Menú
El Ple Municipal celebrat ahir, 21 de novembre, va aprovar provisionalment una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística del Masnou (PGOUM) per a la regulació dels habitatges d’us turístic. Va prosperar amb 13 vots a favor (ERC, Fem Masnou i CUP), 5 en contra (PSC i Cs) i 3 abstencions (JxCAT-Units).
Aquesta modificació és el segon pas envers l’objectiu d’aprovar una regulació definitiva al PGOUM. El primer pas es va fer al Ple Municipal del 21 de març, quan la modificació es va aprovar inicialment. A la sessió d’ahir es va desestimar l’al·legació que va presentar una empresa sobre el text aprovat al març i, a més, es van ampliar les restriccions per poder destinar un habitatge a l’ús turístic. Si a la modificació del març s’establia que només es podien destinar a aquest ús els habitatges unifamiliars aïllats ubicats en una determinada zona, ara s’afegeix que aquests immobles han de tenir una superfície mínima de 150 metres quadrats.
Quant a les zones, el Masnou queda dividit en dues: la A i la B. A la zona A no es podrà atorgar cap llicència més, en cap cas i sigui quin sigui el tipus d’immoble. Només es concediran a la zona B i a una tipologia concreta d’habitatges: unifamiliars aïllats amb una superfície mínima de 150 metres quadrats; és a dir, cases relativament grans amb jardí o pati. La zona A engloba el barri antic i l’àrea més cèntrica del Masnou, adjacent a la platja. Dibuixa un polígon pseudorectangular, amb una contorn establert pel front marítim central, els carrers de Joan Maragall i de la República Argentina, l’avinguda de la Generalitat de Catalunya i els carrers de Fontanills, de Tomàs Vives, de Sant Miquel i del Torrent Umbert. La zona B comprèn tot el terme municipal que queda fora d’aquest polígon.
Aquesta modificació del PGOUM no serà definitiva fins que no rebi el vistiplau del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Mentrestant, segueix vigent la suspensió de llicències aprovada el 7 de juny del 2018. A efectes pràctics, regeix una moratòria, de manera que no s’ha concedit cap llicència des d’aleshores ni es concedirà fins a l’aprovació definitiva de la modificació del PGOUM. Al Masnou hi ha 133 habitatges amb llicències d’ús turístic que es van emetre abans de la suspensió i de la modificació al PGOUM. Per tant, no els afecten les restriccions aprovades.
Ricard Plana, segon tinent d’Alcaldia i regidor d’Urbanisme i Obres, va explicar el procediment seguit fins ara. També que “s’ha de completar la modificació del pla general amb un pla especial i una ordenança per acabar de regular el sector”. Va detallar que en la modificació del PGOUM presentada en aquest Ple s’ha afegit l’exigència d’una superfície mínima de 150 metres quadrats perquè un habitatge pugui obtenir una llicència d’ús turístic. Aquesta condició va sorgir en les converses que l’Equip de Govern ha mantingut amb els grups municipals de Fem Masnou i de la CUP. Va defensar la seva pertinença: “Creiem que en habitatges amb una superfície inferior ha de prevaldre la funció social per sobre del rendiment econòmic”.
Dels dos grups que van votar en contra de la modificació, PSC i Cs, només el segon va intervenir en el debat. A més, Cs va presentar-hi esmenes, que van ser rebutjades, amb 2 vots favorables (Cs), 16 en contra (ERC, Fem Masnou, JxCAT-Units i CUP) i 3 abstencions (PSC). Frans Avilés, portaveu de Cs, va reivindicar que a es puguin concedir llicències d’ús turístic a edificis plurifamiliars en què tots els habitatges es dediquin a aquest ús, “independentment de la zona on es trobin”. Va criticar, a més, que la proposta “no inclogui cap menció sobre les recomanacions que ha fet la l’Autoritat Catalana de la Competència, en el sentit que limita molt la competència en un mercat obert, com ho és el turístic”.
Segons Avilés, “l’Ajuntament s’hauria de replantejar la tramitació, no fer-la tan restrictiva, sinó més amable i respectuosa, compatibilitzant el dret a l’ús social de l’habitatge amb el dret a descansar i gaudir de les vacances on la gent vulgui”. A més de votar en contra, va anunciar que el grup es reserva el dret a interposar recursos: “Creiem que vulnera les normes de competència”. Va afegir que no s’ha de “criminalitzar” l’ús turístic dels habitatges: “No representen ni el principal, ni el segon, ni el tercer dels problemes que provoquen l’augment dels preus dels lloguers”. “Entre el dret al turisme i el dret a l’habitatge, crec que ha de prevaldre el segon”, va respondre Plana a Avilés, a més de relativitzar les recomanacions de l’Autoritat Catalana de la Competència, esmentant posicionaments favorables d’altres veus a la modificació del PGOUM.
Isabel Redaño, regidora de Fem Masnou, es va mostrar satisfeta pel fet de “portar la llei al límit per defensar el dret a seguir vivint al nostre poble”. Va concretar que la proposta no provenia només del govern. “L’hem treballat de forma conjunta”, va dir agraint la predisposició del regidor Plana per aconseguir una regulació “que serà molt restrictiva”. “L’ús turístic converteix els habitatges en una mercaderia, fa la competència als petits hotels de la vila, genera problemes de soroll al veïnat, contribueix a la pujada dels preus dels lloguers... i tot això, sense pagar pràcticament ni un euro en impostos”, determinava. “No és el nostre model de poble”, va afirmar alhora que animava les entitats a seguir lluitant pel dret a l’habitatge i anunciava la continuació del treball conjunt per elaborar una ordenança reguladora de la matèria.
Fèlix Clemente, portaveu de la CUP, va celebrar també l’aprovació de la modificació i les mobilitzacions dels col·lectius que reivindiquen el dret a l’habitatge digne. Va fer, però, una prec a l’Equip de Govern: “Siguin ferms en aquesta qüestió. El que es necessita és que hi hagi inspeccions i sancions, en els casos en què siguin necessàries, perquè aquesta regulació sigui realment efectiva”. “A partir d’ara, cal seguir treballant per establir una regulació més extensa, a través d’una ordenança que reguli els habitatges d’ús turístic però sense posar en perill el dret a l’habitatge de les classes treballadores”, va asseverar.
Romà López, portaveu de JxCAT-Units, va argumentar l’abstenció del seu grup: “No estem d’acord amb aquesta regulació però volem protegir el dret a l’habitatge”. “S’hauria d’haver treballat des del primer moment conjuntament amb el Pla local d’habitatge –lamentava López-, per tenir una diagnosi”. “Per a nosaltres –continuava-, el millor model és concentrar les llicències d’ús turístic que creguéssim necessàries en edificis sencers i no disseminar-les pel municipi, però el mal ja està fet”. Va criticar que ara hi hagi “més d’un centenar d’habitatges d’ús turístic disseminats pel municipi, causant l’encariment dels lloguers i problemes veïnals”. El regidor va precisar que durant els dos o tres mesos anteriors a la suspensió de llicències van entrar moltes sol·licituds per obtenir-ne: “No sabem a què obeeix i volem demanar tota la documentació per estudiar-ho”.
El Ple també va aprovar de forma inicial les bases per concedir ajuts econòmics individuals a joves estudiants del Masnou per al curs 2019-2020. La proposta va obtenir 16 vots a favor (ERC, PSC, JxCAT-Units i CUP), 2 en contra (Cs) i 3 abstencions (Fem Masnou). Abans d’aquesta votació es van rebutjar les al·legacions que va presentar-hi Cs, descartades amb 19 vots en contra (ERC, Fem Masnou, PSC, JxCAT-Units i CUP) i 2 a favor (Cs).
Albert Alfaro, regidor de Mobilitat i Via Pública, va exposar les bases dels ajuts, avançant que es convocarien un cop s’aprovin de forma definitiva. La finalitat que es persegueix és “promoure la mobilitat sostenible en l’etapa de la formació no obligatòria dels joves residents al Masnou”. Entre els requisits, figura el fet que cal estar empadronat o empadronada al Masnou abans de l’inici del curs, haver-se matriculat a un mínim del 75% dels crèdits del curs i tenir una edat màxima de 25 anys. Els ajuts s’atorguen exclusivament als desplaçaments en transport públic.
Sobre els imports, s’estableix una quantia màxima del 50% del cost dels desplaçaments, sense superar els 200 euros i amb un mínim de 50 euros. D’entre les sol·licituds que es rebin de persones que compleixin amb els requisits, s’establirà un sistema de puntuació per ponderar-les i atorgar els ajuts i les quanties en conseqüència. “Hi haurà una progressió segons la renda anual de la unitat familiar; tindran més punts les famílies amb menys ingressos”, detallava Alfaro, qui afegia: “Altres aspectes que es puntuaran són la distància dels desplaçaments i els requisits socials, entre altres”. El regidor va precisar que la rebaixa en els requisits d’empadronament (que no s’exigís antiguitat més enllà de l’inici del curs) i la igualació dels punts entre famílies nombroses, monoparentals i les que comptin amb algun membre amb discapacitat, han estat modificacions introduïdes a petició de la CUP sobre la proposta inicial.
Com en totes les sessions ordinàries, mitja hora abans de l’inici del Ple es va celebrar l’Audiència pública prèvia, on la ciutadania pot dirigir-se als regidors i regidores. Ho van fer un ciutadà i una ciutadana.
El primer va preguntar sobre la promoció dels esports nàutics, quina accions duu a terme l’Ajuntament en aquest sentit. També va demanar quins drets té l’Ajuntament sobre el port. Va respondre Ricard Plana, com a regidor d’Urbanisme i d’Esports. Va dir que diversos centres educatius realitzen activitats nàutiques i que s’està treballant amb la Generalitat per implantar el programa Esport Blau, que permetria a les escoles fer esports de vela de forma regular. Sobre el port, va dir que la competència és de l’Estat, però que l’Ajuntament pot incidir-hi a través d’un pla especial que ja s’està treballant.
Després va prendre la paraula una ciutadana, mostrant-se agraïda per la correcta disposició d’una bateria de contenidors del carrer de Sant Felip i per demanar que es faci en altres indrets. La primera tinenta d’Alcaldia, Sílvia Folch, va respondre que ho estudiarien.,
Ja a la sessió plenària, i a banda dels punts explicats prèviament, l’ordre del dia contenia els següents:
