Menú
La restauració d’aquesta sala emblemàtica queda enlaire, perquè s’ha esgotat el termini per destinar-hi una subvenció de la Diputació
“Això no va només del Casino, sinó del Masnou i del poble que volem”, va afirmar l’alcalde, Jaume Oliveras, en cloure l’audiència pública que es va celebrar ahir al vespre a l’Edifici Centre per explicar l’expropiació del pati del Casino per fer-hi una plaça pública i el fracàs de les negociacions amb l’entitat per rehabilitar el seu teatre.
“S’han perdut dues oportunitats de rebre subvencions”, lamentava Oliveras, en referència a la restauració del teatre. La darrera s’ha esvaït fa ben poc, en acabar el maig. És quan es va esgotar el termini per decidir la destinació d’uns ajuts provinents de la Diputació de Barcelona i que l’Ajuntament pretenia dedicar a la primera fase de la rehabilitació d’aquesta sala històrica i monumental. Segons un avantprojecte de l’any 2016 elaborat per la Diputació, la rehabilitació, dividida en tres fases, podria haver quedat enllestida l’any 2029 si s’hagués pogut encetar en aquest moment.
Però, per ara, això no es farà. La rehabilitació ha quedat enlaire a causa de la manca d’acord amb l’entitat, segons va explicar Anna Torrijos, sisena tinenta d’Alcaldia i regidora de Plans i Projectes Estratègics, que va detallar les propostes que l’Ajuntament ha fet al Casino durant la negociació que s’ha mantingut durant anys. Va centrar-se, però, en les darrers propostes que ha fet l’Ajuntament amb la intenció de poder encetar els treballs de manera immediata i aprofitar la subvenció de la Diputació.
El consistori estava disposat a assumir el cost total de la rehabilitació, uns tres milions d’euros, a canvi de la cessió d’ús de la sala durant cinquanta anys. Aquesta condició, destinar-la a l’ús públic, és imprescindible per invertir-hi diners públics, tant si provenen de fons propis de l’Ajuntament com si són subvencions d’altres administracions, segons Torrijos. A més, l’Ajuntament s’encarregaria de la gestió i el manteniment. També oferia que l’entitat pogués disposar del teatre durant 24 dies a l’any i que tingués veu i vot en una comissió de seguiment sobre la gestió i l’explotació de la sala. A banda, i entre d'altres propostes, els seus socis i sòcies es beneficiarien d’un 25 % de descompte sobre el preu de les entrades dels espectacles de la programació pública que hi hauria fet l’Ajuntament.
Torrijos va afirmar que el Casino havia rebutjat aquestes ofertes. Una de les condicions exigides per l’entitat per signar el conveni de rehabilitació del teatre era que l’Ajuntament aturés el procés d’expropiació del pati per crear-hi una plaça pública. Demanaven, per tant, congelar aquest projecte urbanístic almenys fins que no s’emetés una sentència ferma envers la impugnació que ha sol·licitat l’entitat sobre la modificació del planejament urbanístic que va aprovar de manera inicial el Ple municipal del 23 de juliol del 2021.
En qualsevol cas, l’Equip de Govern sempre ha afirmat la seva intenció de separar del tot tots dos projectes; que cap no entorpís l’altre. És a dir, d’una banda volien pactar amb el Casino la cessió d’ús del teatre per poder rehabilitar-lo i, de l’altra, fer una plaça pública on ara es troba pati del Casino. Val la pena precisar, doncs, que la modificació del Pla general només afecta la superfície del pati, no els edificis, que són i continuaran sent propietat de l’entitat.
Una plaça pública al pati del Casino
Després que la sessió plenària de l'octubre de l’any passat fes un pas més en la modificació urbanística i l’aprovés de manera provisional, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona (Generalitat de Catalunya) va donar el vistiplau a la modificació del planejament general. Això, a la pràctica, suposa la qualificació del pati del Casino com a espai públic, cosa que permet a l’Ajuntament transformar-lo en una plaça completament oberta.
Ara resta que la Junta de Govern Local aprovi el projecte d’expropiació i consigni els diners que l’Ajuntament considera que ha d’abonar com a compensació per a l’entitat. Ricard Plana, tercer tinent d’Alcaldia i regidor d’Urbanisme, va avançar que, després d’abonar la compensació estimada per l’Ajuntament —uns 300.000 euros—, s’aprovarà el projecte bàsic d’urbanització i s’obrirà un procés participatiu per decidir-ne els aspectes generals. A partir d’aquí, es podran tirar els murs i iniciar el procés crear-hi una plaça pública, obrint el pati als carrers de Roger de Flor i de Tomàs Vives. Segons Plana, el jurat d’expropiació fixarà, en paral·lel, el preu final de la compensació. I és que, com va quedar ben palès ahir a través de la intervenció del president del Casino, Joaquim Pera, l’entitat no està gens d’acord amb la quantitat proposada per l’Ajuntament. Va afirmar que el tècnic que havia fet els càlculs per encàrrec de l’entitat havia valorat la compensació en 3,8 milions d’euros.
Davant algunes de les queixes que es van sentir ahir respecte a aquesta expropiació, l’alcalde va recordar amb vehemència que “la màxima legitimitat per expressar la voluntat popular del municipi la té el Ple”. Ricard Plana, tercer tinent d’Alcaldia i regidor d’Urbanisme, va precisar que el grup municipal d’ERC-AM s'havia presentat a les eleccions amb la proposta de crear una plaça al pati del Casino, cosa que “converteix el projecte en un mandat”. Més enllà d’això, l’alcalde va insistir en el fet que l’objectiu és crear “la plaça de la vila del Masnou, que ha de fer de ròtula de la transformació urbanística que s’ha engegat”, referint-se a la conversió del carrer de Roger de Flor en zona de vianants. És un eix que connecta el parc de Vallmora amb l’N-II, via que també compta amb un projecte de reurbanització per pacificar-hi el trànsit, ampliar-ne les voreres i enjardinar-la per fer-la més amable per a les persones.
Durant el torn d’intervencions es va produir un debat molt intens, amb opinions molt dispars. El primer de prendre la paraula va ser el president del Casino, Joaquim Pera. Va començar fent un breu repàs a la història de l’entitat, creada a finals del segle XIX, va incidir en el fet que no té ànim de lucre, i va subratllar-ne les funcions i valors “culturals, recreatius, esportius i humanístics”. Va considerar que l’espai del pati és essencial per a l’entitat. Va reclamar que es reconegui el seu paper a l’hora d’haver mantingut aquest espai sense urbanitzar al centre del Masnou i va criticar amb contundència la quantitat que havia previst l’Ajuntament per compensar l’expropiació, en considerar-la totalment insuficient. També va lamentar que l’Equip de Govern no hagués acceptat la contraproposta que feia l’entitat, basada en el manteniment de la propietat del pati per part del Casino, però obrint-lo els dies i les hores que es convinguessin per fer-hi activitats obertes a tothom. “Pot ser un pati permeable, que s’obri durant el dia i es tanqui a les nits”, va dir, tot adduint els problemes d’incivisme o inseguretat que hi podria haver si fos una plaça oberta de manera permanent.
Va avançar que l’entitat lluitaria per revertir aquesta expropiació als jutjats i que demanarà mesures cautelars. En aquest sentit es va expressar també Antoni Gimferrer, advocat del Casino, que confirmava accions judicials per “impugnar l’expropiació”. “És una pena. Ens dirigim a una guerra judicial que pot durar molts anys”, va concloure. Va acusar, a més, l’Equip de Govern de tenir pressa “per tirar el mur abans de les eleccions municipals”. Això es va negar amb rotunditat des de l’altra banda, al·legant que l’Ajuntament ha plantejat negociacions amb l’entitat, tant per al pati com per al teatre, des d’abans del 2015. Així ho va expressar Ernest Suñé, portaveu del PSC, segon tinent d’Alcaldia i regidor de Relacions Institucionals, ja que el seu grup forma part de l’Equip de Govern, juntament amb ERC. Suñé, que també havia estat regidor de Govern en l’època de l’alcalde Eduard Gisbert, va accentuar el perill que suposa el fet que l’entitat continuï utilitzant el teatre, pel mal estat de l’edifici i perquè no compleix els requisits mínims de seguretat de qualsevol edifici on es facin esdeveniments amb públic. “Requereix una inversió ingent –va dir amb el benentès que l’entitat no disposa d’aquests recursos– i l’Administració ha de vetllar per la seguretat de les persones i per protegir el patrimoni”.
La resta d’intervencions van expressar opinions diverses i, sovint, enfrontades. Hi havia una àmplia representació de socis i sòcies del Casino. Molts d’ells es van mostrar totalment contraris a l’expropiació. Però també es van alçar veus favorables als projectes de l’Ajuntament. Una d’elles va ser la d’un veí que es va identificar com a arquitecte, urbanista i pèrit judicial. Va defensar la legitimitat del consistori a l’hora de fer una modificació urbanística per obrir una plaça pública en un indret urbanísticament molt dens i mancat d’espais oberts. Va haver-hi altres persones que van expressar-se en el mateix sentit; algunes van relatar que durant la infància anhelaven entrar en aquest pati, un lloc tancat i reservat per als socis i sòcies del Casino, poder gaudir-ne i jugar amb els nens i nenes que sí que tenien permís per accedir-hi.
