El Ple del febrer aprova la primera empresa municipal i dues importants modificacions urbanístiques

Última revisió 19-02-2021 17:19
19/02/2021

El Ple del febrer, celebrat el dia 18 de forma telemàtica, va aprovar diversos punts que són el primer pas per fer realitat canvis importants en la història el municipi. D’una banda, es va aprovar la creació de la primera empresa municipal (la societat mercantil local Serveis Urbans del Masnou), que d’entrada permetrà l’establiment del servei públic municipal d’estacionament regulat de vehicles. De l’altra, dues modificacions del Pla general d’ordenació urbanística (PGOU): l’una, en l’àmbit del Casino, amb l’objectiu de crear-hi un nou espai públic; i l’altra inclou diverses modificacions, la més destacada de les quals és la de l’àmbit de Can Barnades (on actualment hi ha ubicat el Càmping Masnou), que permetrà augmentar-hi la zona verda pública i crear-hi un espai per construir habitatges de protecció oficial.

Un avenç cap a la municipalització dels serveis

El Ple ha estat objecte, en mandats anteriors, d’intensos debats sobre la recuperació de diverses concessions de l’Ajuntament del Masnou i l’aparcament regulat o la zona blava no n’han estat una excepció. Des de la constitució de la Comissió de Municipalització (el març de 2019), el compromís cap a aquest model de gestió del servei ha estat més ferm.

Tal com va explicar el segon tinent d’alcalde, Ernest Suñé, en aquest Ple s’hi van portar “tres propostes que es presenten de forma separada: la recuperació de l’establiment del servei d’estacionament de vehicles, la seva dotació econòmica, i els estatuts de l’empresa pública, però que conformen un únic element que ha de ser analitzat i avaluat en la seva totalitat”. Com va reconèixer Suñé, aquesta fita és fruit d’un “esforç col·lectiu”, tant dels partits que conformen el consistori com dels tècnics municipals i la gerència de l’Ajuntament, ”amb la voluntat d’assolir un objectiu reclamat per la majoria de les forces polítiques els darrers vint anys”.

En aquesta ocasió, el Ple va aprovar inicialment la creació de la societat mercantil local Serveis Urbans del Masnou, Empresa Municipal, SL, de capital íntegrament públic, amb la voluntat d’assumir la gestió del servei públic municipal d’estacionament regulat de vehicles i altres de naturalesa compatible i complementària. El Ple va aprovar inicialment la creació de l’empresa amb un capital social inicial de 6.000 euros per desenvolupar serveis públics urbans relacionats amb la mobilitat urbana, el manteniment de vies públiques, els serveis de benestar comunitari i el medi ambient, així com la gestió i el manteniment d’equipaments municipals.

“La millor manera de gestionar seria a través d’una cooperativa de treballadors públics, però aquest avançament d’avui és molt millor que no pas l’externalització del servei.” El portaveu de la CUP, Fèlix Clemente, va mostrar-se a favor d’establir aquest servei de gestió directa, però va estar en desacord amb el punt referent als estatuts pels quals es regirà la societat i, per això, hi va presentar diverses esmenes per reformar-los, que no van prosperar. Entre les set esmenes presentades destacava la que demanava la creació d’un observatori públic dels serveis municipals, “amb l’objectiu de dotar de més transparència l’Administració, perquè faci una tasca de fiscalització a una empresa que és pública i fomentar que hi hagi una participació no política i l’empresa hagi de retre comptes també a la ciutadania”. També, quant als càrrecs directius de l’empresa, demanava que alguns no fossin remunerats i que d’altres tinguessin una limitació en el salari brut anual.

La resta de partits de l’oposició també va mostrar les seves discrepàncies amb els estatuts. “El nostre grup municipal va portar al programa electoral la creació d’una empresa pública per recuperar serveis que ara estan externalitzats, que s’escapen del control i no fan la feina que haurien de garantir”, va dir Amadeu Quintana (Fem Masnou), que va criticar que la redacció dels estatuts no hagués estat “més consensuada” amb les forces del Ple. Precisament el seu grup, juntament amb el de JxCat-Units, va entrar unes esmenes per, al seu parer, “dotar l’oposició d’una representativitat justa i proporcional al pes que tenim al Ple”. Quintana va afegir que, “per a Fem Masnou, aquesta empresa ha de representar un abans i un després en les maneres de gestionar els serveis públics municipals i aquí surt la nostra desconfiança, fruit del que hem vist aquests dos anys”. En aquest sentit, va fer referència a diversos “incompliments i a la participació entesa com a informació i no com a espai de codecisió”.

Frans Avilés (Cs), en nom del seu partit, va veure amb bons ulls algunes de les propostes presentades per la CUP, com “la voluntat d’ampliar la participació als grups que no formen part del Govern i que la designació dels membres no fos per sorteig, sinó per proposició des del Consell de la Vila”. Però, d’altra banda, “no estem a favor que no cobrin els professionals o tinguin una limitació salarial que afebliria la potència que ha de tenir el Consell d’Administració”. Fent una valoració general, Avilés va afirmar que “entenem que aquesta proposta està poc treballada per part de l’Equip de Govern i les presses no són bones”. “Per portar al Ple una cosa que encara té millores en ment, hauria estat millor ajornar-la”, va concloure.

Per raons similars a les d’Avilés, Romà López (JxCAT-Units) va justificar el seu vot en contra. “No hi ha necessitat de tirar endavant el punt ara, i d’aquí a un temps es podria portar a aprovació una proposta consensuada, però, no hi ha cap interès i, per tant, no podem validar els estatuts”.

En nom del Govern, Ernest Suñé va donar resposta a les diferents opinions dels grups de l’oposició versades sobre aquest punt. En primer lloc, va dir que “el Govern ja ha previst la participació de membres del Consell de la Vila”. En segon lloc, que “la responsabilitat i dedicació han de poder ser recompensades, tenint en compte que tindran una responsabilitat en les decisions que prenguin” i, a més, va afegir que “la retribució establerta es correspon amb les dades retributives a l’Ajuntament”. També va reconèixer que “si hi ha elements que poden suposar una millora i són validats pels serveis tècnics”, els incorporarien.

Pel que fa a la participació, Suñé va explicar que s’està estudiant la millor manera de dur-la a terme, però va recordar que “el Consell d’Administració és un ens que no ha d’estar vinculat a cap partit polític [...]. La representació política ja és dins de la Junta General i el Consell d’Administració ha d’estar format per persones que coneguin el municipi, disposades a dedicar el seu temps per ajudar que l’empresa municipal funcioni bé”. Per tancar el debat, el també regidor d'Impuls dels Serveis Públics va dir que era “una data històrica per a la nostra vila, un pas important per recuperar els serveis que tenim concessionats i per garantir un millor servei a la ciutadania del Masnou”.

Els punts relatius a la creació d’aquesta empresa pública van quedar aprovats de la següent manera:

  • Aprovació inicial de l'expedient d'establiment del servei públic municipal d'estacionament de vehicles. Aprovat amb els vot a favor de totes les formacions polítiques a excepció de Fem Masnou (3 vots), que es va abstenir.
  • Aprovació inicial de l'expedient número 02/2021 de modificació pressupostària per crèdit extraordinari finançat amb baixa. Aprovat amb els vot a favor de totes les formacions polítiques a excepció de Fem Masnou (3 vots), que es va abstenir.
  • Aprovació inicial de l'expedient de constitució de la societat mercantil municipal. Després que no prosperessin les emenes presentades pels grups de la CUP, Fem Masnou i JxCaT-Units, va ser aprovat amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC i PSC, 12 vots), en contra de JxCaT-Units (3 vots) i Cs (2 vots), i les abstencions de Fem Masnou (3 vots) i la CUP (1 vot). 

 

Modificació urbanística en l’àmbit del Casino

“L’interès públic” va ser la justificació principal que va donar l’Equip de Govern, a través del regidor d’Urbanisme, Ricard Plana, per portar al Ple l’aprovació inicial de la modificació puntual del PGOU en l’àmbit del Casino del Masnou. L’Equip de Govern ho va aprovar amb els seus vots a favor (ERC i PSC, 12 vots) i els vots contraris de la resta de formacions polítiques.

“Una modificació del planejament sempre té una condició sine qua non, que és l’interès públic.” En aquest cas, va afegir Plana, “entenem que és molt clar: aconseguir sòl públic en una zona del Masnou deficitària”. La Llei també diu, va prosseguir, que juntament amb l’interès públic cal compensar els particulars afectats”. Dintre d’aquests dos paràmetres, la proposta que es va aprovar afecta la zona que va des de la terrassa fins a la paret del frontó del pati del Casino, i des del carrer de Tomàs Vives fins al de Roger de Flor. La modificació proposa que sobre aquesta zona de 3.000 m2, actualment qualificada com a equipament privat, una superfície aproximada de 2.200 m2 passi a ser sòl públic (1.800 m2 per a espais verds, 110 per a equipaments i, 350, destinats a vial). La compensació als afectats plantejada a la proposta dona més aprofitament al terreny, on es proposa la construcció en planta baixa d’un edifici destinat a locals comercials, i un altre, de planta baixa més dues plantes amb la finalitat de dignificar l’espai actual ocupat per una mitgera amb una façana, a la zona del carrer de Roger de Flor. També, darrere el teatre, es preveu s’hi pugui construir un volum per a la caixa escènica, que necessita més espai. Com va reconèixer Plana, “la part de compensació del particular afectat és més subjectiva i és aquí on nosaltres obrim la mà a la propietat per fer la seva proposta”. Amb tot, també va afirmar que no han tingut cap retorn per part de l’entitat des de l’enviament de la proposta. “Aquesta modificació es troba dins del Pla d’actuació municipal (PAM) d’aquest mandat i, per a nosaltres, és important complir aquest compromís”, va explicar Plana, que també va parlar de terminis: “La idea és destinar aquest 2021 a fer l’aprovació de tota la modificació per poder fer, el 2022, les obres necessàries.”

El parer de la CUP va sentir-se de la veu de Fèlix Clemente: “Som favorables a aquest projecte per a la recuperació del pati del Casino, però no volem especular amb el terreny que ja l’ocupa. [...] La proposta és construir locals comercials perquè l’entitat els gestioni i es lucri, quan creiem que l’entitat podria funcionar com a centre cívic que no tenim al Masnou”. A parer de la formació política, “no hi ha hagut voluntat d’entesa per ambdues parts ni tampoc s’ha consultat l’opinió del poble per saber què vol fer amb aquest espai”.

Al costat de l’entitat afectada es va posicionar Frans Avilés (Cs), que va dir que “tinc la sensació que l’opinió del Casino, una entitat sense ànim de lucre, no els importa i que aquesta requalificació significarà la desaparició com a tal del Casino”. A parer d’Avilés, es tracta “d’imposar la solució urbanística que més interessa al Govern i no es compensa de forma adequada la part privada i es condemna una entitat històrica a la seva desaparició. [...] El simple fet d’aquesta aprovació portarà conseqüències a l’entitat: algú que podria haver-se’n fet soci s’ho pensarà dues vegades si està pendent d’aquesta requalificació o, fins i tot, els socis actuals!”.

JxCat-Units també es va decantar pel suport a l’entitat. “El poble està fet un desastre i, en comptes d’arreglar-lo, dilapiden els diners dels masnovins amb projectes megalòmans com aquest”, va reblar el seu portaveu, Romà López. “Posen fi a una entitat social i esportiva que batega”, va dir en referència al Casino. “Deixeu viure les entitats, ajudeu-les a tirar endavant, però no les mateu”, va afegir. També va afirmar que “liquidar una entitat amb història al darrere és una expropiació encoberta que acabarà suposant una condemna milionària a l’Ajuntament”.

Isa Redaño (Fem Masnou) va fer referència a les paraules del regidor d’Urbanisme sobre l’interès públic. “Interès públic quan els interessa i, si de tant interès públic fos aquesta operació, haurien convençut algú en quatre anys sense haver de pagar el PSC amb l’entrada al Govern”. A més d’aquesta acusació, Redaño va titllar l’aprovació d’una “operació de màrqueting, un projecte faraònic amb el qual intenten guanyar les properes eleccions, i que acabarà en un judici”, es va atrevir a avançar. La proposta del grup de Redaño era la de “cercar una solució consensuada a través d’un procés participatiu entre els veïns, l’Ajuntament i l’entitat”. També va criticar que Plana no s’abstingués en la votació i li va recordar que “va formar part de la Junta Directiva del Casino; és poc ètic que voti”.

Ricard Plana va donar resposta a totes les opinions versades pels grups de l’oposició. A la CUP, els va dir que, “com marca la llei, s’ha de compensar els afectats” i va afegir que “vostès no ens han fet arribar cap contraproposta”. A Cs els va respondre que amb l’aprovació inicial comença el procés durant el qual el particular pot al·legar, i el que vam fer al desembre és informar-los abans d’aquesta primera aprovació”. Plana també va afirmar que “no veiem un camí ascendent de l’entitat Casino”, però també va dir que no disposaven de xifres per comprovar-ho, perquè no els havien estat facilitades per l’entitat. Quant a JxCaT-Units, va voler corregir l’afirmació feta per Romà López i, a més de dir-li que no coincidien amb les seves polítiques urbanístiques, li va dir que “expropiació no, modificació puntual del Pla general, i hi ha diferència”. En resposta a Fem Masnou va explicar que “no tots hem de compartir els mateixos interessos públics” i va voler aclarir quina havia estat la seva situació al Casino: “Abans de ser regidor vaig estar formant part d’una comissió gestora en un moment en què no s’hi presentava ningú; més aviat això demostra que si algú té un interès especial que el Casino continuï soc jo, perquè el conec i tirar-lo endavant ens va costar molt.” En aquest sentit, va aprofitar per fer una crida a l’entitat: “els convido a reunir-nos i trobar-hi una solució”.

Després de les explicacions de Plana, Romà López (JxCat-Units) va prendre la paraula per anunciar que, si s’aprova aquest punt, “ho posarem en coneixement de la Fiscalia per a les possibles responsabilitats que es puguin derivar d’una expropiació encoberta”. “Farà que l’Ajuntament acabi jutjat i el condemnarà a pagar una fortuna”, va sentenciar.

En aquest moment, Ernest Suñé (PSC) va prendre la paraula per recordar que “no és un procés d’ara, sinó que l’any 2003 ja es van tenir converses amb la voluntat d’obrir el mur i no es va voler. El Casino és una entitat molt tancada que vol mantenir el seu statu quo”. Adreçant-se a López li va dir: “Presentar una denúncia és legítim, però és una pena que no ho fes quan el seu grup va aconseguir malbaratar 1,5 milions d’euros dels diners municipals”, (en referència a la indemnització de prop d'1,5 milions d'euros que l’Ajuntament va haver de donar als propietaris de la finca coneguda com a Kangeisó). També va recordar que “ja es va perdre l’oportunitat de salvaguardar el teatre amb l’ajuda de tres milions dels Fons Europeus, perquè el mateix Casino es va a negar a signar un acord”. “Si no actuem, es perdrà tot”, va dir.

Per tancar el punt, l’alcalde, Jaume Oliveras, va prendre la paraula per recordar l’objectiu d’aquesta aprovació: “Recuperar un espai públic per al municipi”. En referència al teatre, també va recordar que l’any 2019 l’Equip de Govern va fer una proposta de conveni a l’entitat per recuperar el teatre, “però encara n’esperem retorn”.

 

Modificació urbanística: Can Barnades i Joan Roig, pg. de Joan Carles I, carrer de Vallromanes i parc del Mil·lenari

En aquest Ple també es va aprovar inicialment una altra important modificació puntual del PGOU als sectors PE4 Can Barnades i PE6 Joan Roig, al pg. de Joan Carles I, carrer de Vallromanes i al parc del Mil·lenari. De nou, l’Equip de Govern ho va aprovar amb els seus vots a favor (ERC i PSC, 12 vots) i els vots contraris de la resta de formacions polítiques.

Plana va tornar a fer referència a l’interès públic com a motiu d’aquestes modificacions. “Al parc del Mil·lenari, qualifiquem una part del parc per permetre l’ampliació del Casal d’Avis d’Ocata; al carrer de Vallromanes, per arreglar la situació d’una zona d’aparcament; al carrer de Joan Roig, per destinar La Fabriqueta a equipament; al carrer de Joan Carles I, també per arreglar-hi l’aparcament. Dintre d’aquesta modificació també hi ha la que afecta l’àmbit de Can Barnades, “que probablement és la més significativa de totes”, va dir Plana.

Plana va donar dos motius per justificar l’interès públic de Can Barnades: el primer, per aconseguir sòl públic, sabent que al municipi ho tenim pràcticament tot construït, i el segon, per l’oportunitat de construir més habitatge de protecció oficial. Les dades donades per Plana van ser les següents: “La intervenció afecta uns 25.000 m2 del municipi i, fent números rodons, partíem d’un sòl públic d’11.000 m2 i residencial lliure de 13.000 i, amb aquesta modificació, quedarien uns 20.000 m2 de sòl públic i 5.000 de residencial lliure”. En concret, la modificació preveu augmentar la superfície verda del Masnou en més de 8.000 m2 i la creació de 39 habitatges de protecció oficial.

Durant la seva exposició, Plana va referir-se a la demanda efectuada per l’Associació de Veïns del Bellresguard durant l’audiència pública prèvia al Ple que, preocupats per les modificacions, contenia dues peticions: l’ajornament de l’aprovació i, si no és possible, l’ampliació dels terminis d’exposició pública d’aquesta. Quant a la primera, va respondre que “si el que voleu és que tothom pugui debatre i al·legar-ho, es bo aprovar-ho i posar-ho a informació pública”. Quant a l’ampliació de terminis, “consultant els serveis tècnics, la Llei d’urbanisme especifica que és un mes d’exposició pública, per tant, no es pot allunyar d’això [...]. Tot i així, entenem que hi hagi certa preocupació entre els veïns sobre com els pot afectar la proposta i l’Equip de Govern agafa el compromís de posposar l’aprovació provisional fins al mes de maig”.

Després de l’explicació, el portaveu de la CUP va prendre la paraula per explicar que “va ser a la inversa: eren ells (els propietaris del Càmping) els que volien construir allà i han sigut convenientment orientats pels serveis tècnics”. A parer del seu grup, “estaríem a favor de recuperar la gestió del Càmping i convertir-lo en patrimoni municipal”.

Frans Avilés (Cs) s’hi va mostrar en contra per diversos motius. “Aquest projecte ha estat ocultat a tothom, fa anys que s’hi està treballant a l’ombra [...]. El propietari del Càmping va comprar La Fabriqueta amb la clara intenció de poder millorar la qualificació urbanística per a un més bon aprofitament econòmic.” També va dir que “sorprèn que una requalificació es faci a dos mesos de la majoria absoluta” i que “falta criteri urbanístic al departament”. Avilés va posar en dubte qui guanyava la zona verda, si el poble o el promotor, per ser una “zona apartada del poble” i també va demanar si s’havien fet estudis reals que “garanteixin que en aquesta zona, ja densament poblada, no s’hi ocasionaran problemes de mobilitat”. En aquesta ocasió, Avilés va anunciar que, “com que el nostre grup entén que tot el que s’ha mogut darrere la requalificació urbanística ha estat sospitós, farem un escrit a la Fiscalia de Medi Ambient perquè ho estudiïn”.

Havent demanat “la retirada del punt si hi ha clara voluntat de consens”, Romà López (JxCat-Units) va mostrar-se preocupat per l’orientació dels futurs habitatges que, al seu parer, no responien a criteris de sostenibilitat. També va explicar que havia demanat un informe al Departament de Territori sobre la masia antiga existent a la zona i l’escrit concloïa que “aquesta masia no consta al Pla de patrimoni, però que calia analitzar-ne la importància patrimonial”. López va acusar el Govern de “densificar una zona allunyada del centre, canviant la idiosincràsia del Masnou i destruint la tipologia del poble”.

Isa Redaño va qualificar l’operació de “pelotazo urbanístic”. Va dir que es tractava d’una operació urbanística poc raonable que densificarà encara més el poble i, a més, es desaprofita l’opció de crear una anella verda al Masnou que ens ajudi a respirar”. La regidora de Fem Masnou va dir que “augmentar la densitat de població d’un dels pobles més densament poblats de Catalunya és anar cap a un col·lapse de la mobilitat i els serveis que provocarà un gentrificació que expulsarà de nou veïns i veïnes. [...] La redensificació ha d’anar acompanyada de millores en els serveis i les infraestructures i al projecte el que hi diu és que no és obligatori”, va argumentar.

Ernest Suñé també va prendre la paraula per recordar que la proposta compta amb els informes favorables dels tècnics municipals i de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i que “augmenta la superfície del Masnou en més de 8.000 m2, dels quals podrà gaudir-ne tothom , a més de la creació de 39 habitatges de protecció oficial que contribuiran a evitar que els joves del poble hagin de marxar”.

En resposta als grups de l’oposició, Plana va dir a Fem Masnou que “l’anella verda es fa amb els 8000 m2 de zona verda que aconseguim amb aquesta modificació”. També va afegir que, precisament, els habitatges de protecció oficial per a joves “són per a que no se’n hagin d’anar i, evidentment en conseqüència, es veu augmentada la densitat de població”. A la CUP, li va respondre que “hi ha dues maneres de tirar endavant el planejament: la primera és contractar un arquitecte i encarregar el projecte però, la llei permet a qualsevol ciutadà fer una proposta de modificació de planejament” [...] “Que l’origen sigui d’iniciativa privada o pública no canvia res; si es considera d’interès públic, l’Equip de Govern les porta al Ple perquè decideixi”. Quant  a la orientació dels edificis que preocupava a JxCat-Units, va dir que “es preveuen de manera que l’impacte als veïns sigui el mínim possible”. En total, “s’incrementa un 4% l’habitatge que hi ha al barri”, va dir “i hi ha diverses tipologies d’habitatges a la zona, des del pisos de més de 7 plantes coneguts com a Trèbols fins a casa unifamiliars; el Bell Resguard és una suma de molts edificis”.  Finalment va cloure l’explicació dient que “estem parlant amb veïns, intentarem posar-nos d’acord i trobar el consens”.

 

Altres punt de l’ordre del dia:

Es va donar compte dels decrets d'Alcaldia.

Es va donar compte de l'informe d'Intervenció d'avaluació de compliment d'objectius de la LO 2/2012 respecte al seguiment del quart trimestre del pressupost 2020 amb motiu de la seva remissió al Ministeri d’Hisenda i Funció Pública.

Es va donar compte de l'informe sobre el compliment dels terminis previstos de pagament de les obligacions de l’Ajuntament del Masnou corresponent al quart trimestre de 2020 i càlcul del període mig de pagament.

Es va donar compte del Pla anual del control financer exercici 2021 elaborat per la Intervenció.

Increment retribucions empleats i modificació relació de llocs de treball. Aprovat amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC i PSC, 12 vots), Fem Masnou (3 vots) i Cs ( 2 vots) i les abstencions de JxCAT-Units (3 vots) i la CUP (1 vot).

Devolució de la garantia definitiva del contracte dels serveis de manteniment i neteja dels parcs, jardins municipals, jardineres, parterres i talussos, així com l’esporga i els tractaments fitosanitaris de l’arbrat del municipi del Masnou. Aprovat amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC i PSC, 12 vots) i Cs ( 2 vots) i les abstencions de Fem Masnou (3 vots), JxCAT-Units (3 vots) i la CUP ( 1 vot).

 

Mocions i declaracions institucionals

Moció presentada pel Grup Municipal de JxCAT-UNITS respecte a l'assentament il·legal situat en els terrenys del polígon Voramar II. Aprovada per unanimitat, amb la incorporació d’una esmena.

Moció presentada d’urgència pels Grups Municipals de JxCAT-UNITS, Fem Masnou, Cs i CUP per a la constitució d’una comissió de negociació amb l’entitat Casino del Masnou. Va quedar rebutjada en comptar amb els vots a favor de JxCAT-UNITS (3 vots), Fem Masnou (3 vots), Cs (2 vots) i CUP(1 vot) i els vots en contra d’ERC-AM ( 9 vots) i el PSC (3 vots).

Declaració institucional d’urgència presentada pels Grups Municipals de CUP i Fem Masnou en suport a Pablo Hasél. Va quedar aprovada amb els vots a favor de la CUP (1 vot), Fem Masnou (3 vots), ERC (9 vots)  i JxCAT-UNITS (3 vots), el vot en contra de Cs (2 vots)  i l’abstenció del PSC (3 vots).

 

 

 

 

 

 

 

 

Captura de pantalla de la sessió telemàtica del Ple de febrer
Captura de pantalla de la sessió telemàtica del Ple de febrer