè aniversari de la fi de la Guerra Civil (1936-1939).
L’obra narra la repressió duta a terme pels tribunals específics creats pel nou règim franquista per abatre els vençuts en la Guerra d’Espanya que no partiren a l’exili. És el cinquè volum de la col·lecció "Quaderns d'Història Local", que edita l’Ajuntament. Dos centenars de masnovins i masnovines, gairebé tots empresonats des de l’ocupació del poble per les tropes franquistes, es van haver d’enfrontar als consells de guerra, als tribunals depuradors, al Tribunal de Responsabilitats Polítiques i al Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Molts van ser acusats de “suport a la rebel·lió”. Alguns van ser condemnats a mort. D’altres, a penes de presó, multes o a la pèrdua del seu lloc de treball. La recerca finalitza el 1952, perquè és l’any en què es va perpetrar el darrer afusellament d’un masnoví, Pere Adrover.
Tal com va explicar ahir Toran, bona part del llibre està dedicada a les víctimes, amb els seus noms, les seves biografies i els processos repressius als quals van ser sotmeses. “És potser la part més atractiva del llibre –deia referint-se a les pàgines dedicades a totes aquestes persones–, però no es pot entendre sense llegir l’entramat legal”, comentava en relació amb la construcció, per part del franquisme, de tot un engranatge institucional pensat per estendre la por i eliminar la dissidència. Va concretar que la investigació està basada en fonts documentals, especialment en els sumaris judicials: “Queda la porta oberta a indagar altres formes de repressió més velades”. També va apuntar un altre camp d’estudi: les persones que van marxar a l’exili. Va assenyalar, però, la dificultat que presenta el fet de seguir-ne el rastre i trobar fonts que ajudin a reconstruir les seves històries.
Conxita Mir va incidir també en el complex sistema repressiu establert pel franquisme, remuntant-se a la guerra, als motius pels quals el bàndol franquista va allargar-la malgrat haver pogut vèncer definitivament força temps abans: “Volien tenir temps de tallar d’arrel les idees liberals, democràtiques o republicanes”. Aquest objectiu va continuar vigent després de la victòria dels colpistes: “Com s’aconsegueix? Reprimint”, comentava Mir, afegint que la repressió es va estendre a persones que no van tenir cap participació significativa en les accions revolucionàries de l’etapa republicana. “Com que molts dels que més es van significar van exiliar-se, van reprimir tots aquells amb qui pogueren fer-ho, només perquè van estar a favor de la legalitat republicana”.
L’alcalde, Jaume Oliveras, va subratllar “el treball impressionant” efectuat per Toran i va agrair també la interessant xerrada que va originar-se ahir entre les dues historiadores i en la qual també va acabar participant el públic. Oliveras va detallar la recerca exhaustiva que ha fet la historiadora, consultant documents en tots els arxius on podia trobar informació sobre els masnovins i masnovines represaliats. “És important llegir-lo tenint en compte el context del moment”, va recomanar l’alcalde, referint-se a les contradiccions personals i col·lectives que sorgeixen en èpoques convulses com van ser-ho els anys de la Guerra Civil i del règim franquista.
El llibre es pot aconseguir de forma gratuïta a l’Arxiu Municipal o bé al Museu Municipal de Nàutica.
