El Masnou és un municipi bastant jove, que no va obtenir la independència fins a l'any 1825. Durant segles, la població es dedicava bàsicament a la pagesia o a la pesca i preferia viure als pobles d'Alella o Teià, perquè quedaven a recer dels atacs dels pirates. A poc a poc, es van establir petites comunitats de pescadors a la platja i es van construir masos fortificats a prop del mar.
Els primers pobladors que tenim documentats a la zona són els ibers i, posteriorment, els romans, que van instal·lar-se a la vil·la de Cal Ros de les Cabres. D'aquestes platges sortien vaixells carregats d'àmfores del famós vi de la Laietània.
La població del Masnou d'avui és molt diferent de la vila comercial i marinera de segles passats, tot i que encara conserva el record i les anècdotes de fa més de cent anys. La bona comunicació, la proximitat amb Barcelona, i, a la vegada, el plaer de gaudir de la tranquil·litat d'un poble amb història marinera han fet que el Masnou sigui un lloc privilegiat per viure-hi i també per visitar-lo qualsevol època de l'any.
Actualment, els testimonis que mantenen la tradició marinera d'aquesta vila són les activitats industrials relacionades amb la nàutica, centres esportius com el Club Ocata Vent i, de manera secundària, la tasca d'alguns pescadors i també aficionats que encara avui es poden veure a la bocana del port esportiu.