Presentació a càrrec de Fina Llorca
El poemari neix del propòsit de tancar el dol de la casa i, alhora, és un acte de gratitud envers les dues generacions anteriors. Són 48 poemes, 40 dels quals dedicats a 40 objectes de la casa, que serveixen de pretext per a parlar de temes universals que poden interpel·lar tothom. L'objecte (personal) com a punt de partida per a enlairar-me cap a un altre lloc (universal) on tots ens hi podem trobar. És així, doncs, com a través dels objectes parlo de l'alteritat, la identitat, l'efímer, la solidaritat, els silencis que ens habiten, la generositat, la tria de camins, la soledat, la incertesa, la voluntat de sobreviure, la transcendència, l'amor a la llengua...
Com diu Sam Abrams al pròleg: "Coses tan aparentment humils, insignificants inegligibles com una rajola, unes orenetes de ceràmica, una vella cafetera o un raspall de dents ens poden explicar la vida i en són vies d'accés."
Sala de les Lletres, entrada lliure.