La sociòloga Marina Subirats proposa línies d’acció que pot entomar la societat catalana per revertir la puixança del despotisme al món
Marina Subirats, sociòloga i catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona, va pronunciar ahir al vespre la conferència “Catalunya, en el besllum d’un canvi d’època”, davant d’un públic que va omplir la Sala de Plens de l’Ajuntament. L’acte va servir per encetar la celebració de la Diada Nacional de Catalunya al Masnou. L’alcalde, Jaume Oliveras, va presentar-la destacant la implicació de Subirats en la sociologia de l’educació i de la dona.
La convidada va encetar la dissertació assenyalant la peculiaritat del fet que Catalunya commemori la derrota de l’11 de setembre del 1714 per celebrar la diada nacional, cosa que té el valor de recordar que “les desfetes han comportat també una voluntat de redreçament, de començar de nou amb forces renovades”. Fent un salt a l’actualitat, Subirats va acarar el tarannà democràtic de Catalunya, i la determinació catalana de perviure i prosperar, amb el context mundial actual, marcat per una clara regressió de la democràcia i per l’auge del despotisme, les guerres, les barbàries i les violacions sistemàtiques dels drets humans, tot plegat enmig dels “efectes devastadors sobre la natura” causats per l’activitat humana.
Davant “dels anys difícils que ens esperen”, Subirats va advocar per bastir un moviment social majoritari que es prepari “per resistir, per no desistir, per no claudicar”: “La resistència és sempre més potent quan hi ha un projecte polític que li doni sentit. Hem de preparar un futur nou que permeti superar els errors que ens han dut fins aquí i encetar una nova etapa de pau, democràcia, igualtat i prosperitat”. Per avançar en aquesta direcció, la sociòloga va apuntar quatre línies d’acció, tot advertint que el camí no serà fàcil i que no existeixen les solucions senzilles i immediates.
En primer lloc, cal lluitar per la redistribució de la riquesa davant “el creixement brutal de les desigualtats”. “Ens hi juguem la pau”, va subratllar Subirats, tot assenyalant que “la pobresa i la marginalitat generen violència, perquè són la causa fonamental del malestar i la pèrdua de confiança en la democràcia”. La segona línia d’acció ha d’afrontar “un repte immens i urgentíssim”. “Ens hi va la vida”, va afirmar la sociòloga referint-se al deteriorament de l’ecosistema planetari. “Hem d’inventar una nova relació amb la terra, unes altres pautes de consum i uns altres objectius que no consisteixin només en l’enriquiment, i això ho hem fer sense perjudicar les persones econòmicament més febles”.
En tercer lloc, Subirats va assenyalar l’acció cultural per mantenir i enfortir la llengua catalana. En aquest objectiu va demanar la implicació de tothom, del govern i de la ciutadania, i va apuntar a la importància de la integració dels immigrants: “Ens hi juguem la convivència”. “Si se’ls margina, se’ls humilia i se’ls explota, esclataran conflictes i enfrontaments molt durs. Si se’ls donen mitjans per prosperar i se’ls considera ciutadans i ciutadanes, adoptaran la nostra llengua, els nostres valors i la nostra forma de viure. En seran grans defensors, perquè hauran trobat aquí un país on viure i prosperar”. La darrera línia d’acció apuntada per Subirats es va centrar en la projecció de Catalunya com a subjecte polític en el context europeu. Per a la sociòloga, cal superar i deixar enrere la mobilització per la independència, en considerar-la “una via tancada”, si es té en compte la relació de forces entre l’independentisme català i l’Estat Espanyol i si es pren consciència del context mundial actual, marcat per “l’augment dels nacionalismes de tipus imperialista”. “Mal moment, doncs, per a la democràcia i l’entesa en qüestions com la que es va plantejar a Catalunya”, va concloure. En aquest sentit, Subirats va considerar que “s’ha de disminuir el protagonisme dels estats, traspassant més capacitat de decisió cap amunt, enfortint la Unió Europea, i donant més protagonisme als pobles que conformen Europa, perquè puguin prendre lliurement les seves decisions i gestionar els seus afers d’una manera més autònoma i lliure”. Per a Subirats, Catalunya podria bastir moltes aliances amb altres pobles i regions europees si aposta per aquest camí.
La catedràtica va insistir en la immensitat de les dificultats que s’han de superar per avançar en les quatre línies d’acció assenyalades, però també va transmetre optimisme, demanant que es valorin les fortaleses de la societat catalana. “Tenint molts asos a la mà i cal aprofitar-los per bastir un futur millor, lluny d’amenaces, en pau i en igualtat”. “Visca Catalunya!”, va exclamar Subirats per tancar la dissertació, abans d’obrir un breu col·loqui amb el públic, que va servir per aprofundir en bona part dels temes que va abordar. L’alcalde va agrair la dissertació de la sociòloga i el seu optimisme, mostrant-se més escèptic en relació amb l’enfortiment de la Unió Europea i davant l’afebliment progressiu que ja fa anys que la debilita. En tot cas, Oliveras va coincidir amb Subirats en el fet que com més trigui la societat en construir un projecte il·lusionant d’enfortiment democràtic, més temps durarà l’etapa de regressió que s’està apoderant del món.