Presentació de la novel·la 'Amerikarrak', de Montse Coll Piera

Hi intervindran, a més de l'autora, Iñaki Solozabal, fill de pelotari, i Maria Antònia Moré, mestra

Montse Coll i Piera (Barcelona, 1958) és arquitecta, especialitzada en Urbanisme per la Universitat Politècnica de Catalunya. Va treballar durant quatre anys al departament d’Infraestructures del COOB’92 i, posteriorment, durant més de dues dècades, en un despatx d’arquitectura i planejament urbà. Lectora voraç des de la infantesa, ha dut a terme els cursos de Narrativa i Novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Les seves grans passions: la ciutat de Barcelona, el Maresme dels seus ancestres, el Mediterrani. I la literatura. És autora de la novel·la Les quatre de Barcelona (2022), que ja ha arribat a la tercera edició. Fa més de quaranta anys, els vincles familiars la van portar a establir lligams amb el País Basc. D’aquí neix la història d’Amerikarrak, la seva segona novel·la.

Quan la Karmele surt de la presó de Yeserías, després d’haver estat sis anys tancada per uns delictes que no ha comès, demana a la seva àvia, l’amama Benantzi, que li relati la història dels seus orígens. Una història que ens transporta a la diàspora americana dels bascos del segle XX, amb un curiós doble vessant de perfils antagònics: els pastors d’ovelles que anaven a menar ramats a les pastures d’Idaho i els pilotaris que esdevenien figures als frontons de Florida. La vida solitària i dura d’uns, enfront de la vida pública i dissipada dels altres. L’oblit o la fama. Al poble, a tots se’ls coneix com «els americans», i d’aquí el títol, Amerikarrak, que hem volgut mantenir en basc. Alguns tornaran a Euskadi, d’altres no ho faran mai. La narradora dels fets, l’amama Benantzi, és una autèntica matriarca basca, forta i lluitadora, arrelada a la terra dels seus ancestres, a redós del mont Kalamua. L’herència genètica provoca que a la família hi sovintegin les parelles de dones bessones: la Bibiana i l’Aurelia, la Karmele i l’Alazne, caracteritzades per la màgia dels seus ulls de tons inversemblants.  Identitats femenines que s’intercanvien i es barregen com la mateixa coloració de les mirades. La novel·la relata la història familiar des de la primera meitat del segle XX fins als anys de la transició democràtica. Els fils de la narració es barregen amb la incidència d’ETA en la societat rural basca i la consegüent onada repressiva per part de l’Estat espanyol. La venjança com a impuls primari de supervivència; el silenci com a únic instrument per a salvaguardar la convivència.

Sala de les Lletres, entrada lliure.