Menú
El pressupost de l’Ajuntament per a l’exercici 2023 ja ha estat aprovat. Durant la sessió del Ple del 17 de novembre es va donar llum verda a uns comptes que ascendeixen a 28.088.820 euros i són una mica inferiors (0,29 %) als d'aquest any degut en gran part a la disminució de la inversió, per ser el pressupost final de mandat. Els comptes municipals s’han aprovat amb els vots favorables dels dos socis de l’Equip de Govern, ERC i PSC (11 vots en absència d’una regidora), i en contra de l’oposició conformada per Fem Masnou (3 vots), JxCat-Units (3 vots), Cs (2 vots) i la CUP (1 vot).
Tal com va explicar l’alcalde, Jaume Oliveras, que ostenta directament les funcions d’Hisenda, l’Equip de Govern municipal es planteja l’exercici pressupostari del 2023 en un context en què caldrà fer front a despeses importants, com l’augment dels subministraments energètics o els augments salarials del personal aprovats per l’Estat. En un escenari econòmic inestable, les prioritats marcades pel Govern municipal se centren a “suavitzar els efectes de la crisi econòmica sobre les famílies amb la congelació de les ordenances fiscals i l’increment en un 26 % la despesa en promoció social”. També, a assegurar el bon funcionament dels serveis municipals, que, tenint en compte l’augment de les tarifes per a subministraments, l’alcalde va avançar que “es continuarà amb les inversions per millorar l’eficiència energètica i s’elaborarà un pla d’estalvi energètic”. “Avançar en la forma de gestió dels serveis municipals per optar, si escau, amb procediments de municipalització” també és un eix rellevant d’aquest pressupost. En aquest sentit, Oliveras va destacar que el 2023 serà el primer any complet en què la gestió de les escoles bressol municipals es farà de manera directa i internalitzada, “un canvi que ha comportat un increment significatiu de la despesa, que es veurà compensat per un major control i més qualitat en la prestació”. D’altra banda, tal com va informar el cap del govern municipal i posteriorment es va aprovar al Ple, es preveu que el 2023 s’iniciïn els treballs per a la internalització de la gestió del servei d’abastament domiciliari d’aigua potable per part de l’empresa municipal SUMEM, SL. Finalment, executar les inversions programades i en curs i posar en marxa algunes noves inversions clau com les derivades del procés participatiu i l’ampliació de l’Escola Bressol Sol Solet també estan marcades com a rellevants per culminar l’execució del Pla d’actuació municipal.
En el pressupost que ha rebut el vistiplau del Ple hi apareixen anivellats els estats d’ingressos i de despeses. Quant als ingressos, aproximadament dos terços dels previstos per al 2023 deriven de recursos propis –tributaris o patrimonials–, mentre que el terç restant prové de recursos externs, com per exemple, transferències d’altres administracions i préstecs per al finançament d’inversions. Al Ple, l’alcalde va avançar que “és probable que durant l’any 2023 es facin convocatòries de subvencions de fons Next Generation per part de l’Estat o de la Generalitat, amb la qual cosa es podrien generar ingressos en aquest capítol i les modificacions pressupostàries corresponents”. El batlle també va recordar que el nivell d’endeutament continua molt per sota dels màxims previstos per la normativa (28,5 %) i que el consistori masnoví disposa d’una autonomia financera del 65 %.
Pel que fa a les despeses, Oliveras va explicar que “el 85 % està compromesa” en virtut de contractes i convenis vigents i l’existència de serveis de caràcter obligatori. La despesa es redueix respecte al pressupost anterior en un 0,29 %, limitada per la menor previsió d’ingressos. Amb tot, la major part de la reducció correspon a la disminució de nous projectes d’inversió, ja que “el 2023 es concentraran els esforços a executar projectes en curs i posar en marxa només alguns projectes singulars, especialment els proposats pel procés participatiu”, va dir l’alcalde. La partida destinada a despeses del personal pateix un augment considerable (9,44 % respecte a l’any anterior) en resposta als increments de les retribucions del personal avançades per l’Estat i a la consignació del personal subrogat de les escoles bressol municipals, derivada de la municipalització del servei. La priorització dels recursos es veu reflectida en l’augment de les partides destinades al foment de l’ocupació, l’educació i els serveis de promoció social.
Pel que fa específicament a les inversions, el batlle va assenyalar que “es concentren a executar els projectes que ja estan planificats o en curs”. En aquest sentit, l’execució dels projectes escollits en el procés participatiu (l’enllumenat del passeig Marítim fins a Montgat i la millora de voreres) són una prioritat. Les millores generals d’espais públics (clavegueram, enllumenat, platges i zones verdes) i d’equipaments municipals, l’ampliació de l’Escola Bressol Sol Solet, i la millora de la gestió interna amb inversions en equips i aplicacions informàtiques també queden reflectides al capítol d’inversions. També es destinen recursos a reforçar alguns dels projectes ja plantejats, com és el cas de les comunitats energètiques o l’adquisició de l’equipament cívic del carrer del Paraguai.
Abans de la seva aprovació, el debat plenari es va centrar en les emenes presentades pels grups municipals de Fem Masnou i Cs amb demandes que seguien la línia d’altres pressupostos anteriors d’aquest mandat. En el cas de Fem Masnou, apostaven per la reducció de les despeses relacionades amb la classe política per destinar-la a altres partides de caràcter social i mediambiental. En aquesta ocasió, la seva portaveu, Neus Villarubia, també va posar el focus en el foment de l’ocupació i la promoció del petit comerç local. La llarga llista de demandes en forma d’esmenes exposades per Cs a través del seu portaveu, Frans Avilés, detallava l’augment o la rebaixa de diferents recursos, entre els quals destacava nodrir amb més quantia les partides d’ ajuts socials, seguretat ciutadana, manteniment de la via pública, habitatge o promoció econòmica per rebaixar-ne d’altres de destinades al protocol i la comunicació, activitats culturals o les despeses derivades de la gestió municipal de les escoles bressol (per considerar que no és competència municipal, sinó de la Generalitat).
Les esmenes al pressupost d’aquestes dues formacions polítiques no van ser acceptades. Per respondre al grup de Fem Masnou, l’alcalde va parlar de l’augment ja previst a les partides d’ajuts socials, a l’habitatge i a l’educació. També va puntualitzar que des d’altres administracions s’acostumen a rebre ajudes a l’ocupació, motiu pel qual no s’havia dotat de més pressupost aquesta partida. El batlle va ser més contundent amb les presentades per Cs, en afirmar que responien a un desconeixement de l’activitat municipal en incloure temes com el desistiment de contractes.
En el torn d’explicació de vot, les diferents formacions a l’oposició van mostrar la seva opinió sobre el pressupost. Mireia Noy, de la CUP, va qualificar-lo de “poc participatiu i amb partides que ens semblen insuficients”. Va esmentar l’habitatge com a matèria prioritària que, al parer del seu grup municipal, no estava degudament dotada. La manca de polítiques mediambientals destinades a millorar el litoral també va ser un retret d’aquesta formació.
Frans Avilés, de Cs, s'hi va mostrar contrari per diverses raons, com “no haver previst la rebaixa dels tipus impositius per intentar descarregar la butxaca dels ciutadans”, la inclusió d’una gran partida per sufragar la municipalització de les escoles bressol o la insuficient dotació de recursos destinats a la seguretat ciutadana.
Des de JxCAT-Units, Ivan Ollé va defensar el vot contrari per ser un pressupost “que no respon del tot a les necessitats de la ciutadania”. En aquest sentit, va retreure que partides com l’acció social, la seguretat, l’educació, la cultura o el medi ambient es podien millorar. Amb tot, va afirmar que el seu grup s’havia “sentit escoltat” amb la incorporació de propostes com la millora de voreres i calçades o la dotació d’uns lavabos a la platja.
Al seu torn, la formació Fem Masnou, a través de Neus Villarubia, va tornar a ser crítica amb aquest pressupost i va continuar en la línia de les esmenes presentades “que han estat rebutjades en més d’un 85%, fet que justifica el nostre vot en contra”. També va incidir en la “feina de fiscalització i transparència amb la ciutadania, ja que no sabem si el que votem avui és el pressupost real o la foto d’El Masnou Viu”.
Tot i que el debat del pressupost va concentrar gran part del Ple, aquest mes de novembre també es van aprovar temes destacats com l’inici de l'expedient d'establiment del servei públic municipal d’abastament d’aigua potable a domicili, l’aprovació inicial del Pla d'accessibilitat del Masnou o l’expedient d’imposició i ordenació de contribucions especials per al finançament de les obres d’urbanització del carrer de Xile.
Va comptar amb dues intervencions: l'una, sobre un veí afectat per l’aprovació de l'expedient d’imposició i ordenació de contribucions especials per al finançament de les obres d’urbanització del carrer de Xile, i, l’altra, sobre l’estat del barri de Sant Madrona.
Ple ordinari del dia 17 de novembre de 2022
Audiència prèvia del dia 17 de novembre de 2022