Menú
Familiars de persones desaparegudes participen en la presentació del monument masnoví que clama per la memòria, la veritat i la justícia
Una quarantena de persones van assistir ahir al matí a la presentació del memorial dedicat a les víctimes de la darrera dictadura argentina, la civicomilitar, que va instaurar un règim militar neoliberal entre el 1976 i el 1983. Va perpetrar assassinats, segrestos, violacions i tota de mena de crims de lesa humanitat contra la dissidència i les minories socials. Durant els anys en què es va instaurar una política genocida, de terrorisme d’estat, es calcula que van desaparèixer més de 30.000 persones. A més, al voltant de 500.000 van haver d’exiliar-se.
Fa més d’un any que es va instal·lar el memorial als jardins del CAP d’Ocata. La pandèmia va obligar a ajornar-ne la presentació i l’acte d’homenatge. Finalment, ahir, aprofitant la proximitat del 24 de març, Dia Nacional argentí de la Memòria per la Veritat i la Justícia, es van reunir en aquest indret familiars de persones desaparegudes a mans de la dictadura. En concret, van ser tres famílies, veïns i veïnes del Masnou, que van deixar ben palesa la injustícia i l'horror viscut per la desaparició dels seus éssers estimats. Van fer un clam per la memòria, la veritat i la justícia com a elements imprescindibles en la lluita contra els totalitarismes, els genocidis i la repressió política i ideològica.
Silvia Cancela va ser la primera dels familiars a prendre la paraula. Va llegir una emotiva carta adreçada a la seva germana, Mirta, feta desaparèixer per la Junta Militar juntament amb el seu company. Va agrair la instal·lació del memorial, alhora que va recordar el patiment de la seva mare, que va haver de viure la resta de la seva vida enyorant la seva filla. “Mai no se supera aquesta mena de dolor”, va exclamar. Va subratllar la lluita de les Madres y Abuelas de la Plaza de Mayo, dones que durant dècades s’han mobilitzat per buscar els seus fills i néts. I és que el règim també es va dedicar a segrestar infants de dissidents.
Tot seguit va prendre la paraula Susana Garelik. Va esmentar les dificultats i el dolor que causa l’exili, haver d’abandonar el país d’origen per salvar la vida. “Molts no van poder marxar i els van segrestar i assassinar”, va recordar. Alhora va advocar per no oblidar aquests crims i perquè les escoles visitin el memorial per tal que els nens i nenes coneguin la història. “Catalunya i Espanya també van patir aquests crims i un règim militar; ara ho està patint Birmània”, va exemplificar. Va elogiar, però, l’instint de supervivència i la fortalesa de les víctimes: “Resistim i seguim celebrant la vida”.
Ana Quesada va ser la tercera representant de familiars de víctimes a dirigir-se al públic. A l’acte va anar-hi acompanyada de la seva mare, Carlota Ayub de Quesada, una abuela de la Plaza de Mayo. De fet, la seva història és un dels motius pels quals s’ha instal·lat al Masnou aquest memorial. La seva filla, Ana Quesada, es va mostrar feliç perquè el memorial s’hagi materialitzat. Va esmentar la rellevància de “transformar el dolor en lluita”, tot recordant el segrest i la desaparició de la serva germana Graciela. Va posar l’accent en les mobilitzacions i la feina feta durant anys per part de la Comisión de Solidaridad con Familiares de Desaparecidos en Argentina (COSOFAM). La lluita d’aquesta entitat i de moltes altres, com les Madres y Abuelas de la Plaza de Mayo, ha estat clau per jutjar i condemnar criminals d’aquell règim.
L’alcalde, Jaume Oliveras, va prendre el relleu a les representants de les víctimes. Va subratllar els vincles que uneixen Catalunya i el Masnou amb l’Argentina, tot recordant la figura de Tomàs Ferré i Sust, alcalde republicà del Masnou que es va haver d’exiliar en acabar la Guerra Civil espanyola per fugir de la repressió franquista. Després d’haver estat internat en camps de concentració francesos, va arribar a Buenos Aires, on va viure la resta de la seva vida. Oliveras va afegir que en l’acte d’aquest diumenge no se celebrava cap final, sinó que es tracta “d’un punt de partida per continuar treballant projectes conjunts”. Tot seguit, va convidar les famílies a fer una ofrena floral al monument que recorda les víctimes.
Molt abans, en l’inici de l’acte, va ser Maria Llaràs, quarta tinenta d’Alcaldia i coordinadora de l’Àrea de Comunitat i Persones, qui va donar la benvinguda a totes les persones que van assistir-hi. Va expressar el seu condol personal i va advocar perquè aquesta mena de crims no caiguin en l’oblit. També va posar sobre la taula les dificultats que comporta l’exili. Com a mostra d’agraïment a totes les persones presents, Llarás va llegir uns versos de la cançó Como la cigarra, escrita per Maria Elena Walsh i popularitzada per la cantant Mercedes Sosa.
Carlos Resano, l’arquitecte que ha dissenyat el memorial instal·lat al jardí masnoví, va prendre la paraula abans que ho fessin les representants de les famílies. Resano, també argentí, va recordar un amic de joventut a qui havien assassinat quan només tenia 18 anys.
Va explicar el simbolisme de l’obra, formada per tres elements connectats. El primer és un monòlit format per pedres agrupades i compactades per una malla metàl·lica. Simbolitza les persones represaliades i empresonades, així com la fortalesa de la gent. Sobre aquest element s’hi ha fixat una placa commemorativa. És el suport on es poden llegir uns versos del poeta Jorge Rodríguez Hidalgo. També hi apareix el nombre esgarrifós de persones desaparegudes per aquell règim, 30.000, i el clam per aconseguir “memòria, veritat i justícia”.
Un riu simbòlic, format per còdols transparents, com de vidre, col·locats entre d’altres d'opacs, evoca “les llàgrimes i les ànimes de la gent que ja no hi és”, explicava Resano. Aquest camí de pedres arrodonides uneix el primer monòlit amb un altre conjunt petri format per tres blocs, d’on sembla brollar el riu: “És un símbol de vida; des d’allà flueix la història”, va aclarir Resano. L’arquitecte va lloar la feina feta pel dissenyador i escultor Miquel Àngel Anadón, que va col·laborar amb l’obra creant els còdols del riu simbòlic.
Aquest memorial es va instal·lar als jardins del CAP Ocata el desembre del 2019. Va suposar una despesa total, amb l’obra inclosa, de 28.746,52 euros. El projecte va ser aprovat el 2016 per la Junta de Govern Local, formada aleshores per ERC i CiU. Al seu torn, el PSC, que aleshores era un dels grups de l’oposició i avui forma part de l’Equip de Govern juntament amb ERC, va donar suport a l’aprovació de la partida pressupostària amb la qual es va finançar aquesta intervenció.
