Menú
El Grup Municipal de Cs i dues veïnes acudeixen a la justícia per tal que el Reglament orgànic municipal atorgui la mateixa condició al castellà
L’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, ha decretat la compareixença de l’Ajuntament davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i la contractació de l’advocat Benet Salellas (Salellas i Associats) per tal de defensar la integritat de l’article 4 del Reglament orgànic municipal (ROM), relatiu a la llengua. Es volen portar aquestes decisions de l’alcaldia al proper Ple municipal, el 16 de febrer, per proposar que les ratifiqui.
El redactat de l’article en qüestió del ROM és el següent:
Article 4. La llengua
La llengua pròpia de l’Ajuntament del Masnou és el català. En conseqüència, tota la documentació municipal s’ha de redactar, almenys, en aquesta llengua.
Tot això s’entén sense perjudici del dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’Ajuntament en llengua castellana i a obtenir les certificacions o d’altra documentació a la qual tinguin dret en aquesta llengua si així ho demanen.
El Grup Municipal de Ciutadans (Cs) i dues veïnes del Masnou, membres de l’associació Convivencia Cívica Catalana, han presentat dos recursos contenciosos administratius davant el TSJC perquè es modifiqui l’article 4 del ROM per tal que “s’atorgui la mateixa condició al castellà que al català, reconeixent ambdues llengües com d’ús normal i habitual per part de l’Administració”. El tribunal ha admès la tramitació d’aquests recursos.
Tant Cs com les dues veïnes acudeixen al TSJC després que el Ple municipal rebutgés les al·legacions que van presentar durant la tramitació del ROM. Aquest reglament es va aprovar de manera inicial en la sessió plenària del 16 de juny del 2022, amb 15 vots a favor i 5 abstencions. Va ser en la sessió del 20 d’octubre del 2022 quan el ROM va esdevenir definitiu, amb la resolució de les al·legacions. Es va aprovar la desestimació de les presentades per Cs i les dues veïnes amb 16 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions.
Els sol·licitants adduïen la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut de Catalunya, per afirmar que “la correcta interpretació de l’article 3 de la Constitució espanyola comporta que l’Administració hagi de realitzar totes les seves actuacions i comunicacions en castellà si l’administrat utilitza l’esmentada llengua, sense que li sigui exigible cap formalitat”. Addicionalment, en les al·legacions presentades al Ple, concloïen que l’Ajuntament del Masnou “ha de modificar el ROM i proveir utilitzar el castellà en totes les seves actuacions i comunicacions, atorgant idèntic estatus al castellà i al català”.
La Secretaria de l’Ajuntament va redactar l’informe que proposava la desestimació d’aquestes al·legacions detallant que “la fonamentació legal d’aquesta regulació” rau en l’article 6.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Alhora, esmentava que els articles 9 i 10 de la Llei 1/98, de 7 de gener, de política lingüística de Catalunya, “estableixen el català com a llengua a utilitzar normalment per les corporacions públiques locals (...), sens perjudici del dret dels ciutadans i les ciutadanes a presentar documents, manifestar-se i rebre notificacions en castellà si és la seva voluntat”.
A més, citava la sentència 316/2012 de 23 de maig de 2012, emesa pel mateix TSJC, sobre el reglament de l’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona. S’hi afirma que “són inicialment admissibles els articles que es refereixen només a l’ús del català, sempre que no incorporin referències a l’exclusivitat d’aquest ús; això és, mentre que permetin un ús normalitzat del castellà encara que no s’hi refereixin”.
