Menú
Aquesta nova eina per afrontar les vulnerabilitats va ser un dels temes principals que es van tractar al Consell de Benestar Social celebrat ahir
L’Equip de Govern va presentar el Mapa de Vulnerabilitat Social del Masnou a la sessió celebrada ahir al Consell Municipal de Benestar Social. És un òrgan de participació sectorial on són presents l’alcalde, Jaume Oliveras; la regidora d’Acció Social, Yulay Martínez; personal tècnic de l’àrea; representants dels grups municipals, i membres d’entitats del tercer sector i de caràcter social.
El document és una diagnosi exhaustiva de les vulnerabilitats socials que hi ha al municipi. S’hi identifiquen els àmbits –econòmic, de salut, residencial...– d’actuació i els perfils de les persones que requereixen ajuda. Alhora, analitza les respostes que ha dut terme l’Ajuntament a les problemàtiques plantejades i fa propostes de millora.
És, per tant, una eina que permet organitzar el treball dels serveis socials municipals i preveure'n les prioritats. En tot cas, és una base, un document viu que se seguirà treballant en concordança amb l’evolució de la realitat social masnovina. Estadísticament, inclou anàlisis quantitatives a partir de dades recollides durant els darrers anys. A més, i malgrat que el 2020 encara no s’ha acabat, incorpora l’impacte de la pandèmia de la COVID-19, que ha causat una crisi polièdrica, de gran abast i de conseqüències encara incertes.
De fet, en la presentació que va fer ahir la regidora d’Acció Social, Yulay Martínez, es va constatar que la crisi de la COVID-19 ha provocat un empitjorament dels problemes econòmics i emocionals que ja suportaven les persones que es trobaven prèviament en una situació precària. També que ha generat nous perfils de persones que es troben en situació de pobresa, entre altres dificultats. Algunes són noves; d'altres, agreujades.
Entrant en el detall de les problemàtiques detectades, destaquen la manca i l’encariment de l’habitatge, l’increment de persones en risc de pobresa i/o exclusió, les situacions de dependència i discapacitat, i la salut emocional. Pel que fa als perfils de les persones que sol·liciten ajuda, destaquen les dones, “una clara mostra de feminització de la pobresa i la vulnerabilitat”, segons el document. De fet, el 36,53% de les dones del Masnou van adreçar-se als Serveis Socials durant el 2019 (enfront d’un 20,84% dels homes). Altres perfils especialment vulnerables són les famílies amb pocs ingressos, la gent gran, les persones migrants i les que tenen problemes de salut mental, entre altres col·lectius.
Entre les propostes de millora, es van subratllar tres àmbits clau d’actuació fixats per l’Equip de Govern, un dels quals té a veure amb les polítiques d’igualtat. En aquest sentit, es vol actualitzar el Pla d’igualtat, fent èmfasi en l’envelliment de les dones i les dificultats afegides a les quals han de fer front pel que fa a l’habitatge o a l’àmbit laboral, entre d'altres. En segon lloc, es vol posar el focus en la gent gran. Un exemple serà la posada en marxa del projecte RADARS, que té l’objectiu d’identificar persones grans amb risc d’aïllament i exclusió social, combinant l’acció dels serveis socials municipals amb la d’altres agents socials i la comunitat. El tercer àmbit se centra en l’adolescència i la joventut, amb iniciatives del nou Servei d’Intervenció i d’Acompanyament a Famílies (SIAF), que ja està operatiu; la posada en marxa d’un nou Espai Jove, a principis del 2021, i les noves promocions d’habitatge de protecció oficial, en les quals ja es treballa.
Més enllà d’aquests àmbits concrets, les millores també apunten, de manera més genèrica, l’enfortiment de la implicació de múltiples agents, reforçant el treball en xarxa i transversal. També s’identifica la necessitat de reforçar les intervencions preventives i el treball comunitari per reduir els factors d’exclusió social. És també rellevant que les polítiques i les accions de caràcter social incorporin la perspectiva de gènere per millorar l’èxit de les accions inclusives.
A banda del Mapa de Vulnerabilitat, al Consell de Benestar Social també s’hi va parlar d’un nou recurs: el Servei d’Intervenció i d’Acompanyament a Famílies (SIAF), que forma part dels Serveis d’Intervenció Socioeducativa (SIS) de l’Ajuntament. El SIAF té com a objectiu principal aconseguir que tots els progenitors o les persones que tinguin la tutela o la guarda dels infants o adolescents puguin oferir-los un desenvolupament integral adequat.
En aquest sentit, la nova eina reforça la capacitat de les famílies per cuidar i protegir, tot facilitant els recursos i suports necessaris per apoderar-les i que prenguin consciència de les seves capacitats. Des de l’inici, s’identifica amb la família quin és el punt de partida i l’objectiu que cal assolir, traçant una línia de treball i un mètode d’acompanyament per aconseguir arribar al punt pactat.
