Menú
L’últim cap de setmana de gener es va encetar la tarda de divendres 27 amb la presentació del llibre Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019), a càrrec de la seva autora, Marta Marín-Dòmine. En el marc del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust es va presentar aquest assaig a la Sala Joan Comellas, on l’autora aborda el passat del seu pare, Joaquim Marín (1924-2016), que es va exiliar dues vegades: la primera, durant la dictadura de Primo de Rivera, perquè el seu pare era militant sindicalista anarquista, i la segona, després de la Guerra Civil, com a excombatent republicà.
L’acte es va plantejar com una conversa entre l’autora del llibre i l’alcalde, Jaume Oliveras. Es va iniciar amb el batlle explicant la trajectòria de l’autora i, a continuació, Marta Marín-Dòmine va presentar el llibre que va incloure la lectura d’un fragment on parla del camp d’Auschwitz. A continuació, una conversa-entrevista entre tots dos va servir per entendre la voluntat de l’autora de mostrar de quina manera els records dels altres, fins i tot aquells que no hem viscut mai en pròpia pell, passen a ser els nostres. L’acte va comptar amb una nodrida representació de públic, unes quaranta persones, i algunes van participar activament en l’última part de la presentació fent preguntes i compartint experiències personals dels seus pares, participants en la Guerra Civil.
L’obra de Marín-Dòmine ha rebut diversos guardons: una menció especial del Gremi de Llibreters de Catalunya 2019; el Premi Ciutat de Barcelona 2019 a la millor obra d’Assaig, Ciències Socials i Humanitats; el Premi Joaquim Amat-Piniella 2020 a la millor obra narrativa de temàtica social contemporània; i el Premi Crítica Serra d'Or de novel·la 2020.
El cap de setmana cultural va continuar el dissabte 28 al matí. La Casa de Cultura es va omplir per inaugurar la mostra “Tornar a l’ànima”, de Lluís Ribas. L’artista va presentar el seu nou llenguatge expressiu al poble on va néixer i créixer. A l’obertura el van acompanyar veïns i coneguts, que van celebrar i gaudir de la seva nova direcció estilística. A més, Ribas ha cedit a l’Ajuntament el quadre Ple de buit? O ple de ple?, que es pot veure a la mostra. Durant l’acte, que es va fer la signatura de la cessió. Tant l’alcalde, Jaume Oliveras, com la regidora de Cultura, Neus Tallada, van agrair a l’artista la seva vinculació amb el Masnou i van remarcar la satisfacció que suposa comptar amb les seves obres a la programació d’arts visuals.
A la tarda, la proposta escènica de Farrés Brothers al voltant d’un text molt dur de Mercè Rodoreda va tenir una gran acollida. L’Espai Escènic Iago Pericot Ca n’Humet va acollir la proposta Quanta, quanta guerra!, que parla de la necessitat universal de volar del niu i conèixer món. El públic jove va tenir una resposta satisfactòria a la proposta, tot i que entre els assistents hi havia espectadors de totes les edats.
El cap de setmana va cloure el diumenge 29 amb l’itinerari “El Masnou sota les bombes”, que va resseguir el rastre dels bombardeigs al poble, així com els esforços de fortificació i les accions de defensa passiva que van portar a terme els ciutadans del Masnou per protegir-se. La ruta, inclosa dins del cicle “Descobrim el Masnou”, va passar per l’estació d’Ocata, la Mina d'Aigua, l’església de Sant Pere del Masnou, l’estació del Masnou i el niu de metralladora de la riera d'Alella (des d’on es veu la Casa del Marquès).
Aquest any 2023 es commemora el 84è aniversari del fi de la Guerra Civil Espanyola. En aquesta efemèride, es commemora un dels episodis més mortífers de la guerra al Masnou: el bombardeig del 26 de gener del 1939, un dels que va provocar més víctimes mortals de tot el conflicte. El Masnou va patir fins a cinc jornades de bombardeigs, durant les quals es van llançar bombes incendiàries que van matar un total de 28 persones, en van ferir 34 altres i van provocar greus danys materials, com l'enderrocament d'edificis i la inutilització dels laboratoris de la Casa del Marquès. El cinquè i últim bombardeig a la zona de l’Estació del Masnou es va perpetrar el 26 de gener del 39. Un raid de quatre avions trimotor llançà 160 bombes a les rodalies de l'estació del Masnou, i va causar 14 morts i 5 ferits, l'atac més mortífer fins aleshores. Els danys materials ascendiren a 2,5 milions de pessetes. Molts dels morts eren civils i soldats que fugien cap a França. Aquest bombardeig es va produir quan l'exèrcit feixista ja havia pres la ciutat de Barcelona i les tropes avançaven cap a la frontera. L'objectiu dels bombardeigs eren les persones que fugien cap a França. L'endemà van entrar al Masnou.
