Fa menys de dues setmanes una noia de 16 anys va ser brutalment violada, just quan tornava de festa i anava a agafar el tren per tornar a casa, i ara mateix està ingressada en estat greu. La violència de gènere és un problema internacional que ha tallat la nostra llibertat de moviment i el contacte físic. Aquella noia viurà amb un trauma increïble tota la vida, i estarà revivint tot aquell moment durant molt de temps. El malestar de la dona després de la situació que ha viscut no s’acaba quan surt de l’hospital, ni quan ja no té ferides, aquest malestar no només segueix estant mentalment, sinó que reviu tot quan ha de parlar amb la policia perquè puguin avançar en el cas, quan ha de fer la denúncia, o simplement quan escolta que hi ha hagut una violació. I el dolor no s’acaba en ella, sinó que tota la seva família pateix d’una manera increïble, sobretot al pensar que una persona li ha fet tal brutalitat a la seva filla. El dolor d’una dona maltractada és el dolor de tots i cada un de nosaltres, el de totes les dones del món, encara que existeixi gent que disminueixi aquest gran problema social i faci burla d’ell o el vegi com un cas secundari, sense massa importància. En la cultura patriarcal solen ser els homes els més violents, per un comportament de dependència en les dones. Per això les relacions de parella, associades amb fantasies d’amor, constitueixen un espai de poder i són acusades constantment per vivències de domini. I que quedi molt clar: si et retenen, insulten, acusen, ataquen, peguen o amenacen, no us confongueu, perquè això no és amor, això és maltracta i dolor.
Escrit per: Ariadna Jardí, alumna de l'Institut Mediterrània.