Menú
Club de lectura conduït per Raquel Picolo
Les narracions incloses en aquest llibre singular i fascinant tenen un fil conductor que les entrellaça: la ciència, amb les seves cerques, temptatives, experiments i hipòtesis, i els canvis que –per bé i per mal– introdueix al món i en la visió que en tenim.
Per aquestes pàgines desfilen descobriments reals que formen una llarga cadena pertorbadora: el primer pigment sintètic modern, el blau de Prússia, creat al segle XVIII gràcies a un alquimista que buscava l'Elixir de la Vida mitjançant experiments cruels amb animals vius, es converteix en l'origen del cianur d'hidrogen, gas mortal que el químic jueu alemany Fritz Haber va fer servir per elaborar el pesticida Zyklon, sense saber que els nazis acabarien utilitzant-lo. També assistim a les exploracions matemàtiques d'Alexander Grothendieck, que el van portar al deliri místic i a la bogeria; a la carta enviada a Einstein per un amic moribund des de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, amb la solució de les equacions de la relativitat; i a la lluita entre els dos fundadors de la mecànica quàntica –E. Schrödinger i W. Heisenberg– que va generar el principi d'incertesa i la famosa frase d’Einstein: «¡Déu no juga als daus amb l'univers!»
La literatura explora la ciència, la ciència es converteix en literatura. Benjamí Labatut ha escrit un llibre inclassiïcable i poderosament seductor, que parla de descobriments fruit de l'atzar, teories que voregen la bogeria, cerques alquímiques del coneixement i l'exploració dels límits del desconegut.
Benjamí Labatut va néixer a Rotterdam, Països Baixos, el 1980. Va passar la seva infància a l'Haia i als catorze anys es va establir a Santiago de Xile. L'Antàrtica comença aquí, el primer llibre de contes, va guanyar el Premio Caza de Letras i el Premio Municipal de Santiago. El segon llibre, Después de la luz, consta d'una sèrie de notes científiques, filosòfiques i històriques sobre el buit, escrites després d'una profunda crisi personal.
