El Masnou perpetua el llegat de la filla predilecta del municipi, M. Carme Giralt, i posa el seu nom a un tram del carrer de l’Escola Bergantí
La gestió del personal municipal centra el debat polític amb l’aprovació de recursos per a les millores salarials i un nou manual per valorar els llocs de treball i les retribucions
El tram de carrer on s'ubica l'Escola Bergantí portarà el nom de M. Carme Giralt i Rosés. El Ple del juny, celebrat el dijous 18, va aprovar el canvi de denominació del primer tram del carrer de Fra Juníper Serra, entre l'avinguda de Cusí i Furtunet i el carrer de Califòrnia, per retre homenatge a qui va ser pedagoga, primera dona regidora de l'Ajuntament del Masnou, impulsora de l'escoltisme laic i filla predilecta del municipi des de l'any 2022. Va ser una de les propostes que va recollir més elogis compartits al Ple. Tant els grups del Govern com de l'oposició van coincidir a destacar la importància de preservar la memòria de Giralt (1944-2022) i van considerar especialment encertat que el tram de carrer que dona accés a l'Escola Bergantí, centre que va dirigir durant anys, passi a portar el seu nom. La ubicació respon també a una petició expressada per la seva família.
L'acord forma part d'un conjunt de canvis al nomenclàtor municipal aprovats inicialment per unanimitat, vinculats principalment als nous desenvolupaments urbanístics de la Colomina i Can Bernades. Les propostes, elaborades pel Grup de Treball d'Honors i Distincions i avalades pel Consell de Patrimoni Cultural, combinen la recuperació de topònims tradicionals amb el reconeixement a figures destacades vinculades al municipi i a la cultura catalana.
Entre les propostes destaca la denominació de parc de la Colomina per als jardins recentment urbanitzats en aquesta zona del municipi, per preservar així el nom tradicional amb què històricament s'ha conegut aquest indret. A la mateixa àrea també es planteja batejar el vial situat entre els carrers de Salvador Espriu i Marta Mata com a carrer del Doctor Josep Torrubia i Zea. Metge, lliurepensador, socialista i maçó, Torrubia (1885-1978) va tenir un paper destacat en l'organització sanitària durant la Segona República i la Guerra Civil. Exiliat després del conflicte, va fundar l'Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc. Va residir al Masnou entre els anys 1926 i 1939.
Pel que fa al sector de Can Bernades, els jardins i l’àrea verda que s’hi preveu urbanitzar a continuació de l’actual parc del Mirador rebrien el nom de parc de Can Bernades, i mantindrien també la denominació històrica de la zona. Un altre dels canvis destacats en aquesta zona és la creació del carrer de Mercè Rodoreda, que correspondrà a la prolongació del carrer de la Constitució. Tot i que el nom de l'escriptora ja figura al nomenclàtor municipal des de l'any 2004, es troba associat a un vial residual del carrer del Torrent de Vallmora que no correspon a cap adreça ni habitatge. Amb aquesta modificació, el consistori pretén donar una major visibilitat a una de les figures més rellevants de la literatura catalana, i es deixa sense efecte la ubicació anterior.
Es destinaran 900.000 euros del romanent per finançar les pujades salarials del personal municipal
El Ple també va debatre conjuntament l’aprovació d’una modificació de crèdit per reforçar el capítol de personal i l’aplicació dels increments salarials previstos per als treballadors de l’Ajuntament durant els exercicis 2025 i 2026. Tot i el consens general sobre la necessitat d’abonar aquestes quantitats als treballadors municipals, el debat va evidenciar discrepàncies sobre la planificació econòmica de l’Equip de Govern i l’ús del romanent de tresoreria. En aquest sentit, l’acord per fer efectiu el pagament als empleats municipals va ser aprovat per unanimitat de tots els grups representats al consistori i els regidors no adscrits, que van coincidir a reconèixer la legitimitat d’aquestes retribucions i la necessitat de regularitzar-les. En canvi, la modificació de crèdit necessària per habilitar els recursos econòmics va tirar endavant només amb els vots favorables de l’Equip de Govern i els regidors no adscrits, mentre que els grups de l’oposició van optar per l’abstenció.
La modificació de crèdit aprovada inicialment permetrà incorporar prop de 900.000 euros procedents del romanent de tresoreria per fer front a les pujades salarials fixades pel Reial decret llei 14/2025 —d’un 2,5% sobre les retribucions del 2025, i una nova actualització de l’1,5% sobre les del 2026—, així com als endarreriments derivats de sentències del Tribunal Suprem que afecten complements específics de la Policia Local.
Des de l’oposició, els grups i els regidors no adscrits van expressar suport a la mesura pel seu impacte directe sobre els empleats municipals, però van qüestionar la necessitat d’haver de recórrer novament al romanent. Mentre que Dídac Isús va anunciar el vot favorable dels tres regidors no adscrits argumentant que l’Ajuntament havia d’atendre les obligacions que corresponen al personal municipal, des de Junts, Montse Real va lamentar que es tornés a recórrer al romanent després d’haver prioritzat altres projectes i inversions, i va argumentar que hi havia hagut temps suficient per preveure aquesta despesa dins del pressupost ordinari. Malgrat les crítiques, va remarcar que “aquests pagaments no es poden bloquejar, perquè responen a drets dels treballadors”. En una línia similar es va expressar el PP. Antonio Marset va defensar que es tracta d’un pagament obligat per llei i degut als treballadors municipals, però va considerar que es tracta d’una despesa coneguda des de fa temps i que, per tant, hauria pogut quedar incorporada al pressupost sense necessitat d’utilitzar romanents de tresoreria. D'altra banda, el portaveu de Fem Masnou, Sergi Amat, va acusar l’Equip de Govern de menystenir reiteradament els informes de la intervenció municipal, i va insistir en les advertències efectuades pels serveis econòmics respecte a la gestió pressupostària.
Les crítiques van ser rebutjades pel regidor d’Hisenda, Artur Gual, que va negar que la situació financera municipal presenti problemes. Gual va assegurar que el romanent no es troba en negatiu i va afirmar que l’Ajuntament disposa actualment d’uns 13 milions d’euros als comptes bancaris. Segons va argumentar, el debat girava al voltant d’un excés d’uns 500 euros respecte al límit de prudència recomanat per la intervenció municipal, una diferència que va qualificar de poc significativa en relació amb la situació global de les finances municipals. El responsable d’Hisenda va defensar l’ús del romanent “com una eina de gestió eficient que permet evitar la contractació de nous préstecs”. Segons va explicar, aquesta estratègia ha contribuït a reduir l’endeutament municipal en un 40% i permet destinar a polítiques públiques els recursos que, en cas contrari, s’haurien de reservar a l’amortització de crèdits. “Prefereixen perdre recursos per fer polítiques?”, va plantejar durant la seva intervenció. En aquest sentit, va concloure que disposar d’estalvis i utilitzar-los per finançar actuacions municipals evitava convertir el Masnou en “un Ajuntament ric, però amb un municipi pobre”.
S’aprova un nou manual de valoració dels llocs de treball i de política retributiva del personal municipal
La proposta d'aprovació d'un nou manual de valoració dels llocs de treball i d'una nova política retributiva va arribar al Ple després d'haver generat debat durant l'audiència pública prèvia a la sessió. Una representació de treballadors tècnics de l’Àrea de Territori hi va intervenir per expressar-hi el seu desacord. Els empleats van criticar especialment que la responsabilitat associada a la signatura d’informes tècnics o a la gestió de contractes externs, al seu entendre, tenia una ponderació insuficient en comparació amb la responsabilitat derivada de tenir personal a càrrec. Durant la seva intervenció van exposar diversos exemples comparatius entre llocs de treball municipals i van plantejar una reflexió a l’alcalde i els regidors de Govern: “Realment vosaltres valoreu tan poc la nostra feina?” Segons van afirmar, la proposta situa la responsabilitat atribuïda a l'arquitecte municipal per sota de la de l'encarregat de neteja, aproximadament a la meitat de la d'un cap administratiu o un encarregat de brigada, i a un terç de la del tècnic d'esports.
Malgrat aquestes crítiques, el Ple va abordar l'aprovació d'uns instruments que l'Ajuntament considera necessaris per modernitzar un sistema vigent des de 1998. La proposta actualitza tant el manual utilitzat per valorar els llocs de treball com la política que transforma aquesta valoració en una retribució econòmica. El nou model pren com a base el manual de valoració de llocs de treball de la Diputació de Barcelona, adaptat a les característiques de l'organització municipal, i estableix com a referència salarial les retribucions d'ajuntaments de característiques similars a les del Masnou.
L’alcalde, Jaume Oliveras, va defensar que el nou manual de valoració de llocs de treball de l’Ajuntament és “el resultat d’un procés tècnic objectiu per assignar valor als diferents llocs de treball de l’organització”. Va explicar que tot el procés s’ha desenvolupat a través d’una comissió integrada per la direcció tècnica municipal —formada pel gerent i la cap de Recursos Humans i Organització— i per la representació sindical de l’Ajuntament. El treball va culminar l’abril de 2026 amb un acord en què es va aprovar el manual amb el suport dels tres sindicats amb representació al consistori. L’alcalde també va esmentar que, abans de la signatura sindical, es va organitzar una consulta entre els treballadors municipals per conèixer-ne el posicionament respecte a la proposta. En aquesta votació hi va participar prop del 77% de la plantilla. “La proposta ha estat consensuada amb els representants sindicals i sotmesa a la consideració del conjunt del personal municipal”, va remarcar. El resultat de la consulta va ser favorable als acords assolits en matèria de valoració de llocs de treball: un 64% dels participants hi van votar a favor, mentre que un 33% s'hi va mostrar en contra i un 3% va emetre el vot en blanc.
Tot i les explicacions de l’alcalde, el conjunt de l’oposició va sol·licitar la retirada del punt de l’ordre del dia després d’escoltar les intervencions dels treballadors municipals que havien pres la paraula al Ple. Els portaveus van argumentar que no hi havia una urgència que justifiqués l’aprovació immediata de la proposta i van reclamar més temps per analitzar la documentació i disposar de més informació abans de prendre una decisió. En resposta, l’alcalde va recordar que els grups municipals i els regidors no adscrits havien estat convocats fins a dues vegades per conèixer de primera mà els detalls del procés i, segons va assegurar, cap d’ells no havia mostrat interès a assistir a aquestes reunions informatives. Per aquest motiu va defensar mantenir el punt a l’ordre del dia i continuar amb la seva tramitació.
Votació dels punts de l’ordre del dia: