El Ple aprova provisionalment el Pla especial del port

El document preveu millorar-ne la connexió amb el nucli urbà i donar continuïtat al passeig Marítim

El Ple municipal celebrat ahir va aprovar provisionalment el Pla especial urbanístic de l’àmbit del Port del Masnou. La proposta va tirar endavant amb els 11 vots favorables de l’Equip de Govern (ERC, PSC i En Comú Podem). Junts (4 vots) va ser l’únic grup de l’oposició que va votar-hi en contra, mentre que Fem Masnou (4) i PP (2) van abstenir-se.

S’ha de matisar que ara el document s’ha de remetre a la Generalitat de Catalunya per a què l’aprovi definitivament, a través de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona, o indiqui les modificacions que consideri pertinents. El Pla especial del port és transcendental per al seu futur, però també per les repercussions que té per al municipi, en múltiples aspectes, ja siguin econòmics, comercials, ambientals, urbanístics o esportius, entre altres. Per exemple, la seva aprovació definitiva engegarà la renovació de les concessions per a l’explotació i gestió del port, que es troben actualment en situació de pròrroga. Les concessions portuàries són competència de la Generalitat de Catalunya.

Des del punt de vista urbanístic, el Pla especial aprovat ahir no modifica l’estructura essencial del port, en el sentit que no preveu cap ampliació, però sí que incorpora millores en la connexió entre el port i el nucli urbà, gràcies a la creació de nous passos soterrats per a vianants, entre altres actuacions. També vol donar continuïtat al passeig Marítim, ampliant-hi l’espai per als vianants i millorant la seva integració amb el port. Alhora, el pla també reordenarà i reubicarà alguns dels usos i de les activitats econòmiques, comercials i esportives que s’hi duen a terme. En aquest sentit, és oportú assenyalar que les instal·lacions del Club Nàutic del Masnou estan incloses dins de l’àmbit portuari, motiu pel qual també queden sota el paraigua del pla especial. El document també té l’objectiu de garantir que les activitats del port siguin respectuoses amb el medi ambient.

Ricard Plana, regidor d’Urbanisme, va presentar la proposta fent memòria del llarg camí transcorregut des que es va aprovar la versió inicial del pla, el març del 2020. “És un document molt complex”, va destacar, tot detallant que durant aquests gairebé sis anys s’ha sotmès a informació pública i s’han anat incorporant els informes preceptius d’un bon nombre d’organismes i agències adscrits a la Generalitat de Catalunya i a l’Administració General de l’Estat. Per tant, el document s’ha anat completant i modificant durant aquests anys, fins que el 8 de gener del 2026 es rebre la declaració ambiental estratègica, emesa amb caràcter favorable per part de la Generalitat de Catalunya.

“Si no m’equivoco, som l’únic i últim municipi que està tramitant un pla especial portuari”, va afirmar Plana, traient pit pel fet que l’Ajuntament masnoví tingués “els reflexos” de tramitar la versió inicial del pla abans que entrés en vigor el canvi normatiu que va dur a terme la Generalitat de Catalunya l’any 2019, “amb el qual va treure aquesta competència als ajuntaments”, cosa que va provocar “que hagin perdut molta força per exigir o posar sobre un paper tot allò que volen els municipis respecte als seus ports”.

Debat

Montse Real, portaveu de Junts, l’únic grup que va votar-hi en contra, va considerar que el Pla especial presentat “és insuficient, poc ambiciós i políticament decebedor”. “L’Equip de Govern ha decidit no liderar el debat i ha reduït una decisió política de gran abast a un simple tràmit tècnic”, criticava, tot afirmant que el document “no defineix un projecte de futur, sinó que es limita a consolidar el present, regularitzant els usos existents i deixant la porta oberta a intensificar-los en el futur”. Segons Real, “el que tocava era posar sobre la taula un model clar, ambiciós i compartit”. Com a exemples, va censurar que “no conté compromisos clars sobre l’espai públic, no hi ha un retorn econòmic quantificat i no hi ha garanties d’ús ciutadà real del front marítim”. A més, i en relació a la mobilitat, “el pla reconeix el problema però no aporta solucions estructurals: no hi ha inversions compromeses, ni calendari, ni garanties”. “No hi ha hagut consens polític ni debat amb els grups”, va concloure, a més de trobar a faltar “un procés participatiu real amb la ciutadania”.

Sergi Amat, portaveu de Fem Masnou, va seguir el fil d’aquesta darrera crítica per sustentar l’abstenció del seu grup, al·legant que, en aquest moment de la tramitació, “el Ple no té capacitat per fer-hi res”. “És un document difícil de votar -raonava el portaveu-, perquè fa sis anys que es va iniciar i ens arriba quan ja no se li poden fer esmenes i, si les féssim, potser trigaríem sis anys més a tenir-lo”. “Com a grup, no hem pogut participar-hi”, va denunciar.

El regidor d’Urbanisme es va mostrar sorprès per les diatribes respecte a la manca de participació dels grups de l’oposició en el pla especial: “És un document que tramitem des de l’any 2020”, tot recordant que es va tractar diversos cops a les comissions informatives i que l’any 2022 es va sotmetre a exposició pública, període durant el qual s’hi podien fer al·legacions. “En sis anys no han fet cap proposta per debatre-la. Serà que no tenien res per aportar -suposava Plana-, però no canviïn en l’últim minut la versió de com han anat les coses, perquè m’he ofert a explicar-los-hi en diverses ocasions”. 

A partir d’aquí, es van reiterar els arguments ja esgrimits. A més, la conversa entre Amat i Plana es va anar agrint paulatinament, derivant cap a temes com la predisposició d’uns i altres a l’hora de fer propostes i les capacitats d’escoltar i respectar les opinions alienes, fins al punt que el portaveu del PP, Antonio Marset, que no havia fet cap valoració sobre el pla especial del port, va demanar la paraula per reclamar que s’acabessin “els deu minuts de discursos buits” i es procedís a votar la proposta.

Audiència pública

Quatre veïnes van prendre la paraula a l’audiència pública convocada mitja hora abans de l’inici dels plens, per fer diverses peticions i expressar alguna queixa. Dues de les demandes van ser reiterades. D’una banda, es va sol·licitar que es limiti el màxim de dies que un vehicle pot estar estacionat en el mateix lloc, sense moure’s, dins de la zona verda. Per il·lustrar el problema, van exposar alguns comportaments incívics, com el fet d’ocupar dues places intencionadament, amb l’objectiu de reservar-ne una per a un altre vehicle. Es van queixar, a més, d’haver-ho comunicat a la Policia Local i que imposessin cap sanció. Sílvia Folch, regidora de Seguretat Ciutadana, va respondre que aquest problema no és competència de l’àrea, però que s’estudiarà la introducció de de limitacions per evitar aquestes conductes, probablement a través de la regulació de la zona verda d’estacionament.

També es va demanar un parell de vegades que es col·loquin contenidors d’escombraries al carrer de Jaume I. Les veïnes que ho van reclamar al·legaven que és un carrer molt llarg i que les persones amb dificultats per moure’s han d’anar a carrers paral·lels per llençar les escombraries. Això, i a causa de la diferència de cota, els suposa haver de pujar i baixar carrers costeruts. De nou, va ser Sílvia Folch qui va respondre en nom de l’Equip de Govern, però com a regidora de Serveis Urbans i Manteniment. “Agafo el repte”, va dir per expressar la seva predisposició a trobar una solució però sense deixar d’esmentar la complexitat intrínseca a la distribució dels contenidors. En concret, en el cas del carrer de Jaume I, va explicar que no té prou amplada com perquè hi pugui passar el nou camió de recollida d’escombraries, que és més gran que l’antic. A més, els nous contenidors només es poden col·locar al costat dret de la calçada. El regidor del PP, Antonio Marset, va intervenir per denunciar que “s’han eliminat 50 àrees de contenidors”, en relació a les que hi havia abans de la implantació dels nous. També va criticar que els contenidors instal·lats recentment tenen un sistema d’obertura que dificulta que la gent gran els pugui utilitzar amb comoditat.

L’assumpció de la gestió del subministrament d’aigua potable per part de l’empresa municipal SUMEM va ser un altre dels temes exposats durant l’audiència pública. La veïna que el va posar sobre la taula es va mostrar a favor que s’hagi traspassat a una empresa pública, però va demanar que es rebaixin les tarifes. Artur Gual, regidor d’Hisenda, va explicar que el proveïdor de l’aigua en origen, l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, ha apujat les tarifes i que això no s’ha repercutit al rebut que paga la ciutadania. A més, va afirmar que la prioritat per a l’Ajuntament és invertir en el la xarxa de subministrament, afegint que destinaran a aquest objectiu “tots els beneficis que abans s’emportava Agbar”. Va demanar temps per tancar el primer exercici i poder avaluar els resultats econòmics del servei abans d’estudiar possibles modificacions de les tarifes.

Per últim, va intervenir la propietària de l’escola de dansa Masnou Ballet, queixant-se de les inundacions que pateix el local des del mes de setembre i per demanar a l’Ajuntament que solucioni amb celeritat un problema que dificulta molt l’activitat del centre i que li genera moltes despeses. Va exposar les seves sospites sobre l’origen de les fuites: una mina d’aigua que és propietat de l’Ajuntament. La regidora Sílvia Folch va reiterar les explicacions que li havia traslladat en reunions recents. Va afirmar que la mina d’aigua està seca i que, per tant, no pot ser l’origen de les filtracions d’aigua, si bé va admetre que encara no s’ha pogut descartar que s’escoli per la galeria de la mina. Sí que va apuntar a unes obres que va fer una empresa de telefonia. En principi, aquesta empresa ja hauria fet la reparació, però l’Ajuntament encara li li reclama que aporti un certificat d’estanquitat. Va insistir en el fet que els tècnics municipals estan treballant per trobar la causa de les filtracions, però va demanar paciència per la complexitat d’actuar al subsol i d’esbrinar l’origen de l’aigua que inunda el local. El portaveu de Fem Masnou, Sergi Amat, va aprofitar el debat per demanar disculpes en nom de l’Ajuntament, sense deixar de recordar que ell no forma part de l’Equip de Govern. Alhora, va agrair la feina i la dedicació de l’escola envers el seu alumnat.

Votacions

Tot seguit es detallen les votacions emeses al Ple del 29 de gener del 2026.

Aprovació inicial de l’expedient de modificació de crèdit 1/2026 en la modalitat de suplement de crèdit.
S’aprova, amb 15 vots a favor (ERC, Fem Masnou, PSC i En Comú Podem), 4 vots en contra (Junts) i 2 abstencions (PP).

Aprovació de la correcció de l'error material dels imports dels capítols 2 i 6 del Pressupost General exercici 2026.
S’aprova, amb 11 vots a favor (ERC, PSC i En Comú Podem) 6 abstencions (Fem Masnou i PP) i 4 vots en contra (Junts).

Aprovació provisional del Pla especial urbanístic de l'àmbit del port del Masnou.
S’aprova, amb 11 vots a favor (ERC, PSC i En Comú Podem) 6 abstencions (Fem Masnou i PP) i 4 vots en contra (Junts).

Aprovació definitiva del projecte executiu de rehabilitació de l'edifici la Fabriqueta del Masnou.
S’aprova, amb 11 vots a favor (ERC, PSC i En Comú Podem), 8 en contra (Fem Masnou i Junts) i 2 abstencions (PP).

Verificació del text refós de la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana en l’àmbit del carrer Sant Jordi i Casa del Marquès del Masnou.
S’aprova, amb 11 vots a favor (ERC, PSC i En Comú Podem) i 10 en contra (Fem Masnou, Junts i PP).

Ratificació del Decret d'Alcaldia número 2025LLDA004558, de data 23 de desembre de 2025, pel qual s'aproven les tarifes de transport urbà de viatgers per l'any 2026.
S’aprova, amb 11 vots a favor (ERC, PSC i En Comú Podem), 4 en contra (Fem Masnou) i 6 abstencions (Junts i PP).

Declaració institucional presentada pel Grup Municipal de Junts pel Masnou de suport a la pagesia catalana i rebuig a l’acord entre la Unió Europea i Mercosur.
S’aprova, amb 13 vots a favor (ERC, Junts, PP i En Comú Podem) i 8 abstencions (Fem Masnou i PSC).

Declaració institucional presentada pel Grup Municipal del Partit Popular sobre la seguretat i col·lapse ferroviari: Cercanías/Rodalies/ (R1–Maresme) no poden tornar a col·lapsar.  
S’aprova, amb 17 vots a favor (ERC, Fem Masnou, PSC, PP i En Comú Podem) i 4 abstencions (Junts).

Declaració institucional presentada pel Grup Municipal d’ERC per garantir la seguretat, la fiabilitat i la dignitat del servei de Rodalies i de la mobilitat pública al Maresme.
S’aprova, amb 15 vots a favor (ERC, Fem Masnou, PSC i En Comú Podem), 4 en contra (Junts) i 2 abstencions (PP).

Declaració institucional presentada pels grups municipals del PSC i En Comú Podem en defensa del nou model de finançament autonòmic.
S’aprova, amb 11 vots a favor (ERC, PSC i En Comú Podem), 6 en contra (Junts i PP) i 4 abstencions (Fem Masnou).