Menú
Rep aquest reconeixement per la seva a trajectòria professional com a pedagoga i per haver estat la primera dona regidora del consistori
“El Bergantí... quin vaixell tan bonic vam construir amb en Joan per als nostres quatre fills!”. Amb aquesta exclamació, Carme Giralt identifica una de les obres més transformadores que ha fet al llarg de la seva prolífica vida: l’Escola Bergantí, fundada fa 53 anys. La frase forma part del text escrit per ella mateixa per agrair que el Ple Municipal del juliol de l’any passat decidís distingir-la com a Filla Predilecta del Masnou. Tot i ser present en l’acte institucional que es va organitzar ahir al vespre als jardins de Can Malet per lliurar-l’hi, el parlament el va pronunciar en nom seu Elisenda Cassi, filla de Giralt i actual directora de l’Escola Bergantí.
“Em fa molt de goig i és un honor per a mi que m’hagueu distingit amb aquest reconeixement que ve del meu poble i de la meva gent”, deia Giralt en un text en què també va fer un breu repàs a alguns dels projectes més destacats que ha dut a terme i que han esdevingut transformadors, a escala nacional. Fruit d’això, Giralt va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2019, “per la seva contribució a la unificació de l’escoltisme laïc i per la fundació de l’Escola Bergantí, tot un referent pedagògic”. Tal com ella mateixa destacava ahir, l’escola “segueix oferint a la nostra població un projecte educatiu viu i d’avantguarda pedagògica”. A banda, i més enllà d’explicitar el seu “gran amor” envers l’escoltisme, va recordar que l’any 1979 va ser escollida regidora del primer Ajuntament democràtic posterior al franquisme. Giralt va ser una pionera, la primera dona regidora escollida en unes eleccions lliures al Masnou. De fet, va ser l’única dona del Ple municipal del mandat 1979-1983.
Va exercir com a tinenta d’alcalde de Joventut, Cultura i Esports, integrada al primer Equip de Govern presidit per Josep Azuara. “L’any 1979, el Masnou només tenia una escola pública, no tenia poliesportiu ni espais per a joves”, recordava Giralt, tot assenyalant que la “Cultura” va ser una de les seves prioritats. Giralt va deixar militància de partit en acabar aquell mandat, “decebuda amb les directrius que venien de la capital del país veí”. Això, però, no va significar que abandonés les seves inquietuds polítiques: “Seguia sent d’esquerres, però de les que surten de casa i trepitgen els carrers”. De fet, ahir no va poder estar-se de posar deures als actuals regidors i regidores del consistori, als qui va reclamar “un acord de govern que prioritzi l’espai públic, la cultura, la modernització i el compromís amb el procés cap a la sobirania; que no oblidi els grans àmbits en què ens hem de basar: territori, comunitat i persones”.
L’acalde actual, Jaume Oliveras, va assegurar, just abans de lliurar-li la distinció, que Giralt “va deixar una petjada molt important a l’Ajuntament”. Tanmateix, va voler reivindicar “la Carme del present, que continua molt activa” i va detallar algunes de les iniciatives amb les que ha col·laborat recentment. “Gràcies per fer-nos gaudir amb la teva presència i per poder aprofitar el teu llegat i totes les aportacions que continues fent”, va dir-li Oliveras, tot destacant la seva “modèstia, humilitat i rigor”. “Som hereus de la seva obra en molts àmbit i de la seva estima per la llibertat, també per la del país, la igualtat i el Masnou”, va afirmar.
El nombrós públic que va omplir ahir els jardins de Can Malet, també va poder escoltar les paraules d’Adriana Valls, directora pedagògica de l’Escola Bergantí. Va compartir amb tothom “la visió d’una persona que no ha treballat mai amb la Carme ni ha estat alumna seva”. No obstant això, Valls va agrair-li “el llegat educatiu de gran qualitat” que Giralt ha materialitzat a l’Escola Bergantí, “d’on, en essència, no ha marxat mai”, afegia Valls alhora que subratllava l’educació “innovadora, valenta, propera, familiar i oberta” de l’escola. A més, va explicar meravellada com Giralt i el seu marit, Joan Cassi, “en veure que el 1968 no existia l’educació que volien per als seus fills i filles, van crear la seva pròpia escola i van contribuir a fer realitat el somni de tenir un país amb una educació de qualitat”. Per a Valls, la fundació d’aquella petita escola i com van aconseguir fer-la gran, convertint-la en un referent, demostra “l’empenta, la determinació i la capacitat per superar entrebancs de la família Cassi-Giralt”.
En el repàs a les contribucions de Giralt per construir un món millor no podia faltar la seva destacadíssima trajectòria en el món de l’escoltisme i el guiatge. Va ser Rosa Maria Pujol, expresidenta d’Escoltes Catalans qui va fer un exhaustiu repàs a l’obra feta per Giralt en aquest camp. Va començar de ben jove, amb 16 anys, quan des de l’Agrupament Escolta Foc Nou, va crear un grup de noies. “Volia per als més joves del meu poble tot el que oferia aquest gran moviment en relació a la formació, la llibertat, la fraternitat i el fet de poder expressar el nostre catalanisme i obrir-nos al món”, expressava la mateixa Giralt a l’escrit que va pronunciar la seva filla. A mesura que van anar passant els anys, Giralt va implicar-se de tal manera en l’escoltisme que va arribar a tenir-hi un paper molt rellevant, com a presidenta d’Escoltes Catalans i per les responsabilitats que va assumir en l’associacionisme escolta a nivell internacional. També al seu estimat poble, en fundar l’entitat d’Amics i Antics Escoltes del Masnou. “Tant de bo tothom tingués el teu coratge i la teva capacitat per no desanimar-se i aixecar el cap després de cada caiguda. Has fet aportacions molt valuoses a l’escoltisme i ets una guia fantàstica. Tothom et recorda, Carme”, va dir-li Pujol a Giralt.
Com no podia ser d’altra manera, l’Escola Bergantí va ser ben present en l’acte d’ahir. Per començar, pel fet que el presentador de l’acte, Daniel Poch, és un exalumne de Giralt que sens dubte guarda un record molt viu dels seus anys escolars: “Gràcies pel regal que ens has fet, Carme, animant-nos a veure el món amb curiositat i a viure amb optimisme, confiança, responsabilitat i amb la voluntat de deixar una empremta positiva al món en què vivim”. A aquesta festa en honor de Giralt tampoc no hi van faltar dos alumnes molt especials de l’escola, la gegantona Maria i el gegantó Marc, que van fer una dansa amb la música interpretada per dos alumnes humans actuals de l’Escola Bergantí. Just abans del final de l’acte i que tothom pogués conversar una estona prenent una copa de cava, Jordi Torrano i Ramon Olivé van interpretar la cançó “Cal que neixin les flors a cada instant”. I calen també moltes més persones com la il·lustre masnovina Carme Giralt.
