El Ple de l’abril, celebrat el dia 24, va estar marcat per un debat polític al voltant de dos punts relatius a acords rellevants en matèria econòmica i pressupostària. D’una banda, es va aprovar la modificació de l’annex d’inversions, mitjançant una transferència de crèdit que no altera l’import total previst per a inversions al 2025, però que redistribueix els 100.000 euros inicials d’un projecte relatiu a la millora d’edificis municipals -finançat al 50% amb recursos propis i al 50% amb una subvenció de la Diputació de Barcelona-, en dues actuacions diferenciades. Aquesta divisió respon a la voluntat d’aprofitar els recursos propis ja disponibles i iniciar les tasques sense haver d’esperar l’arribada de la subvenció. De l’altra, es va aprovar inicialment una modificació de crèdit per un total d’1.424.350 euros, mitjançant crèdit extraordinari i suplement de crèdit finançats amb romanent de tresoreria. Aquesta operació permetrà cobrir inversions considerades inajornables per a l’exercici 2025, entre les quals es troben actuacions en edificis educatius, asfaltatge de carrers, jocs infantils i millores a les dependències municipals de la Casa de la Vila i l’Edifici Centre, entre d’altres. Aquest darrer punt va centrar el gruix del debat sobre la planificació pressupostària, la naturalesa de les despeses i l’ús del romanent de tresoreria.
El romanent de tresoreria és l’estalvi acumulat de l’Ajuntament. Es pot utilitzar per finançar inversions o despeses imprevistes, un cop aprovada la liquidació del pressupost. El regidor d’Hisenda, Artur Gual, va defensar la proposta recordant que “fer política és constantment decidir prioritats”. Va voler deixar clar que l’Ajuntament “no està fent despesa corrent, sinó inversió”, i va remarcar que “el romanent de tresoreria és una eina per millorar serveis i equipaments del municipi”.
Gual va destacar que la liquidació del pressupost de 2024 havia generat un romanent (és a dir, un estalvi) de prop de 4 milions d’euros, que, sumats als romanents acumulats d’exercicis anteriors, fan un total d’uns 10 milions d’euros, una part substancial dels quals es pot aplicar a inversions. “Tenim 10 milions. Si deixem 2 milions per amortitzar crèdit i prop d’un milió i mig per no tensionar la tresoreria municipal, ens queden uns 6,5 milions de romanent de tresoreria per disposar”, va explicar. Amb un to pedagògic, el regidor va assenyalar que la decisió d’aplicar romanent un cop liquidat l’exercici respon a criteris de prudència fiscal i a la voluntat de no incrementar l’endeutament: “El pressupost que aprovem al novembre no pot comptar amb un romanent que encara no coneixem. Quan sabem de què disposem, prioritzem i apliquem”.
Des de l’oposició, les crítiques van anar més enllà de les partides concretes i van apuntar directament la metodologia del Govern.
Antonio Marset (PP) va expressar dubtes sobre la planificació: “Fer política és decidir, sí, però també planificar a llarg termini”. El regidor va criticar la manca de planificació estratègica en les inversions municipals i l’ús “poc justificat” del romanent de tresoreria. “Em costa entendre la urgència de tot això i quin retorn social tindrà”, va dir. En aquest sentit, va alertar sobre el risc de consumir recursos sense una visió a llarg termini: “Ens anem menjant el romanent any rere any i em pregunto què en quedarà”, va advertir. També va suggerir que “potser hi ha sobrecostos a les obres de l’Edifici Centre que s’estan imputant aquí”, apuntant directament a possibles desviacions.
Montse Real (Junts) va manifestar el desacord del seu grup municipal tant amb el contingut com amb la forma de la proposta. Va qüestionar la naturalesa de les despeses com a “extraordinàries”: “Estem parlant d’asfaltatge, de jocs infantils, de reformes en edificis. No són inversions imprevistes. Si ja sabíem que calien, per què no es van incloure al pressupost inicial?” Real va recordar que Junts havia presentat una esmena al pressupost en què demanava 400.000 euros per a asfaltatge i que va ser rebutjada amb l’argument que “ja era l’any amb més inversió en via pública”. Al seu parer, “això genera una sensació d’engany”: “Els pressupostos semblen ficticis si després acaben incloent tot allò que inicialment s’havia descartat.”
Sergi Amat (Fem Masnou) va reconèixer a Gual que “ens ha dit una de les meves frases preferides: ‘fer política és prioritzar’”, i va remarcar que la crítica no era de fons sinó de mètode: “Si sabem que s’hi afegiran més diners al llarg de l’any, cal dir-ho quan es presenta el pressupost”, va reclamar. En aquest sentit, l’edil va reconèixer que les despeses proposades són raonables i que “ens sembla bé el mecanisme de no recórrer al crèdit i anar a romanent”, però va justificar l’abstenció del seu grup pel fet que “no se’ns va informar quan es va aprovar el pressupost que vostès tenien pensat fer aquesta modificació d’inversions tan important pocs mesos després”. Amat va insistir en la necessitat de més claredat i informació anticipada a l’oposició sobre les inversions previstes.
La rèplica de l’Equip de Govern va afegir nous matisos al debat. D’una banda, Artur Gual va insistir en que aquestes actuacions no són d’urgència, sinó que es duen a terme a partir del llistat d’inversions previstes. Segons va explicar, la decisió de tirar endavant aquestes actuacions es pren quan es coneix l'estalvi disponible, aprofitant els recursos econòmics amb què es compta i prioritzant aquelles inversions ja contemplades. També va recordar que el pressupost s’havia aprovat feia més de mig any, però que “el romanent només es coneix després de liquidar l’exercici, i això ho vam fer fa tot just un mes”. A més, va defensar que l’oposició disposa de dades com les liquidacions trimestrals i informes tècnics: “Aquest any passat, per exemple, vam rebre un milió i mig d’euros en ingressos extraordinaris de l’Estat. Això és un 13% més del que vam rebre l'any anterior, quan la previsió que teníem era la de rebre un augment d’un 7%. És difícil anticipar això quan elaborem el pressupost.”
Pel que fa a la divergència sobre les esmenes de Junts, Gual va matisar que “vostès van demanar voreres, no asfalt”, i que aquest any s’estan fent més metres quadrats de vorera que mai, amb actuacions com la prevista al carrer de Pere Grau per convertir-lo íntegrament en una zona per a vianants.
Finalment, la proposta es va aprovar amb els vots favorables de l’Equip de Govern. Fem Masnou i Junts es van abstenir, mentre que el PP hi va votar en contra.
Un dels punts de l'ordre del dia en què el Ple va aconseguir una entesa transversal va ser la creació per unanimitat d’una Comissió Informativa específica per al nou Pla de mobilitat del Masnou. Aquesta comissió no només se centrarà en el Pla, sinó també en altres qüestions d’interès ciutadà, com els nous accessos a la C-32, la pacificació de l’N-II i les millores en el transport públic. “És una mesura clau i imprescindible pel futur del Masnou”, va afirmar l’alcalde Jaume Oliveras.
Una veïna va demanar actuacions per millorar la mobilitat al tram del Torrent de l’Ase (nom popular de l’avinguda de la Mare de Déu de Núria), especialment entre el carrer de Sant Felip i l’N-II, i més en concret entre els carrers de Sant Bru i Pere Grau, per la seva perillositat.
Va excusar l’absència al Ple el regidor de Junts, Joan Maria Duran.
Declaracions institucionals