Menú
Signen un acord per lluitar contra la segregació i l’abandonament escolar, ajustar les places al descens de la natalitat i ampliar l’oferta d’estudis postobligatoris
L’Ajuntament del Masnou i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya han arribat a un acord que aborda els reptes més immediats que afronta el municipi en matèria educativa. El document, elaborat per la Taula de Planificació, que aplega ambdues administracions, es va signar dijous passat, 28 de gener.
Aquest mateix òrgan s’obrirà a representants dels centres educatius, públics i concertats, per tal de fer el seguiment dels punts inclosos en l’acord. S’ha assolit ara en previsió de la imminent publicació del decret de la Generalitat que ha de regular el procés de preinscripció i matrícula per al curs 2021-2022.
Amb la voluntat d’esdevenir un full de ruta per als propers anys, identifica la lluita contra la segregació escolar i la prevenció de l’abandonament prematur dels estudis com dos dels grans reptes que s’han d’entomar. Alhora, i entre altres temes, proposa ampliar l’oferta d’estudis postobligatoris dels instituts públics de la vila.
Un dels punts més delicats és l’ajustament de l’oferta de places dels centres educatius en relació amb el “fort descens de la natalitat en els darrers anys”, segons el document. La primera decisió és la supressió d’una de les dues línies de P3 de l’Escola Lluís Millet, que s’aplicarà en el proper curs 2021-2022, tal com s’havia avançat en anunciar que aquest centre es convertirà en un institut escola a partir del mateix curs 2021-2022. La resta d’escoles públiques del Masnou només tenen una línia per curs. Per tant, el fet de suprimir la línia de l’Escola Lluís Millet garanteix la supervivència de les altres.
L’ajustament de places continuarà en els següents cursos. El resultat final serà que la ràtio d’infantil i primària es rebaixarà a 23 alumnes per grup (el màxim és de 25). La de secundària també disminuirà, fins a 28 alumnes per grup (el màxim és 30).
La reducció de les ràtios a l’educació secundària obligatòria (ESO) s’explica, en gran part, per la conversió de Lluís Millet en un institut escola, canvi que també servirà per “lluitar de manera efectiva contra la segregació escolar”. Aquest proper curs, el centre només tindrà una línia de 1r d’ESO, que es nodrirà de l’alumnat que actualment estudia 6è de primària al mateix centre. Els altres dos instituts públics del municipi (Mediterrània i Maremar) “mantindran una oferta de 4 grups, com a mínim; 2 en cadascun d’ells”.
L’acord estableix que una de les eines més efectives contra la segregació escolar és la detecció precoç d’alumnes amb necessitats especials, posant l’accent en les que es deriven de la situació socioeconòmica de les famílies. Per aconseguir-ho, es determinaran places de reserva per a aquest alumnat als diferents centres, tot vetllant per fer-ne una distribució equilibrada, tant pel que fa al nombre d’alumnes com a la tipologia de les necessitats.
L’educació en el lleure és un altre front on cal combatre la segregació. El fet que sigui de pagament provoca que les famílies amb menys recursos econòmics tinguin més dificultats d’accés, tot i les ajudes de les administracions. Es proposen diverses mesures per fer-hi front, tenint en compte la importància d’aquesta educació en la socialització i la formació d’infants i joves. Una és la potenciació d’activitats extraescolars de caràcter municipal. També es planteja que els centres educatius coordinin la seva oferta, a més d’assegurar que tot l’alumnat pugui accedir en igualtat de condicions a les colònies i sortides extraescolars. Per assolir els objectius fixats, el Departament d’Educació preveu aportar recursos a través del cofinançament dels plans educatius d’entorn.
El text estableix que la prevenció de l’abandonament escolar s’ha de fer de forma prematura, en lloc de relegar la intervenció als darrers cursos d’ESO. En qualsevol cas, cal oferir sortides professionalitzadores a l’alumnat que igualment decideixi abandonar els estudis. Les accions que es proposen en aquest àmbit són la coordinació entre tots els centres públics, escoles i instituts, per facilitar la transició entre la primària i l’ESO, i la visualització d’itineraris pedagògics globals (de P3 a 4t d’ESO). Alhora, cal promocionar l’oferta d’estudis postobligatoris entre l’alumnat de 4t d’ESO.
Per aconseguir-ho, les dues administracions es comprometen a implantar un programa de noves oportunitats, que ha d’incloure iniciatives d’orientació i fer un seguiment especial dels infants i joves més proclius a l’absentisme i l’abandonament escolar. Aquest programa, en el qual ja treballen l’Ajuntament i els departaments d’Educació i Treball de la Generalitat, també ha d’instaurar itineraris formatius per a aquest alumnat, com formació ocupacional, formació professionalitzada de grau bàsic, programes de formació i inserció (PFI)...
L’acord inclou un capítol que denota la voluntat d’ampliar notablement l’oferta d’ensenyaments postobligatoris als instituts del Masnou, que ja s’han compromès a col·laborar-hi per aconseguir-ho. En primer lloc, i pel que fa al batxillerat, es volen potenciar els ensenyaments artístics a l’Institut Mediterrània. En un principi, es proposa que el centre imparteixi estudis complementaris als que ofereix l’Escola d’Art i Superior de Disseny (EASD) Pau Gargallo de Badalona. També al batxillerat, es planteja la instauració de nous models d’ensenyament als dos instituts, com el batxillerat de tres anys de durada o les dobles titulacions de batxillerat i formació professional (FP).
Precisament, aprofundint en l’FP, el document estableix que s’han de potenciar els estudis que ja imparteixen els instituts masnovins, especialment els de la família sanitària, amb la implementació d’una nova oferta de grau superior. Alhora, conclou que s’ha d’ampliar l’oferta de places als cicles ja establerts, atesa l’alta demanda que tenen. També fixa la necessitat d’estudiar la implementació de l'FP de grau bàsic i de noves ofertes de PFI, en coherència amb el programa de noves oportunitats esmentat anteriorment.
