El darrer cap de setmana commemora els 80 anys de la fi de la Guerra Civil

Última revisió 15-10-2019 18:11
14/10/2019

El Masnou va començar el cicle d’actes per commemorar els vuitanta anys de la fi de la Guerra Civil amb la presentació del llibre Les milícies antifeixistes, de Gonzalo Berger, l’11 d’octubre, a la sala capitular de l’Ajuntament. La taula rodona entre l'autor, la historiadora Rosa Toran i l'alcalde, Jaume Oliveras, va obrir diversos temes de debat històric entre els molts que planteja la monografia: des de la creació del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes, la relació amb el poder de la Generalitat, el procés de recuperació de competències per part del Govern català, la conversió, després, en l’Exèrcit Popular, el debat sobre els fronts militars o el paper de la dona.

El llibre de Berger, que defineix les milícies com “un exèrcit de civils voluntaris”, se centra en els primers mesos de la guerra, concretament del 21 de juliol de 1936 al 31 de desembre del mateix any, i descriu l'evolució dels tres principals fronts de batalla −Mallorca, Madrid i l'Aragó−, l'ambient polític i la relació entre els governs català i espanyol.

Com va dir l’alcalde a l’autor, “amb aquest llibre has destruït molts mites de nombroses dades que es donaven per bones”. És el cas del paper de les milicianes, de les quals es deia que havien estat poques, la majoria prostitutes, dèbils i incapaces, però, com va explicar Berger, “n’hi van anar moltes —a Barcelona van ser més de 2.000—, que van ocupar els mateixos llocs i van fer les mateixes tasques que els seus companys”. Però —va seguir— “van ser reprimides, en primera instància, pels seus mateixos companys, que van fer campanyes molt dures contra les dones al front”. Redreçant un altre tòpic, sobre l’afiliació política d’aquestes milicianes, Berger va afegir que, principalment, eren anarquistes, però també hi havia dones d’ERC, del PSUC, d’Estat Català, del POUM...”. En total, a Catalunya, un 3% de les integrants de les milícies eren dones “una nombre petit però significatiu, si tenim en compte que estem parlant d’una Espanya encara profundament masclista”, va afegir. Rosa Toran hi va aportar una anàlisi sociològica d’aquestes dones.

Un altre del temes fonamentals que es van tractar va ser el de la convivència entre el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes i el Govern de la Generalitat. El primer va ser l’eina que va fer servir el govern per organitzar i dotar de capacitat militar els voluntaris per defensar Catalunya. “Tot i que eren voluntaris, els milicians van començar a cobrar, i qui paga mana”, va dir Berger. Per tant, el poder real, segons va afirmar, “el tenia la Generalitat i el Govern de Companys”. Sobre aquest tema, Rosa Toran va voler contextualitzar les circumstàncies excepcionals d’aquell moment i la rapidesa dels canvis: “hi ha un cop d’estat, es dissol l’exèrcit... Com pots afrontar una guerra amb un exèrcit bona part dels caps del qual han protagonitzat l’aixecament?” La historiadora del Masnou va afegir que “un cop queda clar que amb voluntarisme la guerra no es guanyarà, que hi ha d’haver disciplina, jerarquia... es creen les escoles populars de guerra”.

Seguint amb la importància de contextualitzar els fets, l’alcalde, també llicenciat en història contemporània, va enumerar un seguit de personatges “que van ser fonamentals en aquell moment, com Josep Tarradellas, Jaume Miravitlles o Joan Comorera”. Sobre ells, Berger va dir: “Són tan interessants que cadascun d’ells mereixeria un capítol a part.”

 

“En un moment ideològic tan potent”, com va dir l’autor del llibre, “el problema de fons, per sobre de tot, és que no hi havia armes ni capacitat tècnica per fer-ne”. El seu estudi també tracta de com el Govern republicà va boicotejar les milícies antifeixistes. Tal com va explicar, “el Govern de la República, que sí que tenia armes i capacitat econòmica, va entendre que Catalunya funcionava com una entitat autònoma i va escanyar la Generalitat”. Un error que, segons Berger, va fer que “es perdés una guerra que només es podia guanyar”. En aquest sentit, Oliveras va entrar en l’àmbit de l’estratègia militar per treure el tema dels fronts de guerra. “Hi va haver un excés de prioritzar Madrid més com a símbol que no pas com a ciutat estratègica en detriment dels fronts d’Aragó o de Mallorca”, va dir el batlle. Precisament al llibre de Berger s’hi recull la crítica que fa l’anarconsindicalista José Buenaventura Durruti sobre les prioritats dels fronts de guerra. Amb tot, tal com es va explicar a l’acte, malgrat la tasca de sabotatge, van ser capaços d’obtenir importants èxits militars i de resistir la pressió d’un exèrcit professional.

Finalment, però no menys important, es va parlar dels masnovins a les milícies populars. Un total de 54 veïns del Masnou es van afegir com a voluntaris a les milícies. Aquest tema va servir per donar pas, tot seguit, a la inauguració de l'exposició “Voluntaris masnovins a la guerra del 36”, inclosa en el projecte “1939, l'abans i el després. Memòria en xarxa, exposició compartida”, de la Diputació de Barcelona, i en el projecte de recuperació històrica del Memorial Democràtic.

A l’exposició, que es podrà visitar fins a l'1 de desembre a la Casa de Cultura , s’hi poden veure alguns aspectes desconeguts del conflicte a la comarca i al Masnou. Com va explicar Berger als assistents, hi ha una primera part en què s’explica de manera molt sintetitzada com s’articula la resposta civil i política del cop d’Estat, què implica el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes respecte a l’organització dels voluntaris i quin és el comportament després al front. La part més interessant de cara als masnovins i masnovines és la que explica qui van ser i on van anar els voluntaris del Masnou. També, hi ha peces de l’època i d’altres peces originals de les diferents organitzacions i sindicats del front popular.

D'esquerra a dreta: Berger, Oliveras i Toran, durant la trobada  de l'11 d'octubre a la sala consistorial.
D'esquerra a dreta: Berger, Oliveras i Toran, durant la trobada de l'11 d'octubre a la sala consistorial.