Menú
Un centenar de persones van assistir ahir a l’acte d’inauguració d’aquest monòlit
El jardinet central de les escales que menen a la porta principal de l’Escola Ocata, al carrer de Maria Ferrer Mosset, ja acull el Monument a la Comunitat de Mestres, creat per l’artista masnoví Jordi Alumà (Creu de Sant Jordi i Medalla de la Vila del Masnou), que va morir el juny de l’any passat, amb 97 anys. L’obra està constituïda per un monòlit de pedra rectangular. En una cara s'hi pot veure un relleu metàl·lic d’un rostre, amb cabells que alhora són lletres. A l’altra cara duu una planxa en la qual s’hi ha gravat una frase de la gran pedagoga masnovina Rosa Sensat.
L’acte d’inauguració del monument va tenir lloc la tarda d’ahir. Van acudir-hi un centenar de persones, aproximadament. La majoria eren membres de la comunitat educativa masnovina, com les persones que van pronunciar els parlaments amb què es va vestir una inauguració engalanada amb les peces musicals que va oferir l’Escola Municipal de Música del Masnou (EMUMM).
Jordi Navarro, mestre i director jubilat de l’Escola Ocata, va conduir l’acte i va ser el primer dels docents que es van dirigir al públic. A més de fer un repàs a la vida i obra de Jordi Alumà, va subratllar el paper de les mestres, incidint en les dones, i la importància que té el fet que a les aules sempre hagin estat presents les seves veus, les del “feminisme”. Tot fent referència al lloc on s’ha instal·lat el monument, un carrer dedicat a “la poetessa i mestra Maria Ferrer Mosset”, va destacar les mestres masnovines que han creat escola en la pedagogia, “sempre posant l’infant al centre”. En concret, va citar Rosa Sensat, Maria Canaleta, Amparo Vázquez, Carme Giralt i la mateixa Maria Ferrer Mosset.
Aquest corrent pedagògic, d’una modernitat tal que prové dels avenços dels anys vint i trenta del segle passat, va ser arrasat pel franquisme, però va acabar triomfant, en ser ben present a l’escola actual, tal com es pot desprendre de les paraules pronunciades per Santi Puig, director de l’Escola Marinada: “Vivim un moment apassionant de canvi”, va dir referint-se “a la gran revolució” que duen implícites les darreres lleis educatives aprovades. Va destacar-ne aspectes com “el treball per competències” i “el fet de posar l’alumne al centre de la tasca educativa, de manera que el paper del mestre és acompanyar-lo en el seu aprenentatge”. A fi de comptes, parafrasejant Santi Puig, és fonamental que l’escola sigui “un entorn amable, amic i cuidador dels infants”. No en va, és “el lloc on l’alumnat aprèn a socialitzar, a conviure, a adquirir valors... a ser bones persones”. “Em sento molt optimista amb el futur”, va confessar en constatar que “la immensa majoria” dels seus companys i companyes de professió són bons referents per als infants perquè “són molt bona gent”.
Montserrat Pedret, professora de l’Escola Rosa Sensat, va agafar el fil de Navarro i Puig per manifestar “l’orgull de ser mestra, una professió que entoma nous reptes amb l’objectiu de construir un món millor”. També va fer un repàs al “llarg camí” que van obrir, entre altres professors i professores, les mestres ja citades fins a arribar l’actual model d’escola. “Eduquem des d’una visió del món on tothom té cabuda, sense inferioritats, en una escola inclusiva i coeducativa”, va afirmar. Va citar expressament “les idees i les maneres de fer, molt avançades al seu temps” de Rosa Sensat.
L’alcalde, Jaume Oliveras, i la cinquena tinenta d’alcaldia i regidora d’Educació, Cristina Ramos, van fer els parlaments institucionals. Ramos va començar posant en valor “la feina diària de la comunitat educativa, que tan rellevant és sempre, però encara ho ha estat més durant el confinament i la pandèmia”. “Les mestres no esteu soles”, continuava Ramos, incidint en la importància de la implicació de tota la ciutadania en l’educació holística, que transcendeix les escoles. En són un exemple, segons Ramos, totes les persones i entitats que estan col·laborant amb el Projecte Educatiu del Masnou (PEM). Al fil d’això, va aprofitar per animar tothom a sumar-s’hi, a “fer del Masnou una vila educadora”, i per convidar tothom a participar en el proper Fòrum Educatiu del Masnou, que tindrà lloc el 30 de novembre.
“La llibertat és una conquesta a què la humanitat arriba per mitjà de l’educació i la cultura”. L’alcalde va recordar aquesta frase de Rosa Sensat, que és la que s’ha gravat al revers del monument, per assenyalar que “l’educació és clau per al progrés i per a un futur amb llibertat i dignitat”. Precisament va recordar que el 2023 serà l’any del 150è aniversari de Rosa Sensat i va anunciar que caldrà commemorar-ho per tal de reconèixer l’empremta que va deixar al municipi i a la pedagogia catalana. Oliveras també va destacar “tots els mestres i les mestres del Masnou pels valors que han transmès a tantes generacions”. A banda, com la resta d’oradors i oradores, va destacar les mestres masnovines citades, a més a més d’Esteve Pujol, “que també va deixar una petja molt important al nostre municipi”. Pujol va ser promotor del monument. En aquest sentit, l’alcalde també va citar Gent del Masnou, Màxim Fàbregas i Francesc Fàbregas com a part de les persones i entitats que van impulsar aquesta iniciativa. Finalment, el batlle va fer un repàs al “llarg procés” que s’ha hagut de seguir fins a la inauguració del monument, i es mostrava molt orgullós de “poder fer també un homenatge a Jordi Alumà” i molt satisfet per l’espai on s’ha col·locat, després que s’hagi reurbanitzat el carrer de Maria Ferrer Mosset i s’hagi rehabilitat la façana de l’Escola Ocata, la primera escola pública del municipi.
