Menú
S'incrementarà una mitjana del 8% el rebut de l'IBI al Masnou
El Ple de l’octubre, celebrat el dijous 19, va donar llum verda a les ordenances fiscals que fixen les taxes i els impostos municipals de cara al 2024. A diferència de l’any anterior, en què es van congelar, tal com va explicar el regidor d’Hisenda, Artur Gual, enguany s’han hagut d’apujar per fer front al context econòmic actual. El coeficient de l'IBI s'incrementa lleugerament (0,06%) i els masnovins notaran un augment del rebut al voltant del 8%. El de les plusvàlues puja fins a un 7%. La proposta es va aprovar amb el vot de qualitat de l’alcalde, Jaume Oliveras, després que l’Equip de Govern, format per ERC, PSC i En Comú Podem (10 vots, ens absència d’una regidora), hi votés a favor, i l’oposició (Fem Masnou, Junts i PP, 10 vots), en contra.
Artur Gual va explicar que els motius de les actualitzacions de les taxes obeïen a la necessitat de poder mantenir l'equilibri financer de l'Ajuntament i continuar garantint a la ciutadania uns serveis públics de qualitat. Tal com va argumentar l’edil, els factors d’aquesta actualització són la situació inflacionista actual amb l’augment de l’IPC dels contractes i dels interessos pel deute, l’elevat cost del consum energètic i l’increment de les despeses de personal pels augments previstos a la Llei de pressupostos de l’Estat. També, per fer front a la rebaixa d’un 35% dels ingressos derivada de la sentència de l’any 2021 del Tribunal Constitucional, que declarava inconstitucional el mètode de càlcul de l’impost de la plusvàlua vigent fins aleshores a tot l’Estat espanyol i establia que no s’havia d’aplicar en les transmissions d’immobles que no haguessin incrementat el seu valor.
En concret, per al 2024, s'incrementarà l'impost sobre béns immobles (IBI) en un 8%. S’ha modificat el tipus de gravamen aplicable als béns urbans, que passarà del 0,7596% al 0,8196%. Això significa que el rebut anual pujarà entre 28 i 180 euros depenent de les característiques de cada habitatge. Gual va exemplificar-ho així: “En un pis petit del carrer de Sant Jordi els suposarà 28 euros més a l’any, en un pis més gran del carrer de Navarra seran 33 euros, en una casa a l’avinguda de Pau Estapé Maristany, 88 euros, i una de més gran al carrer de Maria Aurèlia Campmany, 180 euros”.
Quant a l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlues), el Ple ha aprovat un increment del tipus de gravamen que passa del 23 al 30%. D’altres ordenances s’han modificat per adequacions a normatives i millores tècniques en la redacció dels articles. En destaca la modificació de la taxa per ocupació de terrenys d’ús públic, que passa a dividir-se en tres taxes diferents, perquè la redacció de l’ordenança que hi havia fins ara regulava molts conceptes d’ocupació del domini públic de diferent àmbit i requeria una regulació individualitzada.
La pujada d'impostos va confrontar el Govern i l’oposició. El portaveu del PP, Antonio Marset, va mostrar el seu desacord amb aquesta modificació, “que incrementa la pressió fiscal a les persones del municipi, perquè s’incrementen les despeses de personal”. En aquest sentit, Marset va dir que “entenc que si fem pressió fiscal a la ciutadania per pagar sous hauríem de buscar un equilibri que fos: menys ingressos, menys dispeses, i no pas més ingressos, més despeses”.
Per argumentar la seva posició respecte a les ordenances, la portaveu de Junts, Montse Real, va fer referència al pressupost. “No cal més que veure el pressupost d’aquest 2023, que partia d’un crèdit inicial de despeses de prop de 28 milions i ha passat a 38 milions, la major part pagades pels actius i passius financers, que van pujar 8 milions sobre les previsions inicials de l’any”, va incidir. Real va mostrar-hi el seu rebuig i va afirmar que “el que s’ha fet és el més fàcil: s’ha incrementat la pressió fiscal i s’han reduït les partides finalistes que beneficiarien la ciutadania”.
Des de Fem Masnou, Sergi Amat va justificar el vot en contra per tres motius. El primer va ser “el moment en què es fa aquesta proposta, que és just després de les eleccions”. El segon, la quantitat: “ens sembla un augment exagerat si el que es vol és cobrir aquesta pujada de la massa salarial, que es podria haver compensat amb una reducció de despeses”. I el tercer, per la naturalesa pròpia de l’impost de l’IBI, “que és un dels més injustos que hi ha, perquè és lineal, quan creiem que hauria de ser progressiu”. Per concloure els seus arguments, el portaveu de Fem Masnou va insistir en el fet que “entenem que hi ha d’haver un esforç compartit entre ciutadania i Ajuntament, però quin és l’esforç que ha fet el Govern?”
Per rebatre els arguments de l’oposició, el regidor d’Hisenda va ser molt rotund i va dir que “l’argument de la pujada de l’IBI és per una sola qüestió: hem de mantenir l’equilibri financer i en cap cas no volem deixar de prestar serveis”. Sobre el tipus impositiu de l’IBI, va explicar que “hem passat del 0,7596% al 0,8196%, però he de recordar que el 2018, aquest Ajuntament tenia el tipus impositiu del 0,81%.” També va dir que la pressió fiscal al Masnou és bastant inferior que la de municipis veïns com els de Premià de Mar i Vilassar de Mar: “A Premià de Mar, el tipus impositiu se situa en el 0,8450% i, a Vilassar de Mar, en el 0,9360%”.
L’alcalde, Jaume Oliveras, va complementar els arguments de Gual afegint que “l’impost de l’IBI no pot tenir, per llei, un caràcter redistributiu” i va confirmar que, segons les seves informacions, la mitjana de creixement de l’IBI als municipis catalans es troba entre el 15 i el 20%. “La situació actual fa que els ajuntaments estiguin preocupats per les seves finances”, va afegir Oliveras.
Un ciutadà va intervenir per mostrar la decepció i el desencant amb l’Equip de Govern. El va equiparar a una entitat mercantil i els va proposar d'idear un conveni regulador del gremi dels polítics per tal de regular-ne els sous.
