Menú
Les darreres setmanes, diverses persones que practicaven esports marítims i pescadors han avisat l’Ajuntament sobre la situació de l’emissari de la depuradora de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Teià. Hi havien detectat una sortida d’aigua que feia una forta pudor. L’Ajuntament, s’ha posat en contacte amb el Consell Comarcal del Maresme, que gestiona l’EDAR de Teià, per informar-se sobre l’estat de reparació de l’emissari de la depuradora.
Arran del temporal Glòria (gener de 2020), l’emissari de la depuradora de Teià es va veure greument afectat. Aquest estiu s’hi ha dut a terme les darreres obres de reparació, que han inclòs la col·locació de 84 metres de tub que havia desaparegut a causa del temporal. A mitjans d'agost, es va fer una comprovació hidràulica del correcte funcionament de l’emissari per comprovar que l’efluent sortia correctament per l'extrem final i, durant les comprovacions, es va detectar una disfunció de l’emissari entre el tram reparat i l'extrem final de l’emissari, a uns 250 metres aproximadament de la costa. Actualment, el Consell Comarcal està pendent de rebre l'atribució del fons corresponent per poder licitar l'actuació i iniciar la reparació. Amb tot, l'aigua depurada que surt de l'EDAR de Teià presenta bona qualitat, dins dels límits establerts per la normativa.
És la segona vegada que l’Ajuntament s’assabenta de l’estat de l'emissari de la depuradora de Teià a través d’avisos de la ciutadania. Les tasques d’aquest estiu, en plena temporada de bany, no van ser consultades ni coordinades amb l’Ajuntament del Masnou, ni tampoc van ser comunicades per part de l’organisme responsable, el Consell Comarcal del Maresme. A l’agost, la llavors alcaldessa accidental, Sílvia Folch, va adreçar al president de l’organisme comarcal, Damià del Clot, un escrit per expressar-li el seu malestar i demanar-li explicacions, en nom de masnovins i masnovines.
Cal tenir en compte que la qualitat de les platges no és un valor inalterable i inamovible: la climatologia i les possibles incidències poden alterar puntualment la qualitat de l’aigua.
El clima mediterrani té la particularitat d’alternar llargs períodes d’estiatge amb episodis de pluges intenses i de curta durada. Aquesta alternança s’està veient aguditzada pel canvi climàtic, cosa que provoca episodis de sequera més llargs i tempestes més intenses.
En el cas de les pluges intenses, provoquen, de manera sobtada, l’increment del cabal dels rius i rieres. Aquesta aportació d’aigua dolça, barrejada amb restes vegetals (vegetació, troncs i restes d’arbres), sediments i residus urbans, provoquen l’alteració puntual de la qualitat de l’aigua de bany. La qualitat de l’aigua, un cop passa l’episodi de pluges, es recupera habitualment transcorregudes unes 24-48 hores, tot depenent de la zona de bany i de la intensitat de les pluges. S’ha de tenir en compte que aquestes alteracions sempre són més freqüents a platges on desemboquen cursos fluvials, i sortides d’aigües pluvials i sobreeixidors de sistemes de sanejament urbans.
L’alteració de la qualitat de l’aigua en període de pluges és més acusada en platges metropolitanes i en zones amb una alta concentració de població.
A les grans ciutats, l’aigua de la pluja no es pot infiltrar de manera directa en el sòl degut a edificacions, infraestructures i de l’escassa existència de sòl natural. Les activitats humanes han ocupat un espai que abans era verge i on la pluja seguia el seu curs: infiltració al subsol i arribada a rius i torrents. Això provoca, per tant, que en episodis de pluges intenses, gran part de l’aigua precipitada arribi a la xarxa de clavegueram, on es barreja amb l’aigua residual.
Als municipis costaners, en no haver-hi, en general, xarxes separatives, el volum d’aigua de pluja que arriba al clavegueram pot ser molt més elevat del que habitualment circula per les xarxes. Aquest fet provoca que aquest gran volum d’aigua no pugui ser recollit en els claveguerams urbans i vagi directament al mar a través de les conduccions de pluvials i cursos naturals (regs, rieres i torrents). Gràcies als sobreeixidors d’emergència del clavegueram, s’eviten les inundacions a les zones urbanes i la part de les aigües que recullen els col·lectors són conduïdes fins a la depuradora. Per tant, el que no hi cap a la conducció arriba a mar pels sobreeixidors.
