El títol Violets are Blue suggereix senzillesa i dolçor. Fa referència a un poema tradicional d’amor que ha anat evolucionant i transmetent-se al llarg de diferents generacions i cultures i fa referència a una rima infantil. Sabem que les violetes no són blaves, però qui recita els canvia el color en un joc obvi per aconseguir la musicalitat de la rima i, d’altra banda, per transformar la realitat amb la paraula i la imaginació. Aquest joc de canvi de colors i paraules, per senzill que resulti, porta a aquesta pintora d’origen britànic a submergir-se dintre de l’espectre cromàtic i les seves possibilitats evocadores.